L’AACIC també participa al Baròmetre de l’Ocupació en el Tercer Sector

El Baròmetre és una iniciativa impulsada per La Confederació, la Patronal del Tercer Sector Social de Catalunya, per encàrrec de la Direcció General d’Economia Social i Cooperativa i Treball Autònom de la Generalitat de Catalunya i elaborada per l’Observatori del Tercer Sector.

Aquí teniu el resum dels punts més rellevants dels resultats del Baròmetre i la situació de l’AACIC pel que fa a aquests temes.

El Tercer Sector Social ha fet esforços per mantenir l’ocupació i no ha estat fins l’any 2011 que s’ha aguditzat la reducció de llocs de treball 

Aquesta primera edició posa de manifest que el Tercer Sector Social ha resistit en millors condicions la crisi que el mercat laboral català ja que en ple context de recessió, el sector ha fet esforços per mantenir l’ocupació i no ha estat fins l’any 2011 que s’ha aguditzat la reducció de llocs de treball. S’estima que actualment hi ha 85.645 persones contractades, un 15% menys respecte a les dades de l’any 2011 que oferia el darrer Anuari del Tercer Sector Social de Catalunya i que quantificava en 100.000 professionals contractats.

La pèrdua de llocs de treball, vinculada principalment a la reducció del finançament de les polítiques socials, s’ha acompanyat de mesures alternatives com l’ajust de salaris i jornada laboral o la reestructuració de llocs de treball i funcions dins dels equips. En conjunt, un 47% de les entitats manifesten haver fet reestructuracions amb motiu de la crisi i amb la finalitat de sostenir l’activitat i mantenir l’ocupació; només el 17% manifesten haver hagut de fer acomiadaments. Aquestes mesures d’ajust es veuen també reflectides en el fet que la temporalitat en la contractació ha incrementat 7 punts respecte a l’any 2011. Actualment és d’un 38%.

L’AACIC, en el període 2009-2013, no va haver d’eli-minar cap lloc de treball encara que sí que va fer reajustaments de funcions dins l’equip i va reduir hores de dedicació d’alguns contractes laborals.

El Tercer Sector Social, un sector significativament feminitzat 

El perfil tipus de professional contractat al Tercer Sector Social és una dona, d’entre 26 i 35 anys, amb estudis secundaris, que fa menys de tres anys que treballa a l’entitat, amb contracte indefinit a jornada a temps parcial, i que treballa com a tècnica d’atenció directa.

xifres ocupacio 2011-2014 - barometre ocupacio

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Les dades mostren una vegada més que es tracta d’un sector significativament feminitzat, amb un 71% de dones contractades, respecte al 47% del mercat laboral català. Malgrat que les dades mostren alguna diferència entre homes i dones especialment en la tipologia de jornada i de contracte, sembla que pot respondre més a especificitats pròpies dels serveis desenvolupats (menjadors escolars, atenció domiciliària, etc.) que no pas a diferències estructurals.

La plantilla de l’AACIC té un 100% de dones, d’entre els 30 i els 51 anys, amb estudis universitaris, amb més de tres anys a l’entitat, amb contracte laboral indefinit i a temps complet en la major part dels contractes. La presència masculina de treballadors a l’entitat, la trobem a través dels professionals externs que hi presten serveis especialitzats.

El Tercer Sector Social, un sector de pimes

Pel que fa a la dimensió i volum de contractació, les entitats del Tercer Sector Social català segueixen una tendència similar a les empreses catalanes, i un 92% tenen menys de 250 persones contractades, pràcticament equiparable a la dada del teixit productiu català (99%). Per tant, estem davant d’un sector format per pimes, on bona part de les entitats es concentra en un volum de contractació d’entre 10 i 49 persones (38%). Si bé en el conjunt la tendència és similar, destaca que mentre el 88% de les empreses catalanes tenen menys de 10 persones contractades, quasi el 60% de les entitats del Tercer Sector Social s’ubica a la franja d’entre 10 i 200 persones contractades. Això mostra que el Tercer Sector Social és un sector intensiu en contractació de professionals, plenament coherent amb la tipologia d’activitat desenvolupada: persones al servei de persones.

