Hi ha una imatge, que, quan s’apropa Nadal es repeteix any rere any: un grup de joves de 1r de Batxillerat il·lusionat que, treballant en equip, organitza una campanya de recollida de joguines. Les emboliquen, en fan inventari i les classifiquen, per poder repartir-les després a tots els nens i nenes que es troben ingressats a la unitat maternoinfantil de la Vall d’Hebron.
Un d’ells es transforma en Pare Noel, la resta en patges. Sortim amb el repte de repartir una mica d’il·lusió i d’encomanar l’alegria del Nadal. Darrera cada porta que obrim hi ha una història ben diferent, però sens dubte hi ha un denominador comú cada vegada que sortim de les habitacions: abraçades, petons, rialles, crits, mirades agraïdes, emocionades i d’una complicitat immensa entre els nens, les seves famílies i nosaltres…
Sortim de l’escola per repartir alegria i compartir la màgia del Nadal i tornem amb un REGAL immens, la satisfacció que allò que fem fa feliços a d’altres.
Aquest és el veritable sentit del voluntariat, saber que amb el teu temps pots regalar una estona de companyia a un avi de la residència; pots acompanyar i ajudar en el procés d’aprenentatge als nens i nenes que van al Centre Obert Don Bosco o al reforç de la parròquia de Crist Rei; pots col·laborar amb les voluntàries del Rebost Solidari i preparar els més de 800 lots de menjar que es reparteixen mensualment a les famílies de l’Arxiprestat de Sant Andreu; pots encomanar al gust per la lectura d’aquells nens i nenes de 4t de Primària que participen del projecte LECXIT i convertir-te en el seu padrí lector per tot un curs, intentant que la seva lectura comprensiva millori; pots liderar un taller de mòbils i d’informàtica per facilitar que els avis i les àvies de l’esplai de gent gran Meridiana en puguin fer un bon ús… pots simplement transformar el teu entorn oferint-te a tu mateix i el teu temps.
Fa més de 10 anys que l’Aprenentatge i Servei (ApS) impregna el Projecte Social de l’escola. Com a pedagogia activa i contextualitzada en l’entorn més proper, l’ApS ens ha permès donar sentit a allò que aprenen els joves perquè ho han de posar al servei de la comunitat.
Al llarg de tots aquests anys acompanyant joves m’he adonat que, per ells, ser voluntaris ha significat un creixement personal, han guanyat en responsabilitat, compromís, autoestima, seguretat en ells mateixos, capacitat per parlar en públic, lideratge…
Han estat capaços de treballar i fer equip amb d’altres i, fins i tot, alguns d’ells han redescobert la seva vocació professional: penso en la Diana, una exalumna que, arran de la seva experiència al reforç educatiu del Crist Rei, va estudiar educació social i avui, després de vuit anys, continua acompanyant aquest projecte i a més treballa com a educadora social en diversos centres educatius.
Fa 20 anys, en un camp de treball a Copiapò, una petita localitat al desert d’Atacama Xilè, vam rebre, en senyal d’agraïment, un tapís pintat amb un cor acompanyat d’una frase: “la solidaritat és la tendresa entre els pobles”. Quanta raó que amaga aquesta frase: ser voluntari és empatitzar, posar-te en la realitat de l’altre i mirar de fer alguna cosa amb senzillesa, tendresa, estimació, per millorar la seva realitat. En paraules de Glòria Fuertes: “el premi d’un voluntari és que passa a ser un artista… perquè ha fet una obra d’art amb les seves hores lliures.”
Marta