Els trasplantaments d’òrgans i de teixits van ser el motiu triat pels responsables de La Marató de TV3 el 2011. Les cardiopaties congènites són, encara avui, una de les causes principals de trasplantament en nadons menors d’un any. Cal dir, però, que els avenços en cirurgia cardíaca, com bé sabeu, ofereixen avui alternatives. El trasplantament, per tant, no és la primera opció terapèutica, però n’és una, i salva vides..
En el darrer any, a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron de Barcelona s’han fet catorze trasplantaments de cor pediàtrics. La xifra és significativa. Fa només dos anys, no arribava a dos el nombre anual de trasplantaments de cor a menors. L’increment és el resultat d’un procés llarg. L’any 2006 és una data significativa: es du a terme el primer trasplantament pediàtric doble, de cor i pulmó, a un jove de 16 anys en aquest hospital. Aquest tipus d’internacions requereixen equips especialitzats en múltiples disciplines. També impliquen establir xarxes eficients amb altres centres així com entre els organismes que fan la intermediació entre pacients i donants, inversions en tecnologia i incorporacions de persones noves quan calgui, amb el compromís d’estar al corrent de qualsevol avenç.
Res d’això no és fàcil, però s’ha fet la feina. El programa “Insuficiència cardíaca i trasplantament de cor” que coordina la Dra. Albert, i la recent incorporació a l’Hospital Infantil Vall d’Hebron del Dr. Abella com a cap de Cirurgia Cardíaca Pediàtrica han fet possible que en un any aquest hospital hagi triplicat el nombre de trasplantaments pediàtrics. Això és notícia. Una bona notícia. El trasplantament de cor és una opció terapèutica d’alt cost. A Catalunya està a l’abast de tota la ciutadania, catalans i d’altres comunitats autònomes, a través del sistema públic de sanitat. La Marató de TV3 ens ha fet pensar uns dies en el valor de la donació d’òrgans i de teixits. Nosaltres també pensem en les persones que transformen la generositat de cada donant en una esperança de vida. N’hem parlat amb el Dr.Girona, cap del Servei de Cardiologia Pediàtrica de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i membre del Comitè Científic de l’AACIC-CorAvant.
Diuen que fins al 2009, a Espanya s’havien dut a terme 267 trasplantaments de cor pediàtrics. Com hem de valorar la xifra?
Molt positivament. Són persones a qui hem pogut donar una oportunitat de viure. Segurament, però, aquesta xifra és curta. Una de les principals limitacions amb què ens trobem en els trasplantaments pediàtrics no té a veure amb qüestions de tècnica quirúrgica, sinó amb l’escassíssima quantitat de donants d’aquesta edat. En aquest sentit, La Marató de TV3 del 2011 va incidir en un tema clau.
Com a pares, quan se’ns diu que han de trasplantar el cor a un fill o una filla, el primer que pensem és que és massa petit, fràgil. Què els diu, vostè, als pares i mares que mostren desconfiança cap al trasplantament?
El trasplantament cardíac és l’última opció, quan s’han acabat altres possibilitats de tractament mèdic o quirúrgic. Poden semblar paraules dures, aquestes que diré ara, però el trasplantament de cor és l’alternativa a la mort. Dit això, i malgrat que el trasplantament de cor es fa en nens i nenes força malalts, el cert és que els infants són molt forts. Ho veiem cada dia, en la nostra pràctica com a metges. Són forts, “tenen molta capacitat de viure” i en la immensa majoria dels casos superen el procés de trasplantament amb èxit. Hem de ser realistes, però també és realista dir que hi ha esperances.
Dr. Girona, quin va ser el motiu de la posada en marxa del programa “Insuficiència cardíaca i trasplantament de cor”?
Hi ha cardiopaties congènites molt greus i malalties cardíaques adquirides com, per exemple, algunes infeccions víriques del cor, que tant si han requerit cirurgia com si no, generen un estat d’insuficiència cardíaca molt important: el cor de l’infant no pot, de cap manera, bombejar prou la sang. En aquestes situacions cal disposar de tecnologia molt avançada, tractaments molt complexos i persones (infermeres i infermers, personal tècnic, cirurgians i cirurgianes cardíacs, intensivistes, anestesiòlegs i anestesiòlogues, etc) molt preparades i coordinades. Es tracta, d’altra banda, de programes amb un cost alt que requereixen optimitzar tot tipus de recursos. Tot això és el que ha fet que en els hospitals d’alt nivell s’hagin creat els programes d’”Insuficiència cardíaca i trasplantament de cor”.
Quin serà el principal repte que haurà de superar un infant a qui s’ha trasplantat el cor?
La principal dificultat del trasplantament cardíac, pel que fa a la supervivència, és el rebuig, i en aquest sentit els avenços són continus. La investigació permanent en el tractament del rebuig és l’esgraó que cal anar pujant cada dia i el principal motiu d’esperança per a aquells la vida dels quals és possible gràcies a haver estat trasplantat de cor. Però res de tot això no seria possible sense la generosa donació del cor d’aquells que, malauradament, no el poden seguir sentint bategar. Els donants de cor i, molt especialment, els seus pares i mares, germans i germanes i resta de familiars, en el cas del trasplantament infantil, són les persones més importants i altruistes en tota la cadena de fets que permeten donar vida a un altre infant.