V Congrés del Tercer Sector Social

Al 2016, es va celebrar a Barcelona el V Congrés del Tercer Sector Social, un congrés que sota el lema “Créixer Socialment” posava en dubte el model social sobre el qual ens movíem i assentava les bases d’un nou model fonamentat en valors com l’equitat, la sostenibilitat i la solidaritat. Després de quatre dies de reflexió i debat i d’escoltar centenars d’experiències que confirmaven que un nou model social no només era possible si no que ja començava a ser realitat es va redactar un manifest amb el compromís col·lectiu de treballar pel creixement social de Catalunya:

Som aquí per a recordar, un cop més, que les entitats del Tercer Sector som generadores d’uns valors que avui es manifesten més imprescindibles que mai. La finalitat de les nostres entitats és fomentar la cohesió i la integració social per atenuar el risc d’exclusió social dels col·lectius més vulnerables, com són, entre d’altres: les per sones en situació de pobresa, la infància, la gent gran, les persones amb discapacitat, les persones aturades, les que pateixen problemes de salut mental o drogodependència.

Som aquí per a denunciar que alguns drets socials bàsics no gaudeixen fins avui de la mateixa efectivitat, ni grau de protecció, ni garantia legal que la resta de drets fonamentals (exemples punyents d’això els trobem i els vivim en les situacions creixents de pobresa com l’habitacional i l’energètica, però també en la vulneració d’altres drets socials bàsics com el treball, l’alimentació, l’atenció social o la manca de garantia d’uns ingressos mínims). Denunciem també la suspensió per part del Tribunal Constitucional d’alguns dels avenços legals que havíem aconseguit en aquests àmbits, i fem una crida a seguir donant passos per enfortir-los legalment i políticament. Amb uns drets socials més reconeguts, la situació social actual a Catalunya seria avui molt diferent. Si no defensem i enfortim aquests drets la nostra societat esdevindrà més feble.

Som aquí per a dir que prestem i volem seguir prestant uns serveis que són i seran essencials per a la vida de moltes persones. Uns serveis que hem de seguir millorant per mitjà d’una visió integral, social i sanitària, i també per mitjà d’una perspectiva cada vegada més preventiva i comunitària, perquè les situacions personals a atendre són cada cop més multidimensionals i complexes. Volem avançar cap a un model d’atenció que posi la persona al centre, i que garanteixi la seva dignitat i els seus drets d’elecció i d’arrelament en relació als serveis que necessita.

Som aquí per a posar en relleu la nostra vocació i el nostre coneixement i expertesa en l’atenció a les persones. Per recordar que treballem sense cap afany de lucre, des del territori, des de la proximitat, i des del respecte cap als nostres treballadors, voluntaris, col·laboradors i persones ateses. Per això reivindiquem que el criteri bàsic de la contractació pública de serveis a les persones no ha de ser el preu. I expressem la nostra satisfacció pels passos fets per la Generalitat per transposar les directives europees que permeten avui tractar aquest tipus de serveis fora de les regles del mercat.

Som aquí per ajudar a superar la falsa dicotomia entre allò públic i allò privat. Les societats més avançades a nivell europeu compten i necessiten d’un sector no lucratiu que acompanyi a l’administració pública. Un sector de base associativa, plural i compromès amb el benestar de les persones. Per això des del Tercer Sector seguim estenent la mà a una col·laboració estreta amb l’administració pública i a seguir treballant per un suport mutu que tingui per objectiu enfortir el pacte social. Un pacte que ens ha de permetre tenir les eines necessàries per seguir dedicant esforços a prevenir o pal·liar les situacions que provoquen pobresa, desigualtat, exclusió o discriminació.

