Com vius la maternitat ara que ja han passat 10 anys?
Ja ha passat molt temps. Tot va a millor a mesura que la meva filla es fa gran. Ara, ella és més independent i jo ho visc amb més tranquil·litat, estic més relaxada.
Com i quan vas dir a la teva filla que tenies una cardiopatia congènita?
Quan era petita, aprofitant La Marató de TV3. Tindria uns 8 anys i li vaig explicar el que em passava. Sempre ho ha acceptat, però mai ha volgut parlar-ne gaire.
Consideres que la relació amb la teva filla és diferent pel fet de tenir una cardiopatia congènita? Si és que sí, en quins aspectes?
No, tot és normal. El que sí que sap i té clar és que, ara com que és gran, ha d’ajudar en coses de casa que jo no puc fer per les meves limitacions. Mai ens ha distanciat la meva patologia, tot el contrari, estem molt unides. Ens fem costat l’una a l’altra.
Què has après de la cardiopatia congènita a través de la maternitat?
Al marge de ser una experiència nova com qualsevol mare, aprens que tot ho pots aconseguir amb voluntat i fortalesa per poder educar i cuidar a la teva filla. És una de les experiències úniques i irrepetibles i et fa més fort per poder a estar a l’altura com qualsevol mare.
Com et definiries? Com una persona forta, poruga, valenta o pessimista?
Em considero una persona forta, valenta i optimista, sempre alegre per poder fer-ho tot amb il·lusió sense defallir i on jo no arribo sempre hi ha la família per tirar endavant.
I per acabar, quins consells donaries a les dones o homes que tenen una cardiopatia congènita i estan pensant en formar una família?
Els diria que siguin conscients que és un gran pas i que el dia a dia no sempre és fàcil. Però la recompensa és del millor que els pot passar. Endavant, que serà tota una experiència i no se’n penediran.