El meu fill Carles va néixer l’any 1990, prematur, va pesar 1.600 g, a Tortosa. A les poques hores de néixer se li va detectar una falta d’oxigenació a la sang, i en no poder saber quin n’era l’origen el van traslladar d’urgències a Sant Joan de Déu, a Barcelona, i li van diagnosticar una TGA, cardiopatia congènita.
Quan tenia 6 mesos el van operar mitjançant la tècnica de Senning, operació pal·liativa; i als 14 anys se li intenta fer amb noves tècniques un doble swift, sense èxit.
Durant aquesta època, va començar a veure a la televisió un home que el feia riure i en el qual veia una persona feliç amb la feina que duia a terme: Karlos Arguiñano. Ens va dir que volia ser com aquest senyor: alegre, feliç, estudiar cuina i ser un cuiner agradable, social, i donar plaer per mitjà del menjar.
En una reunió amb l’AACIC, que ens assessorava en sortides professionals per a joves, vàrem plantejar-los que en Carles volia ser cuiner. Teníem dubtes per l’esforç que es requereix, la calor de les cuines, les hores que cal estar dret, etc.
Tenia habilitats manuals i, sobretot, era la seva passió: el dia 4 de març de 2014 va començar al Celler de Can Roca. L’últim any ha estat fent una estada a l’Arzak de Donostia, prèviament a unes pràctiques a l’Abac de Barcelona i al Train Bleu de París, entre d’altres. Va estudiar FP Restauració al CETT de Barcelona i a l’escola Hoffman de cuina. Aspira a obrir un restaurant petit al seu poble, Tivenys, amb cuina de proximitat, mediterrània, sense sofisticacions: només vol ser feliç.
Som socis de l’AACIC des que es va fundar aquesta associació.
Robert Griñó Simó