Som aquí per a manifestar la nostra voluntat per seguir impulsant el compromís associatiu, el voluntariat i la participació ciutadana. L’acció de les entitats socials va més enllà de la prestació de serveis; és un instrument per fomentar valors cívics i comunitaris, facilitar la participació, la confiança mútua, la capacitat d’establir consensos, la tolerància amb els altres, la solidaritat i un llarg etcètera de valors que consoliden, dia rere dia, el sentiment de pertinença i compromís amb una societat. Aquests darrers anys vivim l’emergència de debats ciutadans entorn de processos constituents que cerquen nous acords sobre el nostre marc general de convivència, cohesió i pau social. Es tracta de debats que fa moltes dècades que no es produïen i que tenen relació amb la necessitat de repensar i reorientar el model socioeconòmic vigent.

Som aquí, en definitiva, per reclamar que les polítiques socials se situïn al centre de tots els programes i projectes polítics, i la reducció de les desigualtats esdevingui l’objectiu primor dial dels pressupostos públics i de les polítiques redistributives de la riquesa. I per dir que nosaltres, el Tercer Sector Social, hi contribuirem des del nostre compromís de seguir treballant per millorar les condicions de benestar i dignitat de totes les persones, de seguir creixent socialment.

(Fragment del Manifest Final del V Congrés del Tercer Sector Social, Barcelona, 16 de juny de 2016).


Des del mes de maig de 2016 formem part del Codi Ètic de les Associacions de Barcelona

Des del maig de 2016, l’AACIC forma part del Codi Ètic de les Associacions de Barcelona. Aquest codi es va aprovar el mes de juny de 2001 en el marc del 1r Congrés de les Associacions i el 30 d’abril de 2011 se’n va fer una revisió i actualització en el marc del 2n Congrés d’Associacions de Barcelona. Amb l’aplicació del Codi Ètic es pretén afavorir el desenvolupament de les associacions mitjançant una eina que assessori i ajudi a defensar la nostra singularitat.

Decàleg del Codi Ètic de les Associacions de Barcelona

  1. Les associacions persegueixen finalitats generals, adreçades a una pluralitat de persones.
  2. Absència total d’ànim de lucre. Les associacions apleguen l’esforç de les persones que d’una manera voluntària i altruista volen participar en la consecució de les finalitats associatives sense cap tipus d’ànim lucratiu.
  3.  Foment de la participació interna. Les associacions entenen que la base principal de la seva força rau en les persones que formen part de l’associació i en les que hi col·laboren.
  4.  La confiança, base de la relació entre els membres de l’associació i del funcionament democràtic. Les relacions entre les persones associades és una relació de confiança, de convenciment d’estar junts en un projecte comú i es fonamenta en la bona fe i el respecte a tothom. Les bases del funcionament democràtic són la igualtat, la llibertat d’expressió i la sobirania de decisió.
  5.  Transparència econòmica.
  6. Gestió respectuosa dels recursos humans: persones associades i voluntàries que col·laboren en l’elaboració de les activitats i en el compliment de les seves finalitats.
  7.  Sostenibilitat. Es considera sostenible una associació que amb els recursos propis i els que és capaç de mobilitzar, pot dur a terme les activitats que li permetin aconseguir les seves finalitats.
  8.  Congruència de les activitats i de les informacions. Si hi ha persones beneficiàries de les activitats de l’associació, cal definir clarament quines poden ser. Les associacions són conscients del seu paper d’agitadors socials i d’emissors d’opinió i, per això, tindran una cura especial en les seves informacions i en les seves actuacions.
  9.  Relacions solidàries amb altres associacions. El respecte a l’autonomia de cada associació i a la llibertat d’escollir el seu camí és un element indispensable quan es planteja la relació entre associacions.
  10.  Relacions autònomes amb les administracions públiques. Les associacions tenen una funció i utilitat social i poden coincidir, o no, amb les administracions públiques en la consecució del bé comú, però l’autonomia associativa i la presa de decisions d’una manera lliure i sobirana són dos drets inalienables als quals no es pot renunciar.

L’associacionisme juvenil és poder!

La joventut és aquella etapa que transcorre entre la infància i l’adultesa. Teòricament comprèn a les persones que tenen entre 16 i 29 anys; malgrat tot ja fa temps que està més o menys consensuat que la joventut en si no deixa de ser una condició social, d’igual forma que el gènere o l’ètnia a la qual pertanys. En definitiva, ets jove des que deixes de ser un infant o adolescent i passes a ser un adult.

