Recordo que farà un parell d'anys navegant per internet vaig saber que l'associació "Menudos Corazones" de Madrid organitzava colònies per a nens amb problemes de cor i vaig pensar "quina pena que es facin tant lluny de casa, seria fantàstic que el nostre fill hi pogués anar".

Suposo que moltes famílies es trobaran com nosaltres. Quan acaba l'escola és difícil trobar unes activitats d'estiu adaptades a les necessitats dels nostre fills. La solució en el nostre cas era recórrer al casal d'estiu de l'escola, un espai de tota confiança però que deixava al nen sense l'oportunitat de viure l'experiència de dormir fora de casa o d'estar uns dies en contacte amb la natura.

Per a mí va ser una sorpresa molt agradable saber que l'ACCIC volia posar en marxa les colònies d'estiu 2006 i de seguida vaig voler demanar més informació. Durant la reunió informativa la sensació que vaig tenir era de molta tranquil·litat, ja que per part de la Fundació Pere Tarrés semblava que els monitors tenien molt clar què era treballar amb nens amb algun tipus de problema i el recolzament mèdic que s'havia buscat era de la més absoluta confiança.

A mida que s'apropava el dia de la marxa tot eren neguits, el nostre fill només havia anat de colònies amb l'escola un parell de nits i ara s'aniria una setmana amb uns nens i uns monitors que no coneixia de res. El dia de la partida no sé qui estava més excitat, si l'Andreu o nosaltres i, quan l'autocar ja marxava, crec que tots els pares que érem allà ens sentíem molt emocionats.

Durant la setmana de les colònies la metgessa que feia el suport mèdic es va posar en contacte amb mí perquè tenia un petit dubte i, encara que en un primer moment em vaig espantar, després de la trucada vaig pensar que el meu fill es trobava amb unes persones prou responsables. Cada nit des de casa, ens connectàvem al web per veure quines activitats havien fet els nens aquell dia i vam poder veure algunes fotos!!!

El dia que vàrem anar a recollir a l'Andreu teníem moltíssimes ganes de veure quina cara feia i quan va sortir tot content i ens va abraçar vaig sentir que tot havia anat molt bé. Ell només havia estat fora de casa tants dies quan havia estat a l'hospital i per això, aquesta experiència ha estat per nosaltres molt important, hem tingut l'oportunitat de donar-li més autonomia i de que pogués fer una activitat semblant a la que faria el seu germà o qualsevol nen de la seva edat.

Així, només tinc paraules d'agraïment per l'equip de monitors i per l'associació per fer possible aquests dies i animo a totes les famílies que aquest any no s'han decidit a inscriure als seus fills a que ho facin la propera edició!!