L’Aurora és la voluntària més veterana de l’AACIC CorAvant. És una de les primeres persones que sense patir cap cardiopatia congènita va apuntar-se a fer de voluntària en els actes de difusió de l’entitat.
L’Aurora tenia molt bona relació amb els seus veïns. El dia que aquell matrimoni jove va tenir un fill va estar molt contenta. Poc després de néixer, però, la jove parella va fer saber a l’Aurora que el fill que acabava de néixer tenia una malformació del cor i l’haurien d’operar. L’Aurora va estar pensant com podia ajudar aquella família que apreciava tant. En aquell moment, l’AACIC només era un projecte. En consolidar-se l’Associació, l’Aurora s’hi va presentar com a voluntària “per donar- hi un cop de mà”, cada vegada que l’Associació feia una activitat pública.
L’Aurora ha treballat tota la vida en una companyia d’assegurances anglesa fins que es va jubilar: “M’agradava la feina que hi feia, i la gent amb qui treballava. Era d’aquelles persones que anava contenta a treballar”, ens diu. D’un temps ençà té algun problema amb la ròtula d’un genoll. Per això no va pujar al Tibidabo a la darrera Festa del Cor. En canvi, sí que es va quedar un talonari de loteria, com cada any, per vendre’l entre la gent del barri, “amb això encara ajudo els nois i les noies que neixen amb problemes de cor.”
L’Aurora explica que abans, les famílies, no tenien tanta informació com ara sobre les cardiopaties. Ella es posa a la pell dels pares que reben per primera vegada la notícia que el seu fill o filla ha nascut amb una cardiopatia: “és molt bo que tinguin algú al costat.” Per a l’Aurora Casamitjana aquest és el principal valor de l’AACIC CorAvant.