Un altre indicador que s’assimila significativament al comportament de les empreses ordinàries és l’índex d’absentisme laboral, que coincideix en el 4,2%. L’AACIC des de l’any 2015 té una plantilla de nou treballadores i quatre professionals més que presten serveis externs.

Necessitat de millorar el finançament del sistema de serveis socials i avançar cap a un model que permeti una més gran estabilitat dels equips professionals 

En termes generals i pel que fa a la tipologia de contractació, les dades posen de manifest que mentre que al mercat laboral català un 85% dels contractes són a jornada completa, al Tercer Sector Social català aquesta dada és del 44%; i que el nombre de contractes indefinits al mercat laboral català és del 82% enfront del 58% al Tercer Sector Social. Si bé bona part d’aquests resultats poden atribuir-se a la tipologia d’activitat i a les especificitats dels serveis que presten les entitats del Tercer Sector Social, també confirmen la necessitat de millorar el finançament del sistema de serveis socials i d’avançar cap a un model que permeti una més gran continuïtat dels serveis i, per tant, una major estabilitat dels equips professionals.

Segons dades del 2015, a l’AACIC, el 66% de contractes indefinits són a temps complet i el 34% a temps parcial. El 50% de les treballadores amb contracte indefinit fa que hi treballen entre set i dotze anys i el 50% entre tres i sis anys. Pel que fa als contractes temporals, el 100% són a temps parcial i tenen menys de tres anys d’antiguitat a l’AACIC.

Optimisme en les perspectives d’ocupació per als propers anys

Quan es pregunta a les entitats socials sobre les expectatives en l’ocupació, un 88% de les entitats considera que en els propers tres anys l’ocupació es mantindrà (54%) o s’incrementarà (34%).

expectatives futur - barometre ocupacio

Aquestes dades contrasten amb la situació complexa que encara pateixen les entitats socials (retards en el pagament dels serveis, deute acumulat, etc.) i la manca de garanties que actualment té el sector de creixement o millora del finançament dels serveis que desenvolupen. És per això que aquesta visió optimista pot respondre més a la constatació que els serveis d’atenció a les persones són ara més imprescindibles que mai per donar resposta a les necessitats socials i a la fragilitat de molts col·lectius, que no pas a una previsió d’estabilitat o millora del model de finançament.

En aquest apartat i segons les dades econòmiques del tancament provisional del 2015, l’AACIC és optimista vers nous reptes per als propers tres anys. Durant el 2015 s’han fet dos nous contractes laborals en la modalitat de pràctiques a temps parcial i s’ha pogut ampliar un dels contractes a temps parcial que es va fer l’any 2014.

Any rere any, des del 2013, la partida d’ingressos econòmics per activitat pròpia es va ampliant i consolidant. En l’exercici del 2013 representava un 42%, en el 2014 es va augmentar al 52% i l’any 2015 es preveu arribar al 50% dels ingressos per activitats pròpies. Aquestes dades ens marquen una clara tendència a reduir la dependència econòmica de les administracions públiques.

Podem dir doncs, que l’AACIC ha aconseguit diversificar els seus ingressos per poder fer front als deutes acumulats de l’Administració i poder garantir la prestació dels serveis d’atenció directa.

reptes futur - barometre ocupacio

La Federació Catalana del Voluntariat celebra els 25 anys amb seny i rauxa

Primer projecte

La presentació de la Guia per a la implementació d’un model de responsabilitat social i de voluntariat d’empresa al Teatre Tradicionàrius de Barcelona el 27 de novembre amb motiu del Dia Internacional del Voluntariat. La FCVS ha elaborat aquesta guia com a resposta pràctica a les inquietuds que ha manifestat bona part les organitzacions no lucratives federades a l’entitat, en relació a com generar espais de col·laboració amb el sector privat. L’objectiu bàsic és ser una eina per a les entitats que les ajudi a desenvolupar i implementar estratègies eficaces per generar projectes conjunts amb empreses.

