Què és el grau de discapacitat?
El grau de discapacitat és un reconeixement que atorga la Generalitat de Catalunya i que consisteix en l’assignació d’un percentatge de discapacitat en funció de les patologies i les limitacions que presenta una persona.
Hi ha dos graus principals:
- A partir del 33% de discapacitat
- A partir del 65% de discapacitat
Cal tenir en compte que el barem de valoració de la discapacitat s’ha reformat recentment, amb canvis importants en els criteris d’avaluació. Tot i que aquesta reforma busca una valoració més ajustada a la realitat de les persones, encara és un sistema complex i en procés d’adaptació, tant per a la ciutadania com per als professionals.
A la pràctica, el reconeixement del grau de discapacitat és un procediment molt mèdic. Per aquest motiu, els recursos judicials contra les resolucions no són gaire freqüents ni solen comportar canvis molt significatius en el percentatge concedit. Sovint, quan la diferència és petita, no compensa iniciar un procediment judicial llarg i lent.
En aquests casos, una alternativa més recomanable acostuma a ser presentar una nova sol·licitud de valoració, aportant informes mèdics actualitzats i amb més garanties d’èxit.
Per què és important el 65% de discapacitat? Superar el 65% de discapacitat és especialment rellevant si es vol accedir a una prestació no contributiva. Aquesta és una ajuda econòmica amb una quantia aproximada d’uns 600 euros i que exigeix no superar un determinat llindar d’ingressos.
El reconeixement com a treballador o treballadora especialment sensible
La figura del treballador especialment sensible està recollida a la Llei de Prevenció de Riscos Laborals i el que ens diu és que les persones treballadores per compte aliè tenen el dret a sol·licitar un reconeixement mèdic de vigilància de la salut, sobretot quan tornen a la feina després d’una baixa mèdica.
El que fa aquest reconeixement és valorar si, a causa de la nostra situació de salut, tenim o no alguna limitació per desenvolupar el nostre lloc de treball.
Quins poden ser els resultats del reconeixement?
- Apte/a per desenvolupar el lloc de treball
- Apte/a amb limitacions: en aquest cas, el servei mèdic fa recomanacions d’adaptació del lloc de treball.
- No apte/a per desenvolupar el lloc de treball: això no implica automàticament l’acomiadament, sinó que l’empresa haurà de justificar per què no pot adaptar el lloc de treball. I també haurà de justificar que no és possible aplicar ajustaments raonables per fer compatible el lloc de treball amb la seva salut.
I si no estem d’acord amb el resultat?
- Si no estem d’acord amb les limitacions reconegudes: es pot iniciar un procediment judicial davant dels jutjats socials qüestionant les adaptacions que hem tingut. Es recomana aportar una pericial mèdica que justifiqui per què no estem d’acord amb les limitacions que ens han reconegut, amb l’objectiu d’aconseguir adaptacions més ajustades a la situació real de salut.
- Si estem d’acord amb el dictamen, però l’empresa no aplica correctament les adaptacions: també es pot iniciar un procediment judicial davant de la jurisdicció social. A més, si aquesta manca d’adaptació pot suposar una discriminació per raó de salut, es pot afegir una reclamació per vulneració de drets fonamentals, amb la possibilitat de demanar una indemnització
Quines adaptacions es poden reconèixer?
Les adaptacions depenen de cada cas i de cada patologia. Alguns exemples habituals són:
- Reducció de la càrrega de feina
- Adaptació de l’horari laboral
- Reduir l’esforç físic
- Modificar tasques concretes que poden suposar un risc per a la salut cardíaca
No hi ha solucions universals. La casuística és molt àmplia i cada situació s’ha de valorar cas per cas, tenint en compte tant la patologia com el tipus de feina que es desenvolupa.
La incapacitat permanent
La incapacitat permanent és una prestació de la Seguretat Social que pot arribar a ser una opció en determinats casos de cardiopatia, ja sigui perquè ens la plantegem, perquè ja la tenim reconeguda o perquè ens la poden reconèixer en el futur.
La incapacitat permanent pot tenir dos orígens principals:
1. Derivada d’accident de treball o malaltia professional
En el cas de les cardiopaties, cal tenir en compte que:
- No estan incloses dins del llistat de malalties professionals, que recull patologies causades per agents físics o químics (el cas típic és l’amiant).
