Reflexions sobre el tercer sector social català

És la quarta vegada que s’ha elaborat un estudi sobre el tercer sector social català. Això és tota una fita per a un sector invisible fins fa poc i del qual no teníem dades globals. Anuari 2013 aprofundeix en l’impacta de la crisi i en el paper de les entitats en aquest context. A més, dibuixa línies estratègiques de futur.

xifres tercer sector

 

 

 

 

 

 

Les dades mostren que les entitats socials atenen 430.000 persones des de l’inici de la crisi, i arriben a 2.130.000 persones destinatàries. Aquest volum és una mostra de la transversalitat i impacte de la seva feina. En canvi, el nombre de persones contractades se situa en les 102.000, les mateixes que l’any 2007, després d’haver arribat fins a 120.000 persones. La societat s’ha apropat a les entitats socials i les persones voluntàries han crescut un 23%. Ja són més de 300.000 persones les que col·laboren donant el seu temps a les entitats. El nombre d’organitzacions socials s’ha reduït lleugerament fins a les 6.800 entitats (des de 7.500 a què s’havia arribat), però s’ha mantingut l’impacte econòmic que representen, el 2,8% del PIB català, dada que mostra el fort impacte social i econòmic del tercer sector.

En resum, les xifres mostren la fotografia d’unes organitzacions socials que estan atenent a més persones amb un nivell similar de recursos econòmics i amb un equip contractat igual al que tenien abans de la crisi, i ho fan gràcies a l’augment de persones voluntàries. Es redueix el nombre de persones contractades i augmenta el número de persones destinatàries, una situació estressant per a les organitzacions. Això ha provocat un efecte d’emergència organitzativa i un enfocament necessari a curt termini per poder gestionar un dia a dia molt exigent i complex. Les entitats no vivim només una època de canvis, sinó que estem en un canvi d’època al qual s’ha de respondre amb canvis estratègics.

L’Anuari mostra deu temes clau sobre els quals les entitats socials han de reflexionar i actuar per poder encarar el futur amb opcions estratègiques pròpies per aportar el màxim valor a la comunitat. Per exemple, quina és la complicitat social que té la nostra entitat? Les persones implicades hi aporten temps (voluntariat), recursos econòmics (quotes i donatius) i relacions (explicar-ho al seu entorn) a les entitats estenen la taca d’oli de la complicitat social, que serà un element clau per afrontar el futur amb legitimitat i capacitat transformadora. Un altre repte és la necessitat d’unes noves competències. El que ha funcionat durant dècades ara ha canviat, fent falta competències diferents. No n’hi ha prou amb les competències tècniques. Manquen les competències emprenedores per aplegar recursos o relacionals i un llenguatge planer per poder generar complicitat amb la ciutadania.

També es planteja la necessitat de conèixer i mostrar d’una manera efectiva l’impacte de l’activitat que duen a terme les entitats. Hem de ser capaços d’explicar el valor social que aporta la nostra activitat a la resta d’actors socials i a la ciutadania. I, per les entitats, també serà una eina que promourà millores internes pel que fa a l’avaluació. Ara toca fer evolucionar la relació amb l’Administració pública per fonamentar-la més en la missió, en l’impacte i aconseguir una relació de paradigma de confiança mútua per donar més valor a la ciutadania. Les entitats socials també han d’afrontar d’altres reptes, com l’impacte de les TIC, la necessitat de conèixer el ressò de les nostres activitats, el paper de la prestació de serveis envers la missió, com hem de desenvolupar la visió estratègica, la manera d’augmentar la col·laboració entre organitzacions…

En definitiva , cal aportar dades i reptes perquè les organitzacions socials puguin encarar el futur.

 

Pau Vidal
Fundador i coordinador de l’Observatori del Tercer Sector


Un fons solidari per al tercer sector

Des de fa mesos la Taula ha analitzat les principals mancances financeres de les entitats, que passen per: una baixa qualificació de les garanties (els imports que les Administracions Públiques deuen a les entitats socials), una escassa capitalització o volum de fons propis, un insuficient desenvolupament de fórmules alternatives de finançament i carències en la gestió econòmica i financera de les entitats socials. Finan3, permetrà donar resposta a aquestes mancances i conjugar l’acompanyament financer a les entitats, la prestació de garanties per facilitar l’accés al crèdit i buscar nous instruments per a finançar activitats.

