Existeixen diferents dispositius de estimulació i control cardíac que ajuden a diagnosticar i tractar alteracions del ritme del cor. Tot i que poden semblar similars, cadascun té una funció molt concreta. A continuació expliquem, de manera senzilla, els principals tipus de dispositius cardíacs implantables.
Holter insertable
El holter insertable és un petit xip que s’implanta sota la pell, a la zona del pit, i la seva funció és ajudar en el diagnòstic de síncope d’origen desconegut: marejos o pèrdues de coneixement que se sospita que la causa podria ser cardíaca.
Aquest dispositiu registra de manera contínua l’activitat elèctrica del cor, com si fos un electrocardiograma permanent, i permet guardar episodis d’arítmies.
Gràcies a aquesta informació, es pot determinar si els símptomes s’expliquen per una freqüència cardíaca massa ràpida (taquicàrdia) o massa lenta (bradicàrdia). La implantació és molt senzilla, no requereix ingrés hospitalari i es fa amb anestèsia local en dos o tres minuts.
La durabilitat d’aquest dispositiu és aproximadament de tres anys i, cal remarcar-ho, no modifica l’activitat del cor: només observa i registra.
Marcapassos
El marcapassos és el dispositiu indicat quan el cor batega massa lent o quan hi ha algun tipus de bloqueig cardíac. Quan això passa, els ventricles —que són els encarregats d’enviar la sang a tot el cos— no poden fer la seva funció de manera eficient, cosa que pot provocar mareig o una pèrdua de coneixement.
Amb la implantació del marcapassos, es col·loquen un o més elèctrodes (cables) a l’aurícula i al ventricle. D’aquesta manera, el dispositiu ajuda a mantenir una freqüència cardíaca estable i adequada, assegurant un correcte funcionament del cor.
El marcapassos només tracta les freqüències lentes (bradicàrdies o bloquejos auriculoventriculars), però també pot emmagatzemar informació sobre arítmies, com el holter. Això permet detectar alteracions que la persona pot ser que no noti, com ara episodis de fibril·lació auricular, i valorar si cal iniciar tractament.
La seva implantació és senzilla i dura aproximadament entre una hora i mitja i dues hores, i requereix una hospitalització curta, generalment d’unes 24 hores.
La durabilitat d’aquest dispositiu és d’entre 6 i 8 anys. I el percentatge de temps que el marcapassos estimula el cor depèn molt de cada persona i de la seva patologia: hi ha qui el necessita molt poc, només de manera puntual, i d’altres que necessiten que l’estimulació sigui la major part del temps.
Desfibril·lador automàtic implantable (DAI)
El desfibril·lador automàtic implantable, o DAI, està pensat per al tractament de les arítmies cardíaques, ja que aquest dispositiu és capaç d’identificar l’arrítmia per poder-la tractar mitjançant un xoc elèctric per aconseguir una freqüència cardíaca estable o bé a partir d’una estimulació ràpida, sense necessitat de xoc.
A diferència del marcapassos, el DAI tracta tant les freqüències lentes (bradicàrdia) com les ràpides (taquicàrdia). Igual que els altres dispositius, pot registrar i guardar episodis d’arítmies.
La seva implantació és similar a la del marcapassos i també requereix unes 24 hores d’ingrés hospitalari.
El DAI és una mica més gran que el marcapassos, ja que necessita bateries més grans per poder carregar l’energia de manera ràpida i poder enviar un xoc si és necessari.
Si no s’utilitza de forma constant com a marcapassos, la seva durabilitat pot arribar als 8 anys, ja que, en la majoria dels casos, el desfibril·lador només actua quan detecta una arrítmia.
Resincronitzador cardíac
El resincronitzador cardíac està indicat per al tractament de la insuficiència cardíaca. En alguns casos, el cor no treballa de forma eficient: el ventricle dret i l’esquerre no es contrauen de forma simultània, sinó que ho fan amb un petit retard. I aquesta asincronia fa que el cor perdi força.
Aquest dispositiu permet sincronitzar els dos ventricles mitjançant la col·locació de tres elèctrodes: un a l’aurícula, un al ventricle dret i un altre al ventricle esquerre. L’objectiu és millorar la coordinació del batec i, amb això, augmentar la força del cor.
Aquest dispositiu pot emmagatzemar arrítmies, com el marcapassos, el holter o el desfibril·lador.
La seva implantació és més complexa que la d’un marcapassos o un desfibril·lador, ja que cal accedir a una vena específica que no sempre és fàcil de canalitzar. Per aquest motiu, el temps a quiròfan pot durar entre dues i tres hores.
El resincronitzador cardíac té una mida similar a la del DAI i la seva durabilitat és de cinc anys, ja que estimula tots els batecs del cor, que poden arribar a ser uns 100.000 al dia, per tal d’augmentar la força del cor i que aquest sigui més sa i menys propens a generar arrítmies.
