Hola, sóc l’Aleix i us explicaré la nostra història: una mare i un fill que vam néixer el mateix dia, el 30 de maig (però d’anys diferents el 1977 i el 2008) i amb la mateixa cardiopatia congènita.
La meva mare va ser operada quan tenia 5 anys per tancar-li una CIA. Després va créixer sana i feliç fins que l’any 2010 va necessitar la implantació d’un marcapàs, del qual ara diu que n’està molt contenta ja que és el “motor del seu cor”!
Quan jo vaig néixer de seguida em van detectar una anomalia als dits polzes de les mans (eren trifalàngics). Amb això els metges van creure que calia comprovar si jo també patia una cardiopatia, i més tard ho van confirmar: tenia una CIA, com la de la meva mare. A més, m’han dit que també hauré de portar un marcapàs… Tot igual que la meva mare.
Tot i que tenim la mateixa cardiopatia, afortunadament les tècniques de diagnosi, les operacions, etc. no són iguals ara que quan van operar la mare, ja fa més de 30 anys.
És per això que m’agradaria agrair a metges i investigadors el seu treball a l’hora de trobar noves tècniques per operar i nous avenços, com ara marcapassos cada vegada més petits.
També voldria agrair la feina de l’AACIC, pel seu suport en moments en què ho necessitem (una abraçada ben forta per a la Rosana).
I, sobretot, m’agradaria que aquesta història fos un reconeixement per a la meva iaia Lolita, ja que ella juntament amb el meu iaio Lluís van aconseguir que la meva mare tingués una infància feliç i visqués la seva cardiopatia amb total normalitat. La meva mare sempre diu que li agradaria assemblar-se a la iaia en aquest sentit (i en molts d’altres, ja que la iaia és una persona que podem prendre com a exemple ).
Un petó molt fort, iaia Lolita. Sempre t’estimarem!
Imma i Aleix