Generalment, els infants amb una cardiopatia congènita creixen i es desenvolupen amb més lentitud que els altres.
- En relació amb altres nens de la seva edat, pot semblar més petit, prim i potser més fràgil. El metge pot comunicar-li que l’alçada i el pes de l’infant estan “per sota del percentatge”. Això només significa que la majoria de nens i nenes de la seva edat tenen una major alçada i pes.
- És possible que el nen/a arribi a les diferents etapes de desenvolupament com gatejar, seure, caminar, parlar i aprendre a utilitzar el bany amb més dificultat que d’altres nens.
Els aspectes nutricionals tenen una gran importància sobre el creixement i el desenvolupament dels nens amb cardiopaties congènites.
- Un cor que bombeja sang de manera deficient ha de fer-ho més ràpidament per a satisfer les necessitats de tots els òrgans del cos. El metabolisme s’accelera i, per aquest motiu, es necessiten calories extres perquè el nen amb aquesta malaltia pugui mantenir el seu pes i creixement.
- És possible que els nens que pateixen un trastorn cardíac es cansin ràpidament, ja que el seu cor ha de treballar forçat.
- El fet de menjar i fer la digestió implica incorporar calories i per tant, energia a l’organisme, però també comporta un esforç i una despesa energètica que, de vegades, les persones amb cardiopatia no poden superar. Els nadons poden cansar-se ràpidament o dormir-se durant l’alletament. Els nens més grans poden només provar el menjar. Així doncs, ens trobem amb un problema: d’una banda necessitem donar més calories però de l’altra els infants es troben massa cansats per poder menjar tot el que caldria per créixer i desenvolupar-se.
PERÍODE DELS 0-4 MESOS
Els nens d’aquesta edat poden ser alletats segons l’elecció dels pares i la capacitat de succió del nadó de manera tradicional amb llet materna (millor i més completa) o amb la utilització de llets comercials. Actualment, al mercat es poden trobar llets amb diferents característiques. Per tal de poder satisfer les necessitats del nadó, sempre es pot augmentar la freqüència de les preses (materna o artificial) i, en el cas de la llet materna, fer-ne ús de la llet artificial com a suplement (presa extra). Totes les modificacions en aquesta edat han de ser consultades amb el pediatra.
PERÍODE DELS 4-6 MESOS
Aquest és el moment d’introduir els cereals sense gluten. Per introduir els cereals amb gluten caldrà esperar als 8 mesos (i sempre sota la indicació del pediatra). La introducció dels cereals ajudarà a poder aportar més calories a la llet (materna o artificial). També és l’inici de la incorporació de la papilla de fruita a l’alimentació del nadó, que no hauria de substituir cap presa de llet.
PERÍODE DELS 6-9 MESOS
S’incorporaran a l’alimentació del nadó les verdures, patates, pollastre i la vedella. La millor manera de fer-ho és en forma de puré, al que cal afegir un bon raig d’oli. Les verdures, al principi, seran aquelles més tendres i suaus (mongeta tendra, carbassó, etc.) i s’evitaran les flatulentes (col, coliflor o nap) i aromàtiques (all, espàrrecs). El pollastre sempre s’iniciarà en una quantitat de 1015gr/dia i s’augmentarà progressivament.
Normalment les papilles de verdures i carns substituiran una presa de llet. Per tal d’incrementar l’aport calòric també es pot afegir llet (materna o artificial) enlloc de brou. Cal recordar que, com en l’alletament, per tal de poder ajudar al nen a cobrir els seus requeriments una bona tècnica és el fraccionament dels àpats en més d’una presa.
PERÍODE DELS 9-18 MESOS
A partir dels 9 mesos s’iniciarà la incorporació del peix blanc, els cereals amb gluten, i el rovell d’ou. Aquesta espera és deguda a la seva capacitat de poder provocar al·lèrgia en persones sensibles. A partir dels 12 mesos ja podrem introduir l’ou sencer i també el iogurt. A partir dels 18 mesos s’introduiran els llegums (es recomana una freqüència de dos vegades a la setmana i en puré), ja que fins aproximadament els 3 anys no es poden digerir sencers. També es pot començar a introduir el peix blau.