Com es fa el seguiment de les persones amb dispositius cardíacs?
El seguiment de les persones amb un dispositiu cardíac implantable es fa de dues maneres complementàries:
- seguiments presencials, amb visites a la consulta
- i monitorització remota, que permet que el dispositiu enviï informació al centre mèdic des de casa, mitjançant un transmissor específic o una aplicació mòbil. Les dades que s’envien són molt similars a les que s’obtenen en una visita presencial. L’objectiu és detectar de manera precoç possibles arítmies o disfuncions del dispositiu.
Hi ha estudis que han demostrat que, amb un seguiment exclusivament presencial, la detecció d’algunes arrítmies, a vegades, podia tardar entre un mes i quaranta dies a poder-se detectar. En canvi, amb la monitorització remota, aquest temps es redueix a només 2 o 3 dies.
La compatibilitat dels dispositius cardíacs implantables amb els aparells electrònics
Els dispositius cardíacs implantables disposen de sistemes de protecció molt avançats. D’una banda, tenen un blindatge metàl·lic, habitualment de titani, i de l’altra, un sistema de filtratge de senyals, que només permet l’entrada d’un rang molt concret d’ones electromagnètiques.
Tot i això, vivim envoltats de tecnologia i cap sistema és infal·lible. Per això, és important conèixer algunes recomanacions bàsiques.
Com podem prevenir interferències electromagnètiques?
No cal convertir-nos en experts en ones electromagnètiques. La mesura més senzilla i efectiva és mantenir una distància de seguretat respecte als dispositius electrònics.
De manera general, es recomana una distància d’entre 15 i 30 cm, tot i que pot variar lleugerament segons el fabricant.
Com afectaria una interferència electromagnètica al dispositiu?
La gran majoria d’efectes són temporals i desapareixen quan ens allunyem de la font d’interferència. Els efectes permanents són molt poc probables.
Si notes mareig, sensació d’atordiment o canvis en la freqüència cardíaca, el primer que cal fer és deixar anar el dispositiu i allunyar-lo de tu. Si els símptomes persisteixen, cal acudir a un centre hospitalari.
Imants
Els imants el que fan és activar i reprogramar de forma temporal el dispositiu cardíac.
- En el cas dels marcapassos, un imant pot fer que el dispositiu estimuli el cor a una freqüència fixa (al voltant de 100 batecs per minut), sense tenir en compte el ritme de la persona. Això no és desitjable i, tot i que és molt poc freqüent, podria induir a algun tipus d’arrítmia.
- En el cas dels desfibril·ladors (DAI), el contacte amb un imant inactiva les teràpies antitaquicàrdia. Això significa que, si aparegués una arítmia greu mentre hi ha l’imant a sobre, el dispositiu no podria actuar.
En tots dos casos, en retirar l’imant, l’efecte desapareix
Electrodomèstics i oci
En general, els electrodomèstics d’ús habitual no interfereixen amb els dispositius cardíacs si estan en bon estat. Es poden utilitzar sense problemes:
- rentadora, assecadora, aspiradora
- microones, robots de cuina
- raspall de dents elèctric o màquina d’afaitar amb cable
Pel que fa a dispositius d’oci (televisió, reproductors de música, polseres d’activitat, tauletes, ràdios, instruments musicals, llibres electrònics…), també són segurs mantenint la distància recomanada entre 15-30 cm.
Cal tenir especial cura amb:
- altaveus grans (com els de concerts), per la potència dels imants caldria allunyar-se’n
- cuines d’inducció, es recomana mantenir una distància de 60 cm
No es recomana l’ús de:
- aparells en mal estat o mal aïllats
- mantes elèctriques i/o magnètiques
- estimuladors musculars (tipus Compex).
Equips d’oficina i comunicació
És poc probable que afectin als dispositius cardíacs. Es poden utilitzar sense problemes:
- calculadores
- escàner, fotocopiadora, impressora
- ordinador, portàtil, màquina de fax
- tecnologia inalàmbrica (Smartphones, dispositius Bluetooth, tecnologia NFC, routers i mòdems, auriculars i audiòfons, auto SmartKey)
Cal vigilar amb:
- els telèfons mòbils d’última generació, ja que cal evitar col·locar-los a la butxaca de la camisa o a la butxaca dels pantalons, perquè el cercle que tenen de càrrega ràpida és un imant.
Eines i entorns laborals
En l’àmbit professional, la normativa de prevenció de riscos laborals estableix que l’empresa i la mútua han d’avaluar els riscos del lloc de treball. Tot i això, a la pràctica, sovint, cal fer una valoració individualitzada.
