Formació i Recerca

L’associacionisme juvenil és poder!

Oriol Nicolau President CJB (Consell de la Joventut de Barcelona)

La joventut és aquella etapa que transcorre entre la infància i l’adultesa. Teòricament comprèn a les persones que tenen entre 16 i 29 anys; malgrat tot ja fa temps que està més o menys consensuat que la joventut en si no deixa de ser una condició social, d’igual forma que el gènere o l’ètnia a la qual pertanys. En definitiva, ets jove des que deixes de ser un infant o adolescent i passes a ser un adult.

La situació de les persones joves però, els darrers anys s’ha vist especialment sacseja da pels efectes d’una crisi sistèmica d’abast mundial. Mentre se’ns ven la joventut com la for de la vida, a la pràctica la precarietat esdevé un element característic d’aquesta etapa vital. La idea de la joventut com a paradigma de vitalitat, energia i projecció exempta de límits i sense massa responsabilitats ni preocupacions es contraposa a una realitat plena de barreres i obstacles que dificulten l’emancipació personal i la definició d’un projecte de vida propi i autònom.

Ser jove a Barcelona no és un camí de roses. La ciutat és diversa, hi pots trobar de tot, ofereix una gran varietat de serveis, s’hi pot estudiar un munt d’especialitats de molts nivells formatius i l’oferta cultural i d’oci no és infinita però sí molt llarga. Aquesta cara amable contrasta amb la més amarga que parla d’una Barcelona que se’ns mostra hostil, on sentim que molestem, en què ens és complicat fer vida al carrer, que no ens permet viure allà on ens agradaria ni tenim els recursos per a fer-ho de forma digna i, en definitiva, que ens expulsa. Vivim en una societat líquida, egoista, postmoderna, individualista i a la vegada globalitzada i sovint se’ns titlla als i les joves de ser uns ninis, de no saber el que volem i de ser incapaços de comprometre’ns.

A la realitat però, molts de nosaltres no només treballem i estudiem, sinó que dediquem gran part del nostre temps a associar-nos i participar des del voluntariat. Podríem dir que l’associacionisme juvenil és un veritable pilar d’aquesta ciutat i país i la millor estructura d’estat que tenim. Perquè creiem en una altra i millor societat, que no només és possible, sinó que és necessària i l’estem construint cada dia. Mentre l’empitjorament de les condicions de vida del jovent és una realitat, constatem una joventut que s’organitza, que es mou, que es mulla, que diu la seva, que es deixa la pell per fer un món millor. Necessitem sentir que tenim oportunitats per desenvolupar-nos de forma plena i autònoma com a persones en aquesta societat que també és nostra, per tenir unes vides que vertaderament mereixin ser viscudes. El moviment associatiu juvenil treballem amb voluntat de canvi per fer i desfer, per incidir, per reconstruir present i construir futur.

D’aquesta forma, ens agrupem en xarxes o plataformes més grans que ens serveixen per inici dir més efectivament de cara enfora i organitzar-nos millor cara endins, en forma de Consells de Joventut. Són pocs els casos de Consells de Joventut de base associativa a la resta del món i per tant cal realçar que són espais únics de debat i cooperació que enforteixen el teixit associatiu juvenil i apoderen a aquelles persones que hi participen activament. Són un punt d’intercanvi i d’aprenentatge compartit entre les associacions juvenils del territori. Es generen espais de debat i es transformen els valors i discursos de les entitats en projectes i accions conjuntes, tot canalitzant les seves demandes.

El Consell de la Joventut de Barcelona (CJB), que és on ara mateix estic participant, és una plataforma que coordina i representa les principals entitats juvenils de la ciutat, que aglutinen més de 400 entitats de base. Va néixer l’any 1980 com un instrument democràtic de participació i d’acció juvenil, per promoure el creixement d’un associacionisme fort.

El CJB es va crear coincidint amb els primers anys de la democràcia, moment en què el principi que dominava les polítiques de joventut era la concepció que els i les joves havien de ser la punta de llança de la democratització de la societat. Més de trenta-cinc anys després, la joventut continuem estant al capdavant en molts aspectes i els consells locals de joventut segueixen sent espais per a articular i consolidar el discurs d’aquesta.

Així doncs, el moviment associatiu juvenil ens despleguem en diferents àmbits, cada un d’ells amb una gran varietat d’associacions i col·lectius que hi treballen de forma específica.

En el vessant d’educació en el lleure els esplais i caus ofereixen una proposta activa, participativa i compromesa amb el creixement personal d’infants i joves i la transformació social. Des de l’educació no formal, a través del joc, els projectes i d’altres activitats es construeix una veritable escola de ciutadania. A Barcelona, per exemple, es poden trobar més de 135 associacions juvenils, mentre que a Catalunya n’hi ha vora 700 que treballen setmana rere setmana i des dels campaments, colònies, excursions i sortides per educar milers d’infants i joves. Per molta gent els caus i esplais han estat la porta d’entrada al món de l’associacionisme.

D’altra banda ens trobem a moltes persones joves que s’organitzen per fer efectiva l’emancipació de les persones joves, pel que fa a l’ocupació, l’habitatge o la formació. Des del sindicalisme lluiten per millorar les condicions laborals precàries dels i les joves, per una educació pública i de qualitat o per un habitatge digne que ens possibiliti emancipar-nos.

En els últims anys han aparegut associacions que es dediquen a lluitar per una igualtat real de drets entre totes les persones, que sovint encara ens falta per aconseguir.

D’aquesta forma, nombrosos col·lectius juvenils feministes i LGBTI fan una feina molt valuosa contra la injustícia d’aquesta societat cisheteropatriarcal, que els homes no siguin superiors a les dones i per la diversitat afectivosexual. També sorgeixen projectes de joves amb diversitat funcional, que promouen la seva autonomia en tots els àmbits de la vida.

La ciutadania, i la joventut especialment, empenyem cap a fer de la nostra una terra d’acollida i refugi, alliberant-nos del racisme i la xenofòbia i creant espais activament interculturals. Són molts els i les joves que participen d’accions i projectes que volen promoure una millor entesa entre persones provinents de contextos culturals diversos, com alguns que treballen als nostres barris o d’altres de cooperació internacional.

Existeixen assemblees, casals de joves, col·lectius i organitzacions polítiques que des del seu barri o vila es dediquen a fer un treball de base per dinamitzar la vida comunitària. I molts al tres projectes que se centren en aspectes claus de la vida, com la salut, la cultura, els esports, les drogues o la sostenibilitat.

Perquè, en definitiva, associar-se és poder. Participar en una associació fa que rebis molt més del que puguis donar. En primer lloc, per les experiències viscudes i les relacions que es teixeixen, que difícilment es donen en altres espais. També per tots els aprenentatges que suposen el fet de treballar en equip per aconseguir un objectiu comú. I finalment per la possibilitat d’incidir i transformar alguna cosa, que fa que tingui sentit dedicar tants esforços. Perquè som necessaris, tots i totes, i perquè tenim molt a aportar ens ho hem de creure i tenir ganes de formar-ne part. Perquè la joventut som el futur, però també volem ser el present.