Vaig conèixer l’AACIC l’any que se celebrava el desè aniversari de l’entitat. Des de llavors que hi col·laboro escrivint articles i fent entrevistes per al Butlletí. Com vosaltres, vaig rebre un correu en què se’ns convidava a explicar alguna cosa de la relació personal amb l’entitat per a un Butlletí especial, aquest que ara teniu davant.
Durant deu anys he seguit l’entitat com a periodista. Per a cada butlletí entrevistava una vintena llarga de persones diferents! D’algunes converses en sortia una simple columna. D’altres, unes quantes pàgines. Diria que totes les persones amb qui he parlat de l’AACIC durant els darrers deu anys es poden ajuntar en tres grups.
Un grup és el dels experts: dones i homes a qui visitava pels seus coneixements. Aquestes converses ens nodrien d’idees innovadores, capdavanters. L’AACIC és i ha estat una entitat amb plantejaments capdavanters pel que fa a l’atenció al treball en equip.
Hi he trobat també el grup de les persones voluntàries. És un grup increïble! Gent de tota mena. Només tenen una cosa en comú. En algun moment, cadascuna d’aquetes persones va dir-se: “vull donar el meu suport a aquest projecte!”. I mira que n’hi ha d’entitats i de bons projectes. El voluntariat és com un gran múscul. He parlat amb dones grans, joves, electricistes, empresaris, atletes, cantants… L’ACCIC i CorAvant es perceben com un projecte necessari.
He deixat per al final el grup de les famílies, dels joves i les joves amb cardiopatia, dels menuts i dels grans, els associats, les persones ateses. En els darrers anys s’ha fet molt evident el compromís de les famílies, que han anat tenint un paper més rellevant en el manteniment de l’entitat organitzant activitats arreu del territori. Fa un any vaig visitar una entitat del tercer sector que atén persones grans en risc de vulnerabilitat. Els vaig parlar de l’AACIC, del que hi havia viscut i conegut. Ara hi treballo unes tardes a la setmana. L’AACIC va ser la meva millor carta de presentació: és una entitat reconeguda per la feina que fa i per les persones que la duen a terme.
Jaume Piqué i Abadal
Periodista