PERÍODE A PARTIR DELS 18 MESOS
En el cas dels nens que inicien l’alimentació convencional cal utilitzar aliments i col·lacions (mig matí, berenar, ressopó) altes en calories i que, al mateix temps, siguin nutritives.
Per tal de poder enriquir el contingut dels plats, podem afegir els següents aliments (depenent de l’edat del nen/a utilitzarem uns o uns altres):
- Increment en l’aport d’hidrats de carboni: Patates (naturals o en flocs per fer puré), sèmola d’arròs, farina de blat de moro (maizena), cereals dextrinats, tapioca, pa, galetes tipus maria, cereals d’esmorzar, sucre, mel, etc.
- Increment en l’aport de greix: Oli d’oliva (recomanable) o de llavors, mantega, nata, crema de llet.
- Increment en l’aport de proteïnes: Formatge rallat, clara d’ou, llet en pols.
Si el nen té molta dificultat per poder realitzar un primer plat, segon plat i postre, sempre es pot assegurar l’energia amb un plat únic. Si realment té poca gana, una bona manera d’assolir el seus requeriments és tornar a la dieta triturada, on en un puré hi podem incloure els aliments dels dos plats. Per a nens a partir dels 3 anys, es troben disponibles suplements de Nutrició Enteral via oral amb un alt contingut calòric per millorar la seva nutrició (sempre sota la prescripció d’un especialista).
REPARTIMENT DE L’ÀPORT CALÒRIC
Exemples de menús i enriquiments La manera ideal de repartir l’energia seria en 3 àpats principals (esmorzar, dinar i sopar) i 3 col·lacions (mig matí, berenar i ressopó). Aquest fraccionament té molta importància ja que així serà més fàcil cobrir les necessitats energètiques i nutricionals dels infants sense sobrecarregar massa cap dels àpats. Tots els possibles canvis en la dieta i enriquiments de la mateixa, s’haurien de fer sempre sota el consell i la supervisió de l’especialista. La mitjana de calories és variable segons l’edat i les característiques individuals, però segons la regla de Lawrence es poden calcular d’aquesta manera: 1000 Kcal + 100 Kcal/any: (Ex: Si el nen té 3 anys, 1000 kcal + 300kcal: 1300 Kcal/dia).
El repartiment energètic ideal hauria de ser:
- Esmorzar: 25% de l’aport calòric diari.
- Mig matí: 5-10% de l’aport calòric diari.
- Dinar: 30-40% de l’aport calòric diari.
- Berenar: 5-10% de l’aport calòric diari.
- Sopar: 25-30% de l’aport calòric diari.
- Ressopó: 5% de l’aport calòric diari.
SUGGERÈNCIA DE COLACIONS
- de cereals: Galetes amb formatge, cereals dextrinats per barrejar amb la llet, crispetes, cereals d’esmorzar.
- de fruita: trossets de fruita amb xocolata desfeta, trossets de fruita amb llet condensada, sucs de fruita, macedònia de fruita amb llet condensada, fruita seca (panses, albercocs secs, avellanes, nous, etc. sempre que l’infant no sigui massa petit encara).
- de llet: batuts de fruita amb llet i llet condensada, iogurt, arròs amb llet, crema catalana, natilles, flam, mel i mató/iogurt, melmelada i mató/iogurt.
- d’ou: Ou dur (a petites rodanxes), truita, merengue.
- de carn: Mini entrepans de pernil país, pernil cuit, formatge tendre o curat, gall d’indi, tonyina, rodets de pernil cuit i formatge.
Recordem també que l’exercici i l’estil de vida actiu, en la mesura que les característiques individuals ho permetin, són tan importants com l’alimentació per mantenir un bon estat de salut i millorar la qualitat de vida.
Associació Catalana de Dietistes-Nutricionistes