- Tot i això, una cardiopatia podria estar reconeguda com a accident laboral sempre i quan la seva aparició tingui lloc en temps i lloc de treball i la feina sigui un factor determinant, ja sigui per estrès laboral intens, esforç físic elevat o per condicions ambientals adverses. Encara que la persona tingués antecedents cardíacs previs, si el desencadenament o agreujament es produeix mentre treballa, es pot reclamar el reconeixement de la prestació com a derivada d’accident laboral.
2. Derivada de malaltia comuna
Les dues prestacions més habituals són:
- La pensió d’incapacitat permanent total: es reconeix quan la cardiopatia provoca algun tipus de limitació funcional que impedeixen desenvolupar les tasques fonamentals de la professió habitual, però permeten treballar en una altra feina diferent.
Les seves característiques principals són:
- Prestació del 55% de la base reguladora.
- És compatible amb una altra feina, ja sigui dins de la mateixa empresa o fora, sempre que sigui diferent a aquella per la que ens hem vist limitats pel nostre estat de salut.
- A partir dels 55 anys, si no es treballa en cap altra activitat compatible, la prestació pot incrementar-se fins al 75% de la base reguladora.
- Si la persona té més de 55 anys i treballa en una altra feina compatible, continuarà cobrant el 55%, més el salari de l’altra feina.
Si una persona és pensionista d’incapacitat permanent total inicia una activitat laboral compatible, ho ha de comunicar sempre a la Seguretat Social. No fer-ho pot comportar l’extinció de la pensió.
- La pensió d’incapacitat permanent absoluta: és la prestació que es concedeix quan la cardiopatia impedeix desenvolupar qualsevol professió de manera regular.
Les seves característiques són:
- Prestació del 100% de la base reguladora de manera neta (sense retenció de l’’IRPF).
- Es cobra en 14 pagues anuals.
- No és compatible amb cap altra feina habitual, només amb activitats molt esporàdiques i marginals, amb ingressos inferiors al salari mínim interprofessional.
La CUME: cura d’un/a menor amb malaltia greu
La CUME és una prestació que permet reduir la jornada laboral fins al 99% i percebre la prestació equivalent a la base reguladora de la incapacitat temporal quan hem de tenir cura d’un/a menor que té una malaltia greu, com pot ser una cardiopatia.
Per tenir dret a aquesta prestació, cal un informe mèdic hospitalari que acrediti:
- Que el/la menor té una cardiopatia greu i necessita:
- Un ingrés hospitalari de llarga durada, o bé
- Tractament mèdic al domicili i una atenció directa, continuada i permanent per part dels seus progenitors.
La reducció de jornada pot ser com a mínim del 50% i, quan els dos progenitors compleixen els requisits, només un d’ells pot accedir a la prestació. Aleshores es percebrà el 100% de la base reguladora establerta a la prestació de la incapacitat laboral.
Conèixer els drets per poder decidir millor
Les cardiopaties poden tenir un impacte real en la vida laboral, però el marc legal ofereix diverses eines per protegir les persones en funció de cada situació: des del reconeixement del grau de discapacitat, passant per la figura del treballador especialment sensible, fins a les prestacions d’incapacitat permanent o la CUME quan cal tenir cura d’un menor amb una malaltia greu.
Una de les figures menys conegudes, però especialment rellevant, és la del treballador especialment sensible. És una via que sovint no ens ressona d’entrada, però que pot permetre adaptar el lloc de treball a la situació de salut de la persona, sense haver de renunciar a la seva activitat professional.
Una idea clau que travessa tot aquest àmbit és que no hi ha solucions universals: cada cas és diferent. La situació mèdica, el tipus de feina, el moment vital i les necessitats personals fan que cada situació s’hagi d’analitzar cas per cas. Des del Col·lectiu Ronda, aquesta mirada individualitzada és essencial: entendre la situació concreta de cada persona i, sobretot, què vol i què necessita.
Per això, és fonamental informar-se bé, conèixer les opcions existents i buscar fonts d’informació fiables i especialitzades. Disposar de la informació adequada és el primer pas per poder prendre decisions conscients, defensar els propis drets i trobar la millor manera d’adaptar la vida laboral a la realitat de cada persona.
* Aquest article està redactat a partir de la informació del webinar “Cardiopatia i complicacions a la vida laboral” (juny 2025) de la mà de Pau Estévez Fortuny, advocat laboralista del Col·lectiu Ronda.