Calia un pla estratègic?
El divuit de gener es va celebrar la reunió anual de l’entitat a sala d’actes del Club CatalunyaCaixa, a Barcelona. La reunió es convoca anualment per presentar la Memòria econòmica i d’activitats de l’any que acaba. A l’ordre del dia, però, hi havia un segon tema: la presentació de la proposta de Pla Estratègic AACIC CorAvant per als propers cinc anys (PE 2011-2016). L’anàlisi de la situació actual amb els punts forts i els febles de l’organització; la concreció de la visió, la missió i els valors que han de guiar l’entitat en aquest nou període; els objectius estratègics que volem assolir i les línies d’actuació preferents que l’AACIC i CorAvant es comprometen a dur a terme en els propers cinc anys. Hem quedat amb la Rosa per parlar-ne. Li demano que resumeixi en una frase el més important del pla: “Hem de créixer!”, diu. No m’esperava aquesta resposta. Estava preparat per sentir que ens havíem d’estrènyer el cinturó i coses d’aquestes, però créixer? Li pregunto com ho farem per créixer en les circumstàncies actuals, i la Rosa em diu: “Estigues tranquil. Tenim un pla!”.
Per què calia un pla estratègic?
No és res de nou o excepcional, ja s’han fet d’altres plans al llarg d’aquests setze anys de l’AACIC. El darrer el vàrem fer pel desè aniversari.
No ens hi allargarem, però si haguessis de dir un dels objectius d’aquell pla que podríem afirmar que s’ha assolit, quin diries?
Pensàvem que era important ser als hospitals de referència. Avui hi som. A Barcelona, a Reus, al Tarragonès, a Girona i, darrerament, també a Lleida.
Un altre exemple?
Havíem detectat que quan les famílies matriculaven els seus fills a les escoles o quan canviaven de centre –deixaven l’escola i anaven a l’institut–, hi havia problemes. Les famílies necessitaven suport i els educadors, també. Vàrem crear un servei específic de suport als centres educatius. El 2010 hem atès més de 250 professionals –la majoria del món de l’educació–, i hem fet cursos de formació sobre les repercussions de les cardiopaties congènites a llars d’infants, escoles, instituts i a la universitat. Acabem de finalitzar la feina d’edició de la primera Guia per a professionals del món de l’educació que esperem que puguem publicar aquest any. També hem fet la Guia per a pares i mares, també pendent de publicació.
I tres?
Vàrem posar en marxa el web de l’AACIC. L’Ajuntament de Barcelona ens ha atorgat un premi, una menció especial per la tasca d’informació del nostre portal.
I si haguessis de destacar un dels reptes del pla actual?
L’atenció a les persones amb cardiopatia congènita en edat adulta. Com a entitat de serveis, tenim experiència en l’atenció dels infants i les famílies, però, què passa amb els joves i els adults? Quines necessitats tindran en el futur? Els mateixos cardiòlegs especialistes en cardiopaties reconeixen que se’ls fa difícil preveure com evolucionaran aquestes persones que ara ja estan en edat adulta.
No comencem de zero, però.
No, no comencem de zero. Sabem coses, perquè parlem amb la gent. D’altres, només les intuïm, i n’hi ha que encara ni les sabem. Hi ha molta feina a fer i moltes informacions que hem de valorar i donar-ne resposta.
Tornem un moment als motius del nou pla. Quins han estat els principals canvis, en l’entorn, en l’associació i en la fundació, que han condicionat l’elaboració del nou pla?
La creació de la Fundació CorAvant el 2008 i la celebració dels quinze anys l’any passat han marcat un punt d’inflexió. Necessitàvem aturar-nos. Volíem decidir cap on anar i quina ha de ser la relació entre l’associació i la fundació, entre d’altres. Tots els plans estratègics inclouen qüestions com la gestió i el finançament. Potser sense l’entorn de crisi no haguéssim fet tant d’èmfasi a aquests aspectes. Són dos dels temes en què presentem més propostes d’actuació. Volem garantir que podrem continuar existint en el futur, i no parlo a mitjà termini, parlo d’ara, d’aquest any, de l’any vinent.
Es podria pensar que una situació de crisi convida al replegament…
No ho podem fer. Cada dia neixen nenes i nens amb problemes de cor. La xifra sembla increïble. El que sí que és cert és que avui dia encara no tenim la infraestructura per atendre totes les persones que neixen –i que van creixent entre nosaltres dia a dia– amb una cardiopatia congènita a Catalunya.
També és cert que no totes les cardiopaties tenen els mateixos problemes, les mateixes repercussions…
Ho sabem. I sabem, també, que no hi ha dues cardiopaties congènites iguals. Però si som l’entitat de referència que diem, hem de poder oferir els serveis i els projectes a prop del lloc habitual de residència de les persones. Hem de potenciar les delegacions. Ens cal crear la delegació a Lleida, per exemple. I potenciar les delegacions que ja hi ha: Tarragona, Barcelona i Girona.
