Formació i Recerca

Associacionisme juvenil: escola de ciutadania, consens i participació

Secretariat del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya

Esperit crític, empatia, intel·ligència emocional, escolta activa, autocrítica, responsabilitat, organització, cooperació i compromís són només alguns dels valors i capacitats que poden desenvolupar les persones joves mitjançant la participació activa i l’associacionisme.

Qui hagi participat en una entitat o col·lectiu juvenil ho sap de primera mà: el moviment associatiu és una escola de ciutadania. L’adquisició de compromisos envers el projecte i el grup constitueixen un procés educatiu fonamental i preparen les persones joves com a agents de transformació.

El moviment associatiu és i ha estat sempre un espai de relacions humanes basat en dos principis fonamentals: la participació i la cooperació. Més i millor associacionisme contribueix a evitar la fragmentació social, genera processos de promoció de la identitat col·lectiva i estimula l’apoderament ciutadà. És en aquest sentit que per assolir una ciutadania activa i crítica capaç d’exercir un paper clau en la regeneració democràtica esdevé fonamental fer valer l’associacionisme des de les primeres etapes de la vida. Promoure l’associacionisme juvenil és clau!

Les accions que impulsen les associacions juvenils contribueixen a una millora social de l’entorn i els aprenentatges que es generen dins les entitats promouen el creixement individual i col·lectiu. Aquest fet constitueix un procés educatiu molt important.

Valors i capacitats que esdevenen motor de canvi

La llista de valors i les capacitats desenvolupades mitjançant l’associacionisme juvenil és llarga: esperit crític, empatia, intel·ligència emocional, escolta activa, autocrítica, responsabilitat, organització, cooperació, compromís… Amb la transversalització d’aquests valors i actituds, i des de la presa de decisions conjunta, s’aconsegueix una participació activa, lliure i implicada en la construcció i la transformació de la comunitat.

A les associacions juvenils es treballa per dur a terme iniciatives transformadores i, en aquest procés, les persones joves aprenen a ser responsables, crítiques, creatives i a treballar en equip. Un fet que, a la vegada, les obliga a aprendre a escoltar i ser hàbils a l’hora de gestionar les emocions. Comprometre’s en un projecte col·lectiu les fa ser i sentir peces imprescindibles d’un engranatge de canvi.

Això, a la vegada, contribueix a reforçar l’autoestima i la capacitat de superació. Aquest conjunt de valors i aprenentatges són el motor del canvi, la clau per poder fer una anàlisi crítica de la realitat i passar a l’acció generant alternatives.

Teixint projectes comuns

El model de participació en el qual es basa l’associacionisme juvenil va estrictament vinculat amb l’apoderament i la implicació en la construcció de la comunitat. Aquest apoderament s’aconsegueix identificant d’una manera col·lectiva els reptes i teixint projectes que formin part de la solució als problemes existents. Les entitats juvenils són espais on, gràcies a les diferents capacitats de les persones membres, es construeixen alternatives.

Per tal de garantir aquesta capacitat de transformació social, es treballa perquè la participació a les entitats i associacions sigui activa, vivencial, voluntària i compromesa. Cal, a més, que des de les mateixes organitzacions es fomenti la continuïtat en el temps. Per tal que es doni aquesta participació, és important potenciar la presa de decisions, l’esperit crític i que les entitats tinguin estructures democràtiques i obertes que garanteixin la igualtat pel que fa a drets i deures entre els seus membres. Però, al mateix temps, també cal que aquestes estructures siguin permeables als canvis. Han de ser prou flexibles com per poder-se adaptar a les necessitats d’un context canviant i permetre diferents vies d’entrada al col·lectiu.

L’associacionisme juvenil a Catalunya

Catalunya és un país de llarga trajectòria associativa. Des dels ateneus de mitjans del segle XIX, passant pel sindicalisme d’inici del segle XX i fins arribar al context actual de reconstrucció de la consciència col·lectiva i recuperació del protagonisme polític ciutadà.

Avui dia, el teixit associatiu juvenil català és únic a Europa. El seu dinamisme i la seva dimensió mostra que la joventut es mou, i molt! La imatge estereotipada de les persones joves que sovint apareix als mitjans de comunicació -passivitat, poc compromís, consum d’alcohol, etc.- xoca amb una realitat invisible: quasi el 14% de les persones joves catalanes estan implicades en algun tipus d’associació. Aquesta dada no inclou tot el col·lectiu jove que forma part de moviments activistes i organitzacions no constituïdes formalment com a associacions.

Cal treballar per desestigmatitzar la imatge de les persones joves ja que, entre altres, representa un fre al reconeixement social i la visió positiva de molts projectes impulsats des de col·lectius i espais juvenils. Les persones joves són inquietes, tenen ganes de fer coses… fan moltes coses! El Consell Nacional de la Joventut de Catalunya ha treballat ininterrompudament des del 1980 per fer-ho visible i, al mateix temps, per defensar els drets de les persones joves davant de les institucions i fomentar la participació juvenil.

Les persones que hi participen ho fan –o ho intenten– al llarg de tota la vida. Si realment volem una ciutadania activa, crítica i compromesa, és l’hora de començar a visibilitzar i promoure l’associacionisme juvenil des de tots els àmbits. No importa si les persones joves s’impliquen i participen en entitats des de contextos polítics, socials, sindicals o culturals, el que realment importa és que s’eduqui i se socialitzi per participar-hi.