La situació de les persones joves però, els darrers anys s’ha vist especialment sacseja da pels efectes d’una crisi sistèmica d’abast mundial. Mentre se’ns ven la joventut com la for de la vida, a la pràctica la precarietat esdevé un element característic d’aquesta etapa vital. La idea de la joventut com a paradigma de vitalitat, energia i projecció exempta de límits i sense massa responsabilitats ni preocupacions es contraposa a una realitat plena de barreres i obstacles que dificulten l’emancipació personal i la definició d’un projecte de vida propi i autònom.

Ser jove a Barcelona no és un camí de roses. La ciutat és diversa, hi pots trobar de tot, ofereix una gran varietat de serveis, s’hi pot estudiar un munt d’especialitats de molts nivells formatius i l’oferta cultural i d’oci no és infinita però sí molt llarga. Aquesta cara amable contrasta amb la més amarga que parla d’una Barcelona que se’ns mostra hostil, on sentim que molestem, en què ens és complicat fer vida al carrer, que no ens permet viure allà on ens agradaria ni tenim els recursos per a fer-ho de forma digna i, en definitiva, que ens expulsa. Vivim en una societat líquida, egoista, postmoderna, individualista i a la vegada globalitzada i sovint se’ns titlla als i les joves de ser uns ninis, de no saber el que volem i de ser incapaços de comprometre’ns.

A la realitat però, molts de nosaltres no només treballem i estudiem, sinó que dediquem gran part del nostre temps a associar-nos i participar des del voluntariat. Podríem dir que l’associacionisme juvenil és un veritable pilar d’aquesta ciutat i país i la millor estructura d’estat que tenim. Perquè creiem en una altra i millor societat, que no només és possible, sinó que és necessària i l’estem construint cada dia. Mentre l’empitjorament de les condicions de vida del jovent és una realitat, constatem una joventut que s’organitza, que es mou, que es mulla, que diu la seva, que es deixa la pell per fer un món millor. Necessitem sentir que tenim oportunitats per desenvolupar-nos de forma plena i autònoma com a persones en aquesta societat que també és nostra, per tenir unes vides que vertaderament mereixin ser viscudes. El moviment associatiu juvenil treballem amb voluntat de canvi per fer i desfer, per incidir, per reconstruir present i construir futur.

D’aquesta forma, ens agrupem en xarxes o plataformes més grans que ens serveixen per inici dir més efectivament de cara enfora i organitzar-nos millor cara endins, en forma de Consells de Joventut. Són pocs els casos de Consells de Joventut de base associativa a la resta del món i per tant cal realçar que són espais únics de debat i cooperació que enforteixen el teixit associatiu juvenil i apoderen a aquelles persones que hi participen activament. Són un punt d’intercanvi i d’aprenentatge compartit entre les associacions juvenils del territori. Es generen espais de debat i es transformen els valors i discursos de les entitats en projectes i accions conjuntes, tot canalitzant les seves demandes.

El Consell de la Joventut de Barcelona (CJB), que és on ara mateix estic participant, és una plataforma que coordina i representa les principals entitats juvenils de la ciutat, que aglutinen més de 400 entitats de base. Va néixer l’any 1980 com un instrument democràtic de participació i d’acció juvenil, per promoure el creixement d’un associacionisme fort.

El CJB es va crear coincidint amb els primers anys de la democràcia, moment en què el principi que dominava les polítiques de joventut era la concepció que els i les joves havien de ser la punta de llança de la democratització de la societat. Més de trenta-cinc anys després, la joventut continuem estant al capdavant en molts aspectes i els consells locals de joventut segueixen sent espais per a articular i consolidar el discurs d’aquesta.

Així doncs, el moviment associatiu juvenil ens despleguem en diferents àmbits, cada un d’ells amb una gran varietat d’associacions i col·lectius que hi treballen de forma específica.

