 |
|
VALORACIÓ DE LA TROBADA ANUAL D'AFECTATS I LES SEVES FAMÍLIES 2008
10/05/2008
La Gran Festa dels Nens i Joves amb Problemes de Cor cap a finals de la tardor i la Trobada anual d’afectats de cardiopaties congènites i de famílies a començaments de la primavera són les dues activitats de l’AACIC que reuneixen un nombre mes significatiu d’assistents.
La Trobada, en aquest cas, es va celebrar el dia 5 d’abril a El Masnou, juntament amb l’Assemblea general dels socis i sòcies de l’entitat. A més d’aquest acte, inevitablement institucional i protocol•lari, en el programa de la jornada es proposaven dues activitats extraordinàries. D’una banda, una conferència a càrrec de la psicòloga i pedagoga Maria Jesús Comellas, una de les principals inspiradores a Catalunya del debat sobre l’educació dels joves al segle XXI. D’altra banda, mentre els pares escoltaven les paraules de la doctora Comelles, els joves compartien les seves inquietuds amb les doctores Maite Doñate, especialista en medicina de l’esport i Rosa Cullell, cardiòloga, sobre temes relacionats amb l’esport, la competició i l’exercici físic.
Pares, mares i fills(es)? “Hidratació, hidratació i hidratació”
En la conferència central de la Trobada, la pedagoga Maria Jesús Comellas va explicar als pares i mares com abordar l'educació d'un fill amb una malaltia crònica i va destacar la necessitat de posar límits en la relació educativa entre pares i fills. Va recomanar “Hidratació, hidratació i hidratació. Molta hidratació” en el dia a dia entre pares i fills. Per a l’especialista, els fills i filles tenen clar que “quan els pares diuen que no, volen dir que potser no ara, però després ja ho veurem; o avui sí, perquè; o si fas no se què serà que sí!”.
La conferenciant suggeria que la relació amb els fills s’ha de prendre amb molta aigua: “Que es queixin. No passa res. És més. Hi tenen dret. També ens queixem els adults. Els hem de dir. Caram, tens dret a queixar-te. Té, beu un got d’aigua. Aquí tens un mocador i quan hagis acabat de queixar-te aquí estic, però continuarà sent que no però jo t'estimaré igual”.
Els assistents van acomiadar la conferenciant amb aplaudiments i una riallada general de tot cor.
Els joves de l’AACIC reivindiquen la seva pròpia responsabilitat en decidir si fer esport.
Maite Doñate, especialista en medicina de l’esport i membre de l’equip de l’Hospital St. Pau de Barcelona i la cardiòloga de l’Hospital St. Joan de Reus especialista en cardiopaties congènites Rosa Cullell, van estar parlant amb els joves de l’AACIC durant gairebé dues hores sobre l'activitat física diària, la competició i l'esport a la Trobada del Masnou. Desprès, els joves i les doctores van compartir els temes més importants amb els pares i mares. Aquestes son les conclusions:
La por és sovint el company de viatge dels pares quan es tracta de dir quines coses poden fer o no poden fer els fills o filles. Per això, la convocatòria que ha reunit els joves i les especialistes a la Trobada s’anunciava amb el títol “Del Dragon Khan al zapping”. El títol posava en evidència dues actituds: joves que no paren de fer coses o joves asseguts tot el dia davant d’una pantalla. Entre el Dragon Khan i la por hi ha un ventall enorme de possibilitats.
“No ens sembla just que les persones amb cardiopatia estiguin excloses dels programes d’esport, perquè l’esport és molt saludable”, afirmava la doctora Cullell. “L’exercici físic, -deia- en qualsevol de nosaltres, és una eina al servei de la nostra salut. Ara bé, qualsevol indicació o qualsevol recomanació s’ha de fer amb la persona al davant.”
El dia, amb sol tot i que un pel ventós, es va completar amb tallers i amb la intervenció d’un personatge de nom Truquitxan que... bé, en diuen pallasso i va fer de les seves!
|
|
|
