La Montse explica que els nois i les noies sabien molt bé els medicaments i les hores que se’ls havien de prendre. La Montse Tarrech és infermera del quiròfan de pediatria a l’Hospital del Vall Hebron, i coneix la cirurgia cardíaca. Ha estat present en moltes intervencions del cor d’infants, però fora d’això no havia tingut més contacta amb ells.
La Montse es va apuntar a un curs de teràpia amb cavalls que organitzava l’Associació de la Hípica de cal Graells. Quan feia el curs es va assabentar que els infants de l’AACIC CorAvant, ja coneixia l’entitat per la seva relació amb l’hospital on treballa, feien les colònies allà mateix. La va sorprendre,. Va decidir apuntar-se a les colònies, com a voluntària.
La Montse va ser la responsable del seguiment mèdic i farmacològic dels infants amb cardiopatia. “Em va impactar la normalitat amb què responien les preguntes típiques sobre la seva cardiopatia i la naturalitat com en parlaven”, diu.. En demanar-li quina impressió n’hi ha quedat, respon: “S’hi respirava harmonia, sociabilitat, cooperació. Haurieu de veure com s’ajuden.” Era molt destacable la confiança i bona sintonia que es va establir amb els professionals que hi col·laboràvem. Les energies fluïen. Tots, petits i grans, apreníem de tots. Es una experiència inoblidable que es recorda amb un somriure”. Ens diu la Montserrat.
Coneixem-la una mica més…
Una de les coses que ara té més valor per a mi i que fa uns anys no era tan important és…
viure el dia a dia valorant les petites coses que són importants i que donen sentit a la vida.
Em considero una persona…
més de vida interior i que s’ engresca fàcilment davant projectes motivadors.
No em considero una persona…
carismàtica, extravertida ni líder. Més aviat, passo desapercebuda.
M’avorreix extraordinàriament…
la monotonia, les actituds negatives, la passivitat.
Algunes persones s’estranyen que col·labori desinteressadament en una entitat com l’AACIC CorAvant. I jo els dic…
cadascú busca i escull el que el fa feliç i dóna sentit a la seva vida. A mi els nens em donen molta energia i el fet de compartir experiències i projectes m’ajuda a tenir més obertura al món.
La darrera vegada que vaig riure de gust, que no podia parar va ser…
a les colònies. Em va sorprendre una sortida espontània d’una de les noies. Ens va fer riure a tots.
El dia que tinc una bona estona per a mi, m’entretinc…
caminant per la muntanya i en contacte amb la natura, escoltant música, llegint un bon llibre.
Recomanaria l’experiència de dedicar una part del meu temps al voluntariat perquè a mi m’ha permès…
reafirmar valors, retrobar-ne d’altres, compartir, viure, conviure; en definitiva créixer com a persona.