La facultat de traçar el propi destí és una consecució moderna. En temps de la Il·lustració, Denis Diderot en Jacques, le fataliste— novel·la que us recomano, entusiasta— en va fer una exposició alliçonadora, útil i divertida. Ja em direu si la lectura no val la pena. Però sobre el que voldria insistir avui té a veure amb el caràcter de les decisions quotidianes menors. El dia a dia, encerclat o envoltat de rutina, no sempre ens planteja desafiaments importants. La inèrcia ens domina. Ens sorprendria la quantitat de situacions que resolem d’esma. Molt probablement perquè són petits problemes. I un petit problema no és un problema, perquè el sol fet d’atribuir-ne insignificança és una manera de projectar-ne la capacitat de resolució. Sovint ens pensem que prenem una decisió i simplement ens deixem portar per l’instint. Potser, perquè o bé repetim una resposta a una situació semblant, o bé copiem el que fan els altres, o bé no podem reprimir un determinat prejudici inconfessable, o bé ens hi aboca una preferència inexplicable. Sigui com sigui, no està gens malament deixar-se anar i abandonar-se als corrents de l’instint, entre altres coses perquè ens permet descansar de portar l’arjau de la pròpia barca. Com si poséssim el timó automàtic. Així doncs, us proposo de tornar a fer de patró o, si més no, de timoner del vostre dia a dia. I consisteix simplement a fer un canvi de xip pel que fa a un costum que tingueu ben arrelat. Fixeu-vos si n’és de senzill. Llegiu sempre el mateix diari? Avui, llegiu-ne un altre. Acompanyeu el bistec amb patates? Avui, feu que sigui amb carxofes, que n’és el temps. Els veïns d’escala us ignoren? Sigueu el primer a desitjar el bon dia. Us anticipeu al què dirà el vostre interlocutor? Espereu que acabi de dir-hi la seva, per una vegada. Sols un repte per dia. Si hi reeixiu podreu afrontar-ne de més importants. Navegueu pel port, de moment, i entreneu-vos de cara als conflictes de veritat, que són a alta mar, més enllà de la bocana.
Jaume Comas
Fundació CorAvant