En aquests casos, és habitual demanar la fitxa tècnica de la maquinària i consultar directament amb els fabricants. Cada entorn industrial és diferent i cal adaptar les recomanacions a cada situació concreta.
Pel que fa a l’ús domèstic d’eines com trepants, serres o tallagespes elèctrics, tot i que teòricament poden ser segurs mantenint la distància adequada de 30 cm, són aparells que no s’acostumen a recomanar pel risc potencial que comportaria una interferència mentre s’estan utilitzant.
Procediments mèdics i dentals
Moltes intervencions mèdiques no afecten als dispositius cardíacs. Tot i així, és fonamental informar sempre el personal sanitari que es porta un dispositiu implantable i mostrar la targeta identificativa com a portador del dispositiu.
- Sense risc: electrocardiogrames, ecografies, radiografies, màquina d’apnea obstructiva del son, TAC, mamografies, neteges dentals amb ultrasons.
- Permeses amb precaucions: cirurgies, cardioversions elèctriques, ablacions, radioteràpia, colonoscòpies. A vegades, amb aquestes intervencions pot ser necessària una reprogramació del dispositiu.
La ressonància magnètica és un cas especial. Es pot realitzar sempre que el generador i els elèctrodes siguin compatibles, és a dir, que estiguin fabricats per poder-se fer ressonàncies magnètiques. També s’ha de tenir especial cura en que no hi hagin elèctrodes abandonats i en que hagi passat un temps prudencial des de l’implant.
Sistemes antirobatori i arcs de seguretat
És poc probable que els sistemes antirobatori de les botigues o els arcs de seguretat dels aeroports o grans magatzems afectin els dispositius cardíacs implantables. Tot i així, es recomana mostrar la targeta identificativa del dispositiu per evitar haver de passar per sota d’aquests controls ni quedar-se a prop d’ells.
Si en alguna ocasió cal passar per sota d’un arc de seguretat, en principi no hauria de passar res, sempre que no ens hi quedem aturats. El més important és travessar-lo amb normalitat i continuar caminant. En qualsevol cas, sempre es pot demanar que es faci un registre manual com a alternativa.
L’exercici físic i els dispositius cardíacs implantables
Portar un marcapassos o un desfibril·lador no impedeix fer exercici físic. De fet, l’activitat física és beneficiosa per al cor. Les limitacions venen determinades per la patologia cardíaca, no pel dispositiu.
Algunes recomanacions generals són:
- evitar esports de contacte (per evitar els cops)
- en esports de raqueta, utilitzar preferentment el braç contrari a la zona de l’implant
- en natació intensa i molt repetitiva (3.000 o 4.000 metres diaris), tenir en compte que, a llarg termini, pot lesionar poc a poc els elèctrodes
La conducció de vehicles i el permís de circulació si tinc un dispositiu cardíac implantable
Es pot conduir un cotxe elèctric, però la única cosa que es recomana és que no s’estigui a prop del punt de càrrega ni dins del vehicle mentre el cotxe s’està carregant.
Pel que fa al permís de conduir, la normativa varia segons el dispositiu:
- Marcapassos:
- Conductors no professionals (grup 1): restricció de la conducció de 15 dies i vigència del permís de 3 anys.
- Conductors professionals (grup 2): restricció de 4 setmanes i vigència de 2 anys.
- En tots dos casos, cal un informe favorable del cardiòleg que verifiqui el bon estat del dispositiu i la curació de la ferida.
- Desfibril·ladors (DAI):
- No es permet la conducció professional.
- En conductors no professionals dependrà del tipus d’implicació:
- prevenció primària (persones que no han tingut mai una arrítmia): restricció de 15 dies,
- prevenció secundària (persones que ja han tingut arrítmies): restricció de fins a 3 mesos.
- La vigència del permís és d’1 any.
- Si tenim una descàrrega apropiada, és a dir, hem tingut una arrítmia i el DAI ens l’ha tractat bé, cal interrompre la conducció durant 3 mesos fins a assegurar-nos que no s’ha tornat a repetir.
- Si la descàrrega ha estat inapropiada, és a dir, per culpa d’una interferència electromagnètica o d’un deteriorament del cable, es podrà reprendre la conducció un cop resolta la causa
Conclusions sobre com afecten els dispositius cardíacs implantables
- Existeixen diferents dispositius cardíacs implantables per adaptar-se a les necessitats de cada persona.
- Tot i els sistemes de protecció, cal seguir unes mesures bàsiques de precaució davant les interferències electromagnètiques.
- Amb aquestes recomanacions, es poden fer pràcticament totes les activitats de la vida diària amb certa normalitat.
- Hi ha una legislació específica que regula els riscos laborals i els permisos de circulació.
* Aquest article està redactat a partir de la informació del webinar “Marcapassos i desfibril·ladors” (febrer 2025) de la mà de Gabriel Pascual González, infermer de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron