El juny del 2012 es va convocar una reunió del patronat de la Fundació CorAvant. La trobada es faria en un local diferent de l’habitual, uns baixos del número 22 del carrer de Martí i Alsina, al barri d’Horta de Barcelona. Acabàvem d’estrenar la nova seu social de l’Entitat. Ha passat més d’un any d’això. En aquest temps s’han enllestit algunes coses que havien quedat pendents, com els finestrals de l’entrada o la zona de magatzem, per exemple. Volem agrair la col·laboració desinteressada del Josep Queralt i del Xavier Palau que ens han ajudat a fer d’uns baixos en un carrer d’Horta, la nostra seu social.
“Hem canviat el bullici de la gran urbs per la tranquil·litat d’un dels pocs barris de Barcelona que encara és com un poble.” Aquesta frase és del missatge on se’ns anunciava que l’AACIC CorAvant tenia nova seu social. Som a la tardor del 2013. D’aquí dues setmanes se celebrarà la Festa del Cor. Són setmanes de feina intensa. La Mònica obre la porta. Em fa passar a la sala gran. Saludo la Rosana i la Berta. La Rosa, la gerent, és al despatx. Em diuen que està parlant per Skype. Vull saber què els sembla, el nou local, com s’hi troben les persones que treballen aquí cada dia. Ho demano a la Mònica, i em torna la pregunta: “I tu, què en penses? Què et sembla?”
Un espai d’acollida i un espai de gestió
La Berta Giménez està fent gestions per a la Festa del Cor. Parla sense aixecar la mirada de l’ordinador. “No som una empresa comercial. Oferim serveis a les persones, i sovint en moments molt delicats”, raona. “Per això necessitàvem un local on poguéssim crear dos espais diferents: un d’acollida, íntim, i un altre de gestió, de reunions.”. “S’ha aconseguit?”, pregunto jo. “Penso que hem sabut aprofitar l’espai de què disposem i crear aquests dos espais”, conclou la Berta. És cert que aquest local és més petit que l’antiga seu, però s’ha pogut adaptar al que necessitàven.” La Mònica escolta la conversa.
Una seu ben connectada
Canvio de taula. M’apropo a la Rosana Moyano. “Fixa-t’hi. Som al cor d’Horta”, comenta la Rosana assenyalant la seu de l’AACIC CorAvant en un mapa de la ciutat. “És molt fàcil arribar aquí amb cotxe per la ronda de Dalt. És molt còmode per a qui ve de fora de Barcelona. No cal que s’emboliqui dintre de la ciutat.” Al llarg de la setmana la Rosana es desplaça a la Vall d’Hebron i a Sant Joan de Déu, els dos hospitals de referència. “Si traces una línia recta entre els dos hospitals, nosaltres som al mig. Hi arribo més de pressa ara que quan estaven al local antic. A la Mònica, se li escapa una altra mirada de reüll que intenta dissimular. M’hi acosto just en el moment que entra la Rosa Armengol. La Mònica em segueix.
Un barri dinàmic
Estava tancada al despatx enganxada a l’Skype. “Es perfecte. He estat parlant amb una noia que és a Alemanya i volia fer-nos una consulta. Tot resolt”, diu la Rosa. Li comento el que han dit la Berta i la Rosana del local. Hi està d’acord, i hi afegeix un detall: “Horta té un bon teixit associatiu”, diu la Rosa. “El fet que hi hagi un munt d’associacions actives és un indicador del dinamisme d’aquest barri. Per a nosaltres és molt positiu. Ens diu que hi ha oportunitats de tirar endavant projectes d’interès mutu. I, personalment -afegeix la Rosa- també m’agrada poder sortir a fer un cafè en un lloc tan emblemàtic del barri com cal Quimet, per exemple.” La Mònica és al nostre costat.
Gent del barri
Ara sí que ho pregunto a la Mònica Enrich. Resulta que el nou local és a cinc minuts de casa seva. “A l’hivern no tindré temps ni de posar-me els guants que ja hauré arribat a la feina.” La Mònica és d’aquelles persones que fan la impressió de tenir sort a la vida. Ella diu que no sempre però que no es pot queixar. I em torna la pregunta. “I a tu, què et sembla la nova seu? …
Segur que enyoraré alguna cosa del local antic, però com més estona m’hi estic, més bé m’hi trobo.
