En aquesta trobada, coordinada per la psicòloga de l’AACIC CorAvant Gemma Solsona, hi van participar 15 persones amb la incorporació d’una nova participant que es va afegir al grup motivada per compartir la situació que estem vivint en aquest moment.
Entre totes i tots vam poder reconèixer les emocions que ens desperta la situació, sobretot, la por i la ràbia, la impotència la sensació d’indefensió davant les conductes irresponsables dels altres… I no només per la situació actual, sinó també pel que vindrà després. Costa imaginar un final a la situació i un “tornar a la normalitat”.
A l’Espai vam dirigir l’atenció cap a quina era la nostra part de responsabilitat en la situació i què és el que sí que depèn de nosaltres, sobre què tenim control i ens vam enfocar en controlar el que és controlable: alimentar-nos en positiu, seleccionar el tipus de notícies, controlar la font informativa, el volum, la qualitat… i la resta deixar-ho en segon pla.
Vam parlar de reinventar-nos, de mantenir rutines i estrenar noves activitats i maneres de fer les coses. I vam posar molt de valor al tipus de confinament que estem vivint, com a prevenció i manteniment de la salut. Partim que estem tancats a casa, però amb salut. Alguns van compartir situacions de confinament per molt mala qualitat de vida i incapacitat física per insuficiència cardíaca, en Joan previ al trasplantament, d’altres per situacions mèdiques/quirúrgiques complicades.
L’aspecte laboral no els preocupa massa, la majoria d’ells i elles han aconseguit treballar a casa o demanar una baixa per indicació mèdica. El que sí que els preocupa és la sensació de “ser una càrrega” per als familiars i ser “malalts de risc” i tot el que això pot comportar als familiars i a ells o elles. Valoren la diferència entre ser una càrrega i sentir-se una càrrega.
Totes i tots van coincidir en el fet que s’ha d’aprofitar el temps, ser conscient que és un tresor que ens podem permetre gaudir, fins i tot, sense fer res.
A l’Espai virtual per a joves i adults amb cardiopatia congènita, a partir de vint-i-cinc anys, ens trobem cada últim dimecres de mes de 20.30 a 22 hores, però aquests dies de confinament, els i les participants al grup han demanat de fer més trobades per compartir els moments d’excepcionalitat que estem vivint.