Impacte de la crisi per alerta sanitària en persones amb problemes de cor en la infància

Al desembre de 2019, es descobreix un nou virus que produeix una síndrome respiratòria greu en pacients que presenten símptomes de pneumònia a la ciutat de Wuhan (Xina), el SARS-CoV-2. La taxa global de mortalitat d’un 2-3% de la malaltia per coronavirus 2019 (covid-19) la converteix en una pandèmia mundial. A principis de març de 2020, s’estén per Europa i al juny la infecció ja afecta a més de 6,5 milions de persones i en causa la mort a més de 380.000 a tot el món (1). A causa de la ràpida propagació d’aquesta malaltia, l’11 de març de 2020 l‘Organització Mundial de la Salud (OMS) declara la situació de pandèmia global (2).

Per tal de poder-ne controlar la propagació, el mes de març de 2020 el govern espanyol declara l’estat d’alarma i el confinament total de la població. Aquesta nova situació va comportar diverses repercussions, sobretot pel que fa a la salut mental de la població. A les persones diagnosticades amb una patologia crònica, aquesta nova situació els podia alterar greument els nivells d’ansietat, estrès i preocupació per la seva patologia.

Diversos estudis van demostrar que la covid-19 era una patologia que majoritàriament afectava, de forma més severa, la població adulta. També es va observar que el risc de patir la malaltia era més gran en persones adultes que tenien diagnosticades patologies cardiovasculars com les cardiopaties congènites i altres patologies cròniques com la diabetis, l’asma, trasplantaments, immunologies, etc.; així doncs, els pacients amb aquestes patologies tenien un risc més alt de desenvolupar una infecció (3).

Davant d’aquesta situació d’incertesa i vulnerabilitat, al mes d’abril de 2020 l’Institut Cardiovascular de l’Hospital Clínic, amb la Dra. Sanz de la Garza i la Raquel Arranz al capdavant, va iniciar una recerca amb la col·laboració de l’Associació de Cardiopaties Congènites (AACIC) i la Fundació CorAvant. L’equip de recerca volia saber com estaven vivint el confinament per la covid-19 les persones amb cardiopatia congènita, amb l’objectiu de conèixer l’impacte que tenia en les seves rutines d’activitat física i alimentació i en l’estat emocional i poder donar una millor resposta a les necessitats durant i després de la situació de crisi sanitària.

Cal destacar que es va demanar la col·laboració a l’AACIC i la Fundació CorAvant com a entitats expertes que treballen amb joves i adults diagnosticats d’una patologia crònica com són les cardiopaties congènites i que vetllen i atenen les seves necessitats psicosocials, per tal de millorar la seva qualitat de vida.

En la recerca, es va comptar amb la participació de 104 persones diagnosticades amb una problemàtica de cor, d’edats compreses entre els 16 i els 74 anys. De les quals n=60 (65,2%) eren dones i n=32 (34,8%) eren homes. La majoria de les persones participants n=77 (83,7%) residien a Catalunya.

El 31,5% (n=29) eren persones que estaven convivint amb la seva parella i els seus fills, el 23,9% (n=22) vivien en parella, però no tenien fills i el 19,6% (n=18) eren solteres i vivien amb els seus pares.

Totes aquestes persones van respondre un qüestionari en línia que constava de quatre parts:

Dades sociodemogràfiques i personals.
Hàbits d’activitat física i dieta abans del confinament.
Hàbits d’activitat física i dieta durant el confinament.
Estat emocional i d’ansietat durant la situació de crisi sanitària.

Un cop analitzades totes les dades dels participants, se n’han extret els següents resultats:

Reducció de l’activitat física: es va disminuir un 26% la càrrega d’entrenament físic global setmanal. Aquesta reducció va ser causada per la disminució de les activitats físiques de baixa intensitat; sobretot, en les dones, en un 46% respecte a la dels homes que només ha estat d’un 15%. Cal dir que es mantenien les càrregues d’entrenament físic moderat i d’alta intensitat.
El confinament no va tenir un impacte significatiu sobre l’adhesió a la dieta mediterrània que va ser al voltant del 65% de la població

Pel que fa a l’estat emocional:

El 58% de les persones participants va viure aquesta situació com un moment de poca motivació, amb poc interès per al seu futur i amb poca energia en el seu dia a dia.
Un 47% va veure reduïda la seva capacitat de concentració i atenció, es cansava ràpidament, a conseqüència de la baixa motivació.
Un 33% va destacar que havia experimentat canvis emocionals, amb un augment del seu malestar psicològic, estava més irritable i sensible tant en l’àmbit individual com relacional.

Els professionals de l’Institut Cardiovascular de l’Hospital Clínic i de la Fundació CorAvant ja tenen les dades necessàries per poder oferir el suport i l’acompanyament terapèutic necessaris i treballar i gestionar les possibles repercussions que es puguin donar en el dia a dia de la persona amb cardiopatia o qualsevol altra malaltia crònica.

Actualment, estem treballant per poder ampliar aquesta recerca, quan finalitzi la crisi sanitària, ja que ens agradaria conèixer com viuen la situació postpandèmia els joves i adults majors de 16 anys.