En el vessant d’educació en el lleure els esplais i caus ofereixen una proposta activa, participativa i compromesa amb el creixement personal d’infants i joves i la transformació social. Des de l’educació no formal, a través del joc, els projectes i d’altres activitats es construeix una veritable escola de ciutadania. A Barcelona, per exemple, es poden trobar més de 135 associacions juvenils, mentre que a Catalunya n’hi ha vora 700 que treballen setmana rere setmana i des dels campaments, colònies, excursions i sortides per educar milers d’infants i joves. Per molta gent els caus i esplais han estat la porta d’entrada al món de l’associacionisme.

D’altra banda ens trobem a moltes persones joves que s’organitzen per fer efectiva l’emancipació de les persones joves, pel que fa a l’ocupació, l’habitatge o la formació. Des del sindicalisme lluiten per millorar les condicions laborals precàries dels i les joves, per una educació pública i de qualitat o per un habitatge digne que ens possibiliti emancipar-nos.

En els últims anys han aparegut associacions que es dediquen a lluitar per una igualtat real de drets entre totes les persones, que sovint encara ens falta per aconseguir.

D’aquesta forma, nombrosos col·lectius juvenils feministes i LGBTI fan una feina molt valuosa contra la injustícia d’aquesta societat cisheteropatriarcal, que els homes no siguin superiors a les dones i per la diversitat afectivosexual. També sorgeixen projectes de joves amb diversitat funcional, que promouen la seva autonomia en tots els àmbits de la vida.

La ciutadania, i la joventut especialment, empenyem cap a fer de la nostra una terra d’acollida i refugi, alliberant-nos del racisme i la xenofòbia i creant espais activament interculturals. Són molts els i les joves que participen d’accions i projectes que volen promoure una millor entesa entre persones provinents de contextos culturals diversos, com alguns que treballen als nostres barris o d’altres de cooperació internacional.

Existeixen assemblees, casals de joves, col·lectius i organitzacions polítiques que des del seu barri o vila es dediquen a fer un treball de base per dinamitzar la vida comunitària. I molts al tres projectes que se centren en aspectes claus de la vida, com la salut, la cultura, els esports, les drogues o la sostenibilitat.

Perquè, en definitiva, associar-se és poder. Participar en una associació fa que rebis molt més del que puguis donar. En primer lloc, per les experiències viscudes i les relacions que es teixeixen, que difícilment es donen en altres espais. També per tots els aprenentatges que suposen el fet de treballar en equip per aconseguir un objectiu comú. I finalment per la possibilitat d’incidir i transformar alguna cosa, que fa que tingui sentit dedicar tants esforços. Perquè som necessaris, tots i totes, i perquè tenim molt a aportar ens ho hem de creure i tenir ganes de formar-ne part. Perquè la joventut som el futur, però també volem ser el present.


Associacionisme juvenil: escola de ciutadania, consens i participació

Esperit crític, empatia, intel·ligència emocional, escolta activa, autocrítica, responsabilitat, organització, cooperació i compromís són només alguns dels valors i capacitats que poden desenvolupar les persones joves mitjançant la participació activa i l’associacionisme.

Qui hagi participat en una entitat o col·lectiu juvenil ho sap de primera mà: el moviment associatiu és una escola de ciutadania. L’adquisició de compromisos envers el projecte i el grup constitueixen un procés educatiu fonamental i preparen les persones joves com a agents de transformació.

El moviment associatiu és i ha estat sempre un espai de relacions humanes basat en dos principis fonamentals: la participació i la cooperació. Més i millor associacionisme contribueix a evitar la fragmentació social, genera processos de promoció de la identitat col·lectiva i estimula l’apoderament ciutadà. És en aquest sentit que per assolir una ciutadania activa i crítica capaç d’exercir un paper clau en la regeneració democràtica esdevé fonamental fer valer l’associacionisme des de les primeres etapes de la vida. Promoure l’associacionisme juvenil és clau!

Les accions que impulsen les associacions juvenils contribueixen a una millora social de l’entorn i els aprenentatges que es generen dins les entitats promouen el creixement individual i col·lectiu. Aquest fet constitueix un procés educatiu molt important.