Aquesta guia està dividida en dos blocs. Al primer, s’hi exposen 19 exemples de bones pràctiques i, al segon, el protocol intern de les entitats per millorar la relació amb les empreses i el voluntariat corporatiu. En aquest segon bloc, entre d’altres aspectes, la Guia facilita una sèrie de claus que cal tenir en compte a l’hora d’iniciar una col·laboració:

  • Unitat de visió i propòsit. Les col·laboracions assoleixen els objectius quan s’inicien pensant en els beneficis que a llarg termini obtindran les dues parts. Es tracta, en definitiva, de veure-hi més enllà del possible projecte que hi ha damunt la taula.
  • Transparència i comprensió dels interessos. Només si s’entenen i legitimen els interessos i les necessitats de l’altre col·laborador, les expectatives seran realistes i honestes.
  • Confiança. Un dels desafiaments més important en la creació de qualsevol col·laboració és l’establiment de la confiança entre ambdues parts.
  • Implicació de tota l’estructura. Cal rebre el suport de la direcció al més alt nivell i de tots els organismes de gestió és essencial perquè la col·laboració funcioni.
  • Reflexió i obertura a cultures i models organitzatius diferents. S’han d’entendre les diferències culturals i organitzatives i també els processos de presa de decisions i els mètodes de comunicació de l’empresa amb la qual col·labores és important.
  • Igualtat, lideratge compartit i explícit. El fet de construir i mantenir una relació de confiança requereix també que les dues parts treballin juntes com a iguals i minimitzin els equilibris de poder.

Segon gran projecte

El segon gran projecte ha estat la celebració de la primera edició del Premi Lluís Martí. Amb motiu del 25è aniversari de l’entitat, la FCVS crea el Premi Lluís Martí al Valor Social en honor al fundador de l’entitat i primer president, i com a reconeixement al valor de la seva lluita en defensa dels drets de les persones més vulnerables, a favor d’una societat més justa i inclusiva, i de la participació de la ciutadania en la transformació social. En aquesta primera edició del premi es volien fomentar els projectes conjunts entre entitats i empreses que generen valor social, fonament necessari per a la cohesió de la societat. La convocatòria del premi serà anual, d’àmbit català i tancada a les entitats que formen part de la FCVS. El lliurament del guardó es farà d’una manera rotatòria per les quatre províncies de Catalunya, on la FCVS té seu.

Per a la 1a edició es va escollir Girona en reconeixement a la localitat gironina de Monells on es van celebrar les primeres reunions constituents de l’entitat. Coincidint amb la celebració de la 10a Nit del Voluntariat a Girona, el jurat de la 1a edició del Premi, va reconèixer l’acció social del Casal dels Infants per a l’Acció Social dels Barris amb infants, joves i famílies en situació de vulnerabilitat. Com que en aquesta primera convocatòria se cercava el valor social en una pràctica de responsabilitat social entre entitat i empresa es va premiar el programa Primera oportunitat que el Casal desenvolupa a Salt, a Barcelona, a Santa Coloma, a Badalona i a Sant Adrià de Besòs.

Tercer gran projecte

Durant el 2015 la FCVS també ha fet trobades territorials mensuals amb les entitats. El tercer gran projecte que ha marcat el 25è aniversari. L’objectiu de les trobades ha estat conèixer i avaluar el balanç del vincle i les mútues expectatives entre les entitats membres i la FCVS. La iniciativa Ben a prop teu! respon a la decisió política del Consell Directiu de la FCVS d’invertir esforços de presidència i gerència en aquesta iniciativa d’apropament a les entitats territorials. S’han visitat, en format tancat, tres entitats al matí i tres entitats a la tarda en cadascuna de les trobades. A les trobades, hi ha participat presidència, gerència, coordinador/a territorial i la tècnic/a territorial.

Les trobades s’han dut a terme dues vegades l’any a cada territori, excepte a Barcelona que, per l’elevat nombre d’entitats, s’hi han fet tres visites. Durant el 2016 es mantindrà la iniciativa de la FCVS per continuar visitant les entitats membres al territori corresponent.

L’AACIC és membre actiu de la FCVS. Creiem en la tasca de la Federació Catalana de Voluntariat Social i en el vincle actiu i efectiu que aquesta federació manté amb tots els actors de la nostra societat per tal de ser motor transformador de la realitat que ens envolta.

