D’on surt la iniciativa de crear Adolescents.cat i embrancar-vos en el món de l’emprenedoria?
És una mica complicat perquè nosaltres no vam llevar-nos un dia i vam dir: “Ostres, he tingut una idea! Farem un portal per a adolescents!” No va ser ben bé així. Nosaltres venim del món de la comunicació. Això ho vam muntar en Roger Carandell i jo l’any 2010. Feia uns quants anys que érem a la ràdio, treballant al Grup Flaix i, una mica desgastats després d’uns quants anys, volíem nous projectes. I, bàsicament, vam decidir obrir un bloc, que és una cosa que fa molta gent, i com que teníem molt contacte amb el públic adolescent – aleshores teníem 23 anys, en Roger feia un programa a la ràdio per a adolescents i jo feia de discjòquei al cap de setmana – vam pensar que era un públic adequat per oferir-los continguts perquè nosaltres érem postadolescents i, a més a més, hi estàvem molt en contacte.
Al principi vam començar penjant quatre notícies al blog i ara ens hem convertit en una empresa i hem anat diversificant el producte. Tenim des del portal Adolesents.cat, Adolescentes.com, la ràdio en línia de música TeenFM, fem esdeveniments, editem llibres, fem un programa de televisió, fem un programa de ràdio… Hem anat obrint el ventall i som generadors de continguts per a joves.
Després d’aquests sis anys i tota la trajectòria que has viscut amb adolescents, com definiries el noi o la noia adolescent?
És molt difícil definir un sol perfil d’adolescent perquè crec que cada persona és un món, tothom és diferent. Jo crec que el que sí que podria definir és l’etapa de l’adolescència que és una etapa, com sabeu, plena de canvis, el cervell encara s’està acabant de formar, hormonalment hi ha una sèrie de canvis, és el moment de les primeres experiències, de les primeres decepcions, dels primers triomfs, has de decidir què vols estudiar… és el moment de començar a conduir el vaixell cap a l’etapa adulta.
Quins són els temes que més agraden als adolescents?
Nosaltres vam començar parlant molt de famosos i celebritats i després vam anar evolucionant els continguts cap a resoldre dubtes que tenen, ja que és una etapa de molts interrogants, fins i tot de problemes, de discòrdies. Nosaltres ens hem especialitzat molt a contestar dubtes i, de fet, hem desenvolupat un consultori professionalitzat que resol dubtes relacionats amb la psicologia, l’amor, trastorns alimentaris i sexualitat. Aquests són els quatre àmbits on els adolescents tenen més dubtes i on se senten més insegurs. Hi ha molta frustració, noies que volen seguir els estereotips que marca la indústria del cinema: volen ser primes, volen tenir el xicot o la xicota perfectes, qüestions de tendència sexual…
Hi ha alguna pregunta que us hagin demanat més d’una vegada?
El gran tema continua sent l’amor. I temes com la primera vegada o l’alimentació també són comuns.
I tu, Ernest, què recordes de la teva adolescència?
Molt normal. Era un tio molt innocent, trempat, xerraire. Jo sé que als informes de l’escola a l’apartat d’observacions em posaven sempre que xerrava massa. I crec que és una observació que encara continuaria tenint protagonisme. Crec que no vaig tenir grans problemes, era bastant feliç, molt happy.
Quan tu eres adolescent, a qui podies acudir per resoldre dubtes sobre els quals no t’atrevies parlar-ne amb els pares?
Potser a la meva germana gran i a la resta dels altres germans. Més que al pare o la mare em refugiava més amb la meva germana. També tenia bons amics i ens ajudàvem molt. Crec que depèn molt de la seguretat de cada adolescent. Hi ha adolescents que es tanquen molt, pateixen molt les seves pors i inseguretats, no saben a qui recórrer… i després també hi ha adolescents que són molt més apanyats i autosuficients. Jo crec que era més d’aquest perfil.
Consideres que hi ha hagut algun canvi amb els perfils dels adolescents d’ara i els d’abans?
Ha canviat molt! Sobretot amb l’arribada d’Internet ha canviat molt la manera de relacionar-se. Jo tenia la típica cabana al bosc amb els meus col·legues i hi anàvem i parlàvem de tot, de noies, fèiem les primeres bretolades, festes, hi havia el que tocava la guitarra… Abans els adolescents havíem de sortir al carrer i, tot i que va arribar Internet i el xat del Mirc, el gruix de les relacions socials es produïa al carrer o al local.
Els adolescents d’ara busquen cert protagonisme a les xarxes socials, tenir molts seguidors, fer moltes fotos… És com que la reputació es guanya a Internet i abans es guanyava d’una altra manera. Ha canviat molt el tipus de relació entre ells. Aquest és el principal canvi. Jo crec que els problemes i els dubtes hi continuen sent, que els adolescents continuen sent adolescents i els passa el mateix, però tenen altres eines, per exemple, Adolescents.cat, on trobar suport o ajudar-se. El que és bo d’Internet és molt bo per a ells, i el que és dolent també els pot anar en contra.
I el futur dels adolescents com el veus?
No sóc molt visionari. Però jo que sóc una mica emprenedor, m’agrada fer coses i no paro mai quiet, si ara tingués les eines que tenen els adolescents, coneixent-me hauria estat youtuber. Ara tenen moltes eines per créixer, tenen molta més informació amb Internet i poden nodrir-se de coneixements. Ho tenen molt bé per créixer, sobretot en l’àmbit professional.
I ja per acabar, quin consell donaries a aquells adolescents que van una mica més perduts?
Que el temps posa les persones al seu lloc. Que si no estan passant per un bon moment a l’adolescència segurament els esperen etapes millors i que tot està a les seves mans, a no ser que tinguin un problema de salut o alguna cosa que no puguin controlar. Ells han de creure en ells mateixos i el que ara sembla que és el guai de la classe o el popu potser d’aquí uns anys haurà engegat la seva vida a passeig i tu que estàs mirant això i potser et sents insegur o estàs passant per un mal moment, potser tindràs molt èxit i t’aniran molt bé les coses. L’adolescència és una etapa de tràmit cap a altres coses que poden ser molt bones si les treballes.