Valors i capacitats que esdevenen motor de canvi

La llista de valors i les capacitats desenvolupades mitjançant l’associacionisme juvenil és llarga: esperit crític, empatia, intel·ligència emocional, escolta activa, autocrítica, responsabilitat, organització, cooperació, compromís… Amb la transversalització d’aquests valors i actituds, i des de la presa de decisions conjunta, s’aconsegueix una participació activa, lliure i implicada en la construcció i la transformació de la comunitat.

A les associacions juvenils es treballa per dur a terme iniciatives transformadores i, en aquest procés, les persones joves aprenen a ser responsables, crítiques, creatives i a treballar en equip. Un fet que, a la vegada, les obliga a aprendre a escoltar i ser hàbils a l’hora de gestionar les emocions. Comprometre’s en un projecte col·lectiu les fa ser i sentir peces imprescindibles d’un engranatge de canvi.

Això, a la vegada, contribueix a reforçar l’autoestima i la capacitat de superació. Aquest conjunt de valors i aprenentatges són el motor del canvi, la clau per poder fer una anàlisi crítica de la realitat i passar a l’acció generant alternatives.

Teixint projectes comuns

El model de participació en el qual es basa l’associacionisme juvenil va estrictament vinculat amb l’apoderament i la implicació en la construcció de la comunitat. Aquest apoderament s’aconsegueix identificant d’una manera col·lectiva els reptes i teixint projectes que formin part de la solució als problemes existents. Les entitats juvenils són espais on, gràcies a les diferents capacitats de les persones membres, es construeixen alternatives.

Per tal de garantir aquesta capacitat de transformació social, es treballa perquè la participació a les entitats i associacions sigui activa, vivencial, voluntària i compromesa. Cal, a més, que des de les mateixes organitzacions es fomenti la continuïtat en el temps. Per tal que es doni aquesta participació, és important potenciar la presa de decisions, l’esperit crític i que les entitats tinguin estructures democràtiques i obertes que garanteixin la igualtat pel que fa a drets i deures entre els seus membres. Però, al mateix temps, també cal que aquestes estructures siguin permeables als canvis. Han de ser prou flexibles com per poder-se adaptar a les necessitats d’un context canviant i permetre diferents vies d’entrada al col·lectiu.

L’associacionisme juvenil a Catalunya

Catalunya és un país de llarga trajectòria associativa. Des dels ateneus de mitjans del segle XIX, passant pel sindicalisme d’inici del segle XX i fins arribar al context actual de reconstrucció de la consciència col·lectiva i recuperació del protagonisme polític ciutadà.

Avui dia, el teixit associatiu juvenil català és únic a Europa. El seu dinamisme i la seva dimensió mostra que la joventut es mou, i molt! La imatge estereotipada de les persones joves que sovint apareix als mitjans de comunicació -passivitat, poc compromís, consum d’alcohol, etc.- xoca amb una realitat invisible: quasi el 14% de les persones joves catalanes estan implicades en algun tipus d’associació. Aquesta dada no inclou tot el col·lectiu jove que forma part de moviments activistes i organitzacions no constituïdes formalment com a associacions.

Cal treballar per desestigmatitzar la imatge de les persones joves ja que, entre altres, representa un fre al reconeixement social i la visió positiva de molts projectes impulsats des de col·lectius i espais juvenils. Les persones joves són inquietes, tenen ganes de fer coses… fan moltes coses! El Consell Nacional de la Joventut de Catalunya ha treballat ininterrompudament des del 1980 per fer-ho visible i, al mateix temps, per defensar els drets de les persones joves davant de les institucions i fomentar la participació juvenil.

Les persones que hi participen ho fan –o ho intenten– al llarg de tota la vida. Si realment volem una ciutadania activa, crítica i compromesa, és l’hora de començar a visibilitzar i promoure l’associacionisme juvenil des de tots els àmbits. No importa si les persones joves s’impliquen i participen en entitats des de contextos polítics, socials, sindicals o culturals, el que realment importa és que s’eduqui i se socialitzi per participar-hi.