En Josep Queralt respon a la crida
Hauríeu d’haver vist el local dues setmanes abans del trasllat. El terra era un garbuix de cables elèctrics, s’havia de refer el bany, pintar portes i finestres… “Això no s’acaba fins després de les vacances d’estiu”, vaig pensar. Dues setmanes després, l’equip de l’AACIC CorAvant ja hi treballava. En Josep Queralt i la seva esposa van conèixer l’entitat quan va néixer la seva primera filla. Viuen a Horta, prop de la seu social. En Josep és electricista i lampista, i fa de tècnic de manteniment en una escola. Quan l’AACIC CorAvant va demanar voluntariat per posar el local a punt en Josep va respondre amb una condició: volia un ajudant. El xispes va ser en Xavier Palau. Es van entendre perfectament tant a l’hora de fer feina, i com per anar a esmorzar. A les deu, truita de patates de mig pam d’alçada! En Josep m’explica que col•labora amb una revista d’electrònica d’àudio. Prova els nous reproductors d’àudio per a automòbil que surten al mercat i en fa una valoració tècnica. Però la seva gran afició són les pàgines web, programar-les, dissenyar-les…el món 2.0 l’apassiona tant que pot ser fa un gir professional ben aviat. En Josep i el Xavier , tornen a la feina. És dissabte. Diuen que dissabte vinent tot estarà a punt. Dit i fet!
La Blanca i Up3 una gran equip solidari
La Blanca Engel va venir a l’AACIC Coravant Té vint-i-quatre anys i fa poc que treballa a l’empresa Up3 Puertas Automaticas de Sant Quirze del Vallès. Per a ella, els vidres translúcids de color verd dels finestrals que donen al carrer no eren gens segurs, ni reflectien la imatge de l’Entitat. La Blanca és interiorista. A més, a Up3, on fa de comercial, dissenyen, fabriquen i fan instal•lacions de portes automàtiques i persianes. Tenia una idea: “El meu germà -comentava la Blanca- va néixer amb una cardiopatia. Sempre hem estat a l’AACIC. Fer un favor a l’Entitat és com fer-me’l a mi mateixa.” Però, calia convèncer el seu cap i els companys de feina. “Va ser fàcil”. Amb la iniciativa de la Blanca, la generositat d’ Up3, ara, els finestrals de l’ACCIC CorAvant que donen al carrer són de vidre laminat d’alta resistència i estan recoberts amb un vinil glaçat amb el logotip i els colors corporatius. “Ells sabien que feien una acció solidària -ens diu la Blanca-, i que a mi em feia molta il•lusió. Per això va ser fàcil convèncer els meus companys, i els proveïdors de vinils de la nostra empresa que també van posar-hi el seu gra de sorra.”
Com és la seu social de l’ACCIC Coravant?
El local és a peu de carrer, i té entrada pròpia. Un rebedor pintat amb els colors blau i verd corporatius fa de sala d’espera. Hi unes cadires i un moble de prestatges amb llibres sobre cardiopaties, salut, entitats del tercer sector, etc. També hi ha lloc per als materials i els objectes que venem. Al fons, una porta condueix al despatx on es fa l’atenció personal. És petit, però acollidor. Una altra porta dóna pas a la sala gran on treballa l’equip de l’Entitat. Les taules individuals de treball estan tocant a les parets. Un joc de taules al mig de la sala serveix per fer -hi les reunions d’equip. Al fons de la sala, uns armaris creen un passadís darrere del qual hi ha l’accés als serveis i a la zona de magatzem, amb una petit espai amb microones i nevera on pots escalfar-te un cafè o un te o fer-hi el dinar. Quan tornes a la sala gran, t’adones que les parets són plenes de quadres amb fotografies, dibuixos i cartells. Aquest matí, m’he adonat que sobre l’armari hi havia tres Bateguets. Sabeu qui és el Bateguet, oi? Sí, el conill de les orelles llargues. En algun altre lloc en parlem.
Calia una nova seu?
El contracte del pis de la Sagrada Família s’acabava i el nou contracte de lloguer mensual s’encaria. La prioritat era reduir despeses, no augmentar-les, i així, es va decidir buscar un nou espai. Per mitjà de l’Ajuntament de Barcelona es va mirar un espai en un equipament que funciona com a viver d’empreses. El despatx disponible, però, era massa petit pel volum de persones i de feina que es mouen al voltant de l’AACIC CorAvant. Finalment, es va trobar un local a Horta, uns baixos, al centre mateix del barri, a tocar de la plaça d’Eivissa, un local més petit, però suficient, i amb un lloguer assequible. Un espai a peu del carrer obert a tots els que vulguin venir. Sigueu Benvinguts