Hi ha molts aspectes que s’han de tenir en compte en el dia a dia d’una persona que viu amb una cardiopatia congènita: Anar a comprar el pa o caminar a l’escola pot ser un gran esforç i no tothom ho entén. Per sort, no he tingut grans problemes familiars, ni socials, no m’han tractat d’una manera diferent ni m’han fet sentir especial, encara que sempre trobes persones que no entenen res i t’ho fan passar una mica malament. Sí que és veritat que els meus pares han tingut certa tendència a sobreprotegir-me i que la sobrepotecció i l’adolescència no és lliguen gaire bé.
Recordo quan els metges van explicar-nos que tenia la vena aorta molt estreta i podría ser un problema a l’hora de fer qualsevol esforç físic. Aleshores, jo era un adolescent i els meus pares van patir molt perquè ja no podien controlar-me tant.
Fa uns sis anys em van operar, i em van posar una vàlvula mecànica aòrtica i la meva vida va canviar completament. Vaig començar a prendre SINTROM i no va ser gens fàcil. Has de tenir-ho tot controlat, una simple visita al dentista pot arribar a complicar-se molt si no es prenen les mesures adequades. Vaig tenir una experiència molt dolenta amb una extracció i una neteja bucal perquè vaig haver de prendre moltes pastilles i fer moltes cures. Però, finalment, vaig trobar una especialista boníssima.
Però no tot són experències dolentes. Una mica abans de l’última intervenció em vaig enganxar a la bona vida, menjar bé i fer esport. Vaig perdre uns quilos que em sobraven i vaig començar a sortir a córrer i fer bici estàtica. Corro entre 7 i 10 km al dia que alterno amb una hora de bicicleta estàtica al dia. El meu cos ha canviat per complet, els pulmons estan oberts i la meva resistència física ha augmentat. Fins i tot he participat en curses de 10 km cosa que no m’hauria imaginat mai. Tot i que córrer m’agrada, no en sóc un apassionat. Faig esport per obligació, sé que he d’estar en forma i em trobo bé. La meva passió és la música. Des de sempre m’ha agradat molt. Des de fa molts anys estudio guitarra flamenca al Conservatori del Liceu i faig classes particulars per poder pagar-me quatre coses. El dia que trobi feina serà una altra cosa.
Però no vull acabar aquest text sense explicar-vos que surto amb una noia italiana des de fa quasi tres anys. La vaig conèixer en un concert, jo hi tocava la guitarra i ella hi havia anat amb un amic i vam acabar sortint. Me l’estimo molt. Comprèn perfectament la meva cardiopatia i n’està molt sensibilitzada.
I m’agradaria afegir-hi una cosa més: a totes les persones que com jo han estat operades i viuen amb una cardiopatia congènita que no tinguin por, que facin esport, que mengin bé i per descomptat que no s’apropin a les drogues ni es dediquin a la mala vida.
Una salutació
Enrique Pérez Checa