Autora: Mar Bonada.
Publicat per AACIC.
Any: 2013.
Als anys setanta, la diagnosi de la cardiopatia congènita al nostre país amb prou feines començava a ser una realitat. Per primera vegada uns quants cirurgians amb l’ajuda de cardiòlegs i pediatres s’atrevien a operar uns cors que, tot i que no sabien ben bé què els passava, tenien la certesa que si no els intervenien empitjorarien.
Actualment, el 90 % dels infants que neixen amb una cardiopatia congènita arribaran a l’edat adulta havent passat per una cirurgia reparadora, en molts casos definitiva.
Vaig decidir tirar-me de cap a la piscina, volia flotar i sentir el meu cor lleuger. Feia temps que la meva vida necessitava ser explicada, no la meva pròpia història, sinó la reflexió col·lectiva del que és viure amb una cardiopatia congènita moderada o greu.
He conversat amb nens, nenes, joves i adults, buscant el què i el perquè ens sentim d’una manera o d’una altra. Tenia curiositat per conèixer què podien pensar altres persones en una situació similar a la meva. He après molt de tots encara que visquem vides i cardiopaties congènites diferents i tinguem desitjos llunyans. Guardo a la memòria frases que m’ajuden a reflexionar en la meva experiència i confio que tot el que narro al llarg del llibre, ajudi molts altres.
Desitjo que tots els que us endinseu en aquesta piscina comunitària, tingueu o no tingueu la malaltia, també vulgueu escoltar i entendre.
Mar Bonada