Dedico aquest escrit a tots els pares dels nostres pacients, especialment a tots aquells que últimament han passat temps molt difícils. Inspirat arran d’una relació molt especial amb la Sònia. Escriuré en català, perquè ja és prou difícil parlar dels sentiments , com per no fer-ho en la llengua de la mare.
La Mare! Els pares dels nostres pacients us convertiu en això, la mare i el pare del Pau, l’Arlett, la Lili, el Marc, el Luca, la Julieta, el Moritz , l’Aina, el Leandro, la Nowara, la Karen, Dayana, l’Adrià… de tots! I sou allà, ben drets, fent camí al costat dels vostres fills, cada un a la seva manera especial, superant els constants entrebancs del trajecte.
En algun cas, arriba un moment que la pedra és massa grossa per saltar-la, i continueu allà, drets per més increïble que sembli! Sapigueu que els cardiòlegs no tenim paraules per expressar l’admiració que sentim per vosaltres!
Quan et trobes amb algú capaç d’aixecar novament el cap després de cada patacada, algú capaç de conservar el bon humor malgrat els obstacles, algú amb amor incondicional, algú capaç d’acceptar la realitat per més dura que sigui, quan et trobes amb tots aquests alguns, dónes gràcies a la vida per poder compartir moments amb aquestes persones I són precisament aquestes persones les que t’impulsen a continuar treballant amb força, tot i que a vegades no aconseguim entre tots, el camí que més desitgem per als nostres nens…
Dra. Queralt Ferrer
Cardiologia pediàtrica i Cardiopaties Congènites de l’Hospital de la Vall d’Hebron