Això són diners.
Això implica recursos: persones formades i, sí, diners. Hem de créixer.
L’AACIC CorAvant: model de complementarietat
El primer objectiu del PE parla d’implantar un nou model operatiu.
Sí. Hem de consolidar els serveis actuals, créixer per arribar a més persones. S’ha de veure la manera més eficient de gestionar l’associació i la fundació. No les entenem com a elements separats, sinó com a complementaris. Les responsabilitats de cada organització han d’estar ben delimitades. S’ha d’evitar el solapament i hem de pensar què pot aportar una entitat i què pot aportar l’altra per garantir ne la continuïtat i el creixement. Sigui quina sigui l’organització, l’impacte final ha de ser nul, tant en l’àmbit intern com sobre l’usuari dels serveis.
L’advocat Joaquim Jornet ens ho explica en aquest mateix butlletí.
A més, la Fundació també ens permet accedir a recursos que no estan a l’abast de les associacions. I, d’altra banda, ens permet impulsar o donar suport a projectes de recerca no clínica sobre les repercussions de les cardiopaties congènites. Ho hem fet i ho continuarem fent.
Economia sostenible
M’he estimat més deixar la qüestió econòmica per al final.
Doncs l’objectiu econòmic del pla és un dels punts en els quals s’han de fer més propostes concretes.
Augmentaran les quotes?
Caldrà estudiar-ho. Una de les línees d’actuació que proposa el PE va adreçada a conèixer i comparar les estratègies de quotes d’altres entitats en relació amb els serveis gratuïts que ofereixen. Això ens ajudarà a decidir el model més ajustat per a l’entitat. El que jo destacaria és que cal redefinir el model econòmic, el pla de tresoreria i el pla de captació de recursos.
S’haurà de pagar pels serveis que oferim avui, o pels futurs?
És difícil de dir ara, i no fujo d’estudi. Cal fer molta feina. Què implica cada servei? Quin cost tenen en detall? Podrem continuar oferint els serveis de manera gratuïta? Cal plantejar el copagament? Més d’una vegada, quan acabem una entrevista, la persona a qui hem atès ens pregunta: “Quan he de pagar?”. Les persones aprecien els serveis i els valoren. Ja veus que tenim moltes preguntes sobre la taula. Hi ha més línees d’actuació complementàries, però repeteixo, ara com ara és difícil de concretar-les. El que proposa el pla és que s’estudiïn totes aquestes alternatives i després ja es decidirà què fem entre tots i totes.
Es parla de teaming i d’arrodoniment de nòmines, de captació de fons privats, de fidelització de donants…
Hem fet alguna acció d’aquest tipus. Hem aconseguit aportacions d’empreses mitjançant el teaming per a alguns projectes i serveis. Sovint ha estat possible perquè hi havia algun soci o sòcia al darrere. Ens hem adonat que coneixem poc les persones amb les quals ens relacionem a través dels serveis. Sabem que els seus fills –o ells mateixos– tenen una cardiopatia, quines dificultats els planteja aquesta patologia en el dia a dia… però no coneixem gaire quin potencial tenen al darrere. Hem de parar més atenció a les oportunitats que ens pot oferir l’entorn de les persones.
Una qüestió de valors
Abans d’acabar, voldria que em comentessis un punt del pla, el dels valors corporatius. De què parlen? Com es traslladen els valors a les accions concretes?
Els valors són una guia sobre com fer les coses, una referència.
La descripció detallada dels valors sobrepassa l’espai d’aquesta conversa, però què en destacaries?
Pensem que les relacions entre les persones han de ser enriquidores. Hem d’acceptar que podem tenir diferències de criteri o d’opinió, però volem crear relacions empàtiques i reforçar les relacions de confiança. Les persones han de sentir-se reconegudes: l’equip tècnic, els voluntaris, tots els socis i totes les sòcies i també les persones d’altres entitats amb qui col·laborem. En les relacions, tots hi hem de guanyar!
Havíem fet plans estratègics abans, però com aquest…
La Rosa somriu… No se li acaba la corda. Aquest any en farà setze que és a l’AACIC. En va ser una de les fundadores. Perdurarà l’AACIC en el temps? De vegades cal canviar molt les coses per què tot continuï endavant. Enmig dels canvis pot fer la sensació que res no és el mateix. La pregunta final és: “Penses que hem estat capaces i capaços de crear una organització sòlida, que atén les necessitats i defensa els interessos de les persones amb cardiopatia congènita?”. La Rosa Armengol diu que sí, de moment, i ara demana que tothom s’hi involucri i, de manera especial, els joves: “Aspirem a l’excel·lència, tant en la gestió com en la prestació dels serveis”, ens diu. T’apuntes al projecte?