Vaig néixer a Reus l’any 1988. Sóc voluntària de l’Iris, una nena de quatre anys. Ja en fa dos que cada dimecres al matí vaig a casa seva. Juguem, sortim a passejar al parc, anem a la piscina. Fem el que ens ve de gust. Estudio Integració Social. És un grau de formació superior relacionat amb l’atenció a les persones amb necessitats especials, com la Iris. Ara faig segon i un dels crèdits que estudio és sobre el llenguatge. La Iris té un retard en la parla, amb la qual cosa puc posar en pràctica el que aprenc a l’aula.
- El més satisfactori per a mi d’aquesta experiència és…
veure com l’Iris creix dia a dia. Fa dos anys que ens coneixem i veig com es fa gran. Els seus pares estan entusiasmats amb ella, i jo també. - Un moment de dubte…
He tingut moments de dubte, sí. Sobretot al començament. Pensava que li podia passar alguna cosa. No sabia si la feia caminar massa o si estava bé. No en coneixia els límits. Ara estic més tranquil·la. Si veig que es cansa, paro. Vaig veient el que he de fer a cada moment sense tanta angoixa. - El record més divertit que tinc de la Iris és…
a la piscina. La porto a la piscina. Al principi li feia por, però ara s’ho passa molt bé. Acaba rebentada! És dels moments més macos que tinc amb ella. - La música que m’agrada escoltar…
Normalment escolto la ràdio i m’agrada el rock català. També vaig a concerts. L’últim va ser el de l’Orquestra Mitjanit, aquí, a Reus. El nom del grup fa pensar en una altra mena de música, però fan rock. Són bastant coneguts. No tant com Els Pets, però… - Les pel·lícules que m’agraden…
són les de riure i també les històriques. Vaig anar a veure Pa Negre. És una mica enrevessada, però em va agradar. - M’enganxo a la tele quan fan…
el Barça. I el Polònia, el Crackòvia. Miro TV3. Les series m’agraden. Ara m’he enganxat a aquesta nova que fan, la de les Polseres vermelles. - Si heu de triar un llibre us suggereixo…
Quiero dejar de ser un dentrodemí. Parla d’un noi autista. L’ha escrit ell mateix. Bé, l’escriu una periodista que l’acompanya sovint, però molts trossos els ha escrit ell. És molt bo. - Recomano a tothom l’experiència del voluntariat…
perquè no hi ha res que s’assembli a aquesta experiència. És única. Fas una amistat especial amb les persones que coneixes.