Formació i Recerca

Reflexions sobre el tercer sector social català

La societat s’ha apropat a les entitats socials i les persones voluntàries han crescut un 23%. Ja són més de 300.000 persones les que col·laboren donant el seu temps a les entitats

És la quarta vegada que s’ha elaborat un estudi sobre el tercer sector social català. Això és tota una fita per a un sector invisible fins fa poc i del qual no teníem dades globals. Anuari 2013 aprofundeix en l’impacta de la crisi i en el paper de les entitats en aquest context. A més, dibuixa línies estratègiques de futur.

xifres tercer sector

 

 

 

 

 

 

Les dades mostren que les entitats socials atenen 430.000 persones des de l’inici de la crisi, i arriben a 2.130.000 persones destinatàries. Aquest volum és una mostra de la transversalitat i impacte de la seva feina. En canvi, el nombre de persones contractades se situa en les 102.000, les mateixes que l’any 2007, després d’haver arribat fins a 120.000 persones. La societat s’ha apropat a les entitats socials i les persones voluntàries han crescut un 23%. Ja són més de 300.000 persones les que col·laboren donant el seu temps a les entitats. El nombre d’organitzacions socials s’ha reduït lleugerament fins a les 6.800 entitats (des de 7.500 a què s’havia arribat), però s’ha mantingut l’impacte econòmic que representen, el 2,8% del PIB català, dada que mostra el fort impacte social i econòmic del tercer sector.

En resum, les xifres mostren la fotografia d’unes organitzacions socials que estan atenent a més persones amb un nivell similar de recursos econòmics i amb un equip contractat igual al que tenien abans de la crisi, i ho fan gràcies a l’augment de persones voluntàries. Es redueix el nombre de persones contractades i augmenta el número de persones destinatàries, una situació estressant per a les organitzacions. Això ha provocat un efecte d’emergència organitzativa i un enfocament necessari a curt termini per poder gestionar un dia a dia molt exigent i complex. Les entitats no vivim només una època de canvis, sinó que estem en un canvi d’època al qual s’ha de respondre amb canvis estratègics.

L’Anuari mostra deu temes clau sobre els quals les entitats socials han de reflexionar i actuar per poder encarar el futur amb opcions estratègiques pròpies per aportar el màxim valor a la comunitat. Per exemple, quina és la complicitat social que té la nostra entitat? Les persones implicades hi aporten temps (voluntariat), recursos econòmics (quotes i donatius) i relacions (explicar-ho al seu entorn) a les entitats estenen la taca d’oli de la complicitat social, que serà un element clau per afrontar el futur amb legitimitat i capacitat transformadora. Un altre repte és la necessitat d’unes noves competències. El que ha funcionat durant dècades ara ha canviat, fent falta competències diferents. No n’hi ha prou amb les competències tècniques. Manquen les competències emprenedores per aplegar recursos o relacionals i un llenguatge planer per poder generar complicitat amb la ciutadania.

També es planteja la necessitat de conèixer i mostrar d’una manera efectiva l’impacte de l’activitat que duen a terme les entitats. Hem de ser capaços d’explicar el valor social que aporta la nostra activitat a la resta d’actors socials i a la ciutadania. I, per les entitats, també serà una eina que promourà millores internes pel que fa a l’avaluació. Ara toca fer evolucionar la relació amb l’Administració pública per fonamentar-la més en la missió, en l’impacte i aconseguir una relació de paradigma de confiança mútua per donar més valor a la ciutadania. Les entitats socials també han d’afrontar d’altres reptes, com l’impacte de les TIC, la necessitat de conèixer el ressò de les nostres activitats, el paper de la prestació de serveis envers la missió, com hem de desenvolupar la visió estratègica, la manera d’augmentar la col·laboració entre organitzacions…

En definitiva , cal aportar dades i reptes perquè les organitzacions socials puguin encarar el futur.

 

Pau Vidal
Fundador i coordinador de l’Observatori del Tercer Sector