Just abans de l’estiu, el grup de joves de l’AACIC CorAvant vàrem quedar dissabte a Barcelona per anar al Museu de Cera. També vàrem anar a berenar a un local molt especial, el Bosc de les fades. Un gran dia en què ens vàrem acomiadar fins després de les vacances. A l’octubre, vàrem fer una altra trobada, un sopar. Ens vàrem reunir joves de tot Catalunya, vint-i-cinc, érem! Ho volem repetir un altre dia. Si no et vols perdre la propera sortida del grup de joves, apunta’t al nostre grup del Facebook.
Com va néixer la iniciativa d’aquestes sortides?
Ens ho varen demanar. En una de les trobades vàrem demanar, a la gent, què volia, què esperava, de nosaltres, i una de les coses que varen comentar és que els agradaria veure’s més sovint. Ho vàrem estar pensant i se’ns va acudir de fer sortides lúdiques a les quals es pogués apuntar tothom. Les sortides s’organitzen per grups d’edat. Hi ha tres grups: el dels preadolescents, que són els més joves fins als setze anys; el dels joves, amb gent que va dels disset a pràcticament els trenta; i el grup d’adults, de trenta anys cap endavant.
L’Àngels comenta que, en el futur, es vol provar un criteri més flexible.
Ens hem adonat que les fronteres d’edat entre les sortides de joves i adults no acaben de funcionar. Per què algú de vint-i-vuit anys que no pot anar amb els adults? Depèn del moment vital en què et trobis pot ser que et sentis més còmode amb gent més jove o més gran. No siguem tan, tan quadrats.
De les sortides que heu fet fins ara, quines diries que han tingut més èxit?
L’Aquàrium! Saps que vàrem adoptar un dofí? Bé, com a mascota. És una de les activitats més ben rebudes. També hem fet un taller de risoteràpia, que és molt divertit. Tothom s’ho passa molt bé. Amb els grans ens trobem per anar a sopar, per exemple.
Què té d’especial, una d’aquestes sortides?
És una sortida, com podries sortir amb qualsevol altre grup de persones. El més especial és el lloc o l’activitat que tries. Anem a l’Aquàrium, veiem els peixos, dinem plegats i ens ho passem bé. Però tothom sap que les persones amb qui surt han passat o estan passant situacions semblants, en parlen, comenten coses. Amb això vull dir que sortir amb nosaltres no és ben bé el mateix que anar un dia d’excursió amb l’escola o a sopar amb uns amics.
Provoqueu que parlin de totes aquestes coses?
De vegades provoquem que parlin de coses, però t’he de dir que les converses sorgeixen d’una manera natural. Sobretot a l’hora de dinar. Ja saben on van. A més, s’aplega gent de tot arreu, gent que, si no fos per la sortida, potser no es trobarien, i això també és un estímul per apuntar-s’hi.
Quins són els temes estrella a les converses?
En el grup de joves, per exemple, parlen de si em costa trobar feina, si la meva parella no entén el que em passa, com es relacionen amb altres nois i noies, de tenir fills… Els temes que amb els amics o amb la família o que fora de la cardiopatia no tenen amb qui compartir-los.
Qui s’ho passa millor: la canalla, els joves o els adults?
Jo diria que, quan t’apuntes a una sortida, ja hi vas amb la predisposició de passar-t’ho bé. T’hi apuntes perquè et ve de gust. També t’he de dir, però, que, de vegades, els pares estan entusiasmats amb una sortida. Convencen els fills, i el fills et diuen que han vingut perquè els ho han demanat els pares. No es pot obligar ningú.
Puc apuntar-me a una sortida d’adults?
Per què no?
Com m’ho passaré?
Això depèn de tu, però si tens ganes de fer alguna cosa amb gent de llocs ben diferents, sense cap compromís, vine. Pot ser un dia diferent.