La paraula cardiopatia ens va tocar de ben a prop poc després de nèixer en Jan i sense voler-ho, ens vàrem endinsar en un món desconegut , ple d’incerteses i moltes pors.
Tenim la sensació d’haver fet tot el que podíem pel nostre petit, amb molt d’amor, però el més important per a ell, la vida, no estava a les nostres mans.
Quan les coses eren tan difícils, vèiem la cardiopatia a tot arreu, fins i tot, la vèiem més que en Jan. A mesura que tot es va anar normalitzant, amb el temps, vam agafar confiança en ell i en nosaltres. Avui, en Jan té quatre anys i mig i està molt bé, sabem que més endavant hi haurà més intervencions però, intentem viure el dia a dia, sense pensar gaire en el futur.
Pensem, que tot el que han viscut els nostres fills i nosaltres com a pares, condiciona una mica com són i quan s’obren al món, s’han de tenir en compte aquests aspectes.
Aquest any a l’escola hi va més content i confiat, té molts amics, dels quals aprèn coses cada dia, el veiem igual que els altres nens, com un més. Ara és en Jan qui té més protagonisme i no la cardiopatia.
Volem donar les gràcies a tots els metges i infermeres de l’HSJD, per cuidar-nos sempre tant. A la nostra família per acompanyar-nos en aquest camí des del primer dia. Als nostres amics per entendre’ns i animar-nos a continuar endavant. A tots els professionals que ens han orientat i acompanyat en el dia a dia d’en Jan i que l’ajuden a crèixer i també a aquells que ens ajuden a omplir la vida d’en Jan de normalitat.
Jan – Jordi – Ruth