Moltes gràcies per la vostra tasca i per molts anys.

equip FCVS

Recerca: Impacte en les relacions familiars a partir del diagnòstic de cardiopatia congènita i la seva influència en el desenvolupament de l’infant (actualitat)

Actualment, la Fundació CorAvant està col·laborant amb el projecte de recerca “Desenvolupament de mètodes de detecció de neurodesenvolupament anòmal i alteració de la relació infant-família-societat en les cardiopaties congènites”, investigació dirigida per la Dra. Elisa Llurba de l’Unitat de Medicina Materno-Fetal de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, conjuntament amb l’Institut Universitari Dexeus de Barcelona, l’Hospital Sant Joan de Déu, l’Hospital Universitario 12 de Octubre de Madrid, l’Hospital Universitario La Paz de Madrid i l’Hospital Universitario Gregorio Marañón de Madrid.

Dins d’aquest projecte de recerca, la Fundació CorAvant, amb conveni de col·laboració amb la Fundació Hospital Universitari Vall d’Hebron Institut de Recerca, l’ICS-Hospital Universitari Vall d’Hebron i la Fundació Blanquerna Universitat Ramon Llull, està realitzant la recerca sobre l’impacte en les relacions familiars a partir del diagnòstic de cardiopatia congènita i la seva influència en el desenvolupament de l’infant. Davant d’aquest diagnòstic s’estudien les diferents reaccions dins de l’àmbit emocional, relacional, físic… que mostren els pares i mares davant el diagnòstic del seu fill o filla. Aquest estudi es va iniciar el gener de 2015 i està previst realitzar-lo fins a l’any 2018. El treball de camp es fa l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i a l’Hospital Sant Joan de Déu.

L’equip de la recerca està format per:

  • Rosa Armengol, gerent de l’AACIC CorAvant.
  • Rosana Moyano, psicòloga especialista en el treball amb famílies amb nens/nenes amb cardiopatia congènita de l’AACIC CorAvant.
  • Dra. Teresa Moratalla, terapeuta familiar, docent de l’Escola de Teràpia Familiar de la Universitat Autònoma de Barcelona i membre del comitè científic de l’AACIC CorAvant.
  • Mireia Salvador, psicòloga de l’AACIC CorAvant.
  • Dra. Anna Vilaregut, docent de la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport de la Universitat Blanquerna, i membre de diferents equips d’investigació sobre la família de la mateixa universitat.

Recerca educativa de l’alumnat amb problemes de cor a Catalunya (2008)

L’Associació de Cardiopaties Congènites (AACIC) va detectar que els infants i joves amb cardiopatia congènita presenten més dificultats d’aprenentatge i de desenvolupament que la resta d’infants. Davant d’aquest fet es va decidir investigar en aquest camp per poder definir les necessitats de l’alumnat amb cardiopatia congènita, especialment les socioeducatives; detectar les necessitats de formació dels professionals de l’educació que atenen aquests infants i elaborar un protocol d’actuació per als professionals de l’entorn educatiu.

L’estudi està centrat en els infants escolaritzats dels Centres d’Educació Infantil i Primària d’arreu de Catalunya (de 3 a 12 anys),  les seves famílies i els professionals que els atenen.

La metodologia utilitzada és qualitativa per obtenir una informació àmplia sobre les afectacions psicosocioeducatives que es deriven de la cardiopatia congènita en els infants. La finalitat és obtenir dades descriptives que constatin les necessitats diferencials d’aquest col·lectiu i facilitin els criteris d’intervenció i orientació més adients per donar una resposta educativa el més individualitzada possible.

A partir de les conclusions d’aquest estudi s’han elaborat dues guies que recullen les respostes obtingudes: una per orientar als professionals de l’educació i l’altra guia d’orientació per a les famílies dels nens i nenes amb cardiopatia congènita.

“Vivir y convivir”, per a famílies de nens i nenes amb cardiopatia congènita

“Infancia con cardiopatía congénita”, per a professionals de l’educació

L’equip que va dur a terme aquesta recerca està format per:

  • Rosa Armengol, Montse Armengol i Rosana Moyano, de l’AACIC.
  • Pedro Jurado i Josep M. Sanahuja, de la Universitat Autònoma de Barcelona.
  • M. Cruz Molina, Crescencia Pastor i Verónica Violant, de la Universitat de Barcelona.
  • M. Àngels Balsells i Amparo Miñambres, de la Universitat de Lleida.
  • M. Carmen Pérez, Carmen Ponce i Cristina Salmeron, de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona.

Consulta l’informe de la recerca educativa de l’alumnat amb problemes de cor a Catalunya (2008)