Les entitats pateixen tensions de tresoreria pels endarreriments en els pagaments de les AAPP, i tenen dificultats greus per accedir al finançament bancari, atès que les úniques garanties que poden aportar són els seus crèdits contra les Administracions Públiques. El Fons Solidari que gestionarà la cooperativa Finan3 permetrà complementar aquestes garanties i facilitar l’accés al finançament de les entitats amb més problemes, per evitar cessaments de les activitats o tancaments.

Per crear aquest Fons es preveu la implicació econòmica de les entitats. També hi ha hagut contactes amb Administracions i altres institucions per tal de reforçar la dotació del Fons solidari en una segona fase. Pel què fa a facilitar l’accés al crèdit, la Taula preveu acords de col·laboració amb entitats de banca ètica i social. L’objectiu inicial és assolir un volum mínim d’1 milió d’euros i que s’hi adhereixin al voltant de 300 entitats abans de finals de 2015.


Atenció a la persona: del fetus a l’edat adulta

“L’atenció psicosocial té un valor d’allò més important en els resultats, a llarg termini, en les operacions i intervencions de les cardiopaties congènites en infants i adults joves”. La frase pertany a la convocatòria del I Congrés: Atenció psicosocial: del fetus a l’adult. El congrès, dut a terme a la ciutat alemanya de Colònia el 2013, va ser convocat per l’Associació Europea per a la Cardiologia Pediàtrica i Congènita (AEPCC).

La col·laboradora de l’AACIC CorAvant, Magalí Casanoves, hi va assistir. Durant tres dies s’hi van presentar ponències i investigacions referents a àmbits com la qualitat de vida de les persones amb cardiopatia congènita, la sexualitat i l’embaràs, la pràctica esportiva o l’escola. Us presentem alguns fragments del resum extens que ens va fer la nostra enviada especial. Per cert, sabeu què és un GUCH? Són les inicials en anglès de Persona Adulta amb Cardiopatia Congènita.

QUALITAT DE VIDA
Segons el doctor Philip Moons, en la conferència inaugural del Congrés, va dir que podem entendre la qualitat de vida com la satisfacció que té la persona amb el seu tipus de vida (“quality of live” com a “life satisfaction”). En aquest sentit, la cardiopatia congènita no pressuposa una mala qualitat de vida en les persones que la pateixen. En aquesta mateixa línia, un altre ponent, Lutz Goldbeck, va explicar que la sensació de qualitat de vida dels fills està relacionada amb la dels pares. “Les meves experiències de petit a l’hospital m’han donat la força per poder arribar on he arribat a la vida”, va explicar el doctor Raphael Dorka, cardiòleg, que va néixer amb una cardiopatia congènita. En la seva intervenció va destacar que cal aprendre a gestionar les emocions, els pensaments, els sentiments. “No ho hem de voler controlar tot –va dir-. Hi ha coses que no són controlables”. (Les paraules del doctor Dorka semblen tretes del dossier que utilitza l’AACIC CorAvant).

SEXUALITAT I EMBARÀS
Habitualment, parlem de l’embaràs, assenyalava Claudia Franke, però mai no parlem de sexualitat. I s’hauria de fer, deia. En el debat es va fer evident que els diversos professionals mèdics que tracten els joves amb cardiopatia passen per alt aquest tema. La investigadora creu que hi hauria d’haver una persona amb formació específica amb qui poguessin parlar els nois i les noies. Dos estudis sobre homes i dones amb cardiopatia conclouen que: a) Els homes amb cardiopatia perden la virginitat més tard que les dones.. Molts expressen que estan massa capficats en el moment de l’encontre sexual motiu pel qual no gaudeixen del tot d’aquesta relació, va destacar Petra Opic. D’altra banda, Jörg Stein va dir que cada vegada hi ha més dones amb cardiopaties congènites que queden embarassades, a causa dels avenços que s’han produït en els tractaments d’aquesta patologia. També destacava que cal fer èmfasi en el desgast físic que produeix tenir cura d’un infant.

HOSPITALITZACIÓ
La psicòloga infantil de l’Hospital de Rotterdam, Eveline M Cevert pregunta a pares i infants què voldrien, què creuen que necessiten quan són a l’hospital. Els infants parlen de suport previ a l’operació quirúrgica i què han de fer una vegada operats per recuperar-se al més aviat possible. Els pares dels nens més petits demanen més informació sobre la patologia del seu fill o filla i sobre les repercussions que pot tenir. Demanen ajuda psicològica i els preocupa l’impacte emocional i també el que pot tenir a la vida familiar. La Sra. Cevert destacava la necessitat de parlar el mateix llenguatge dels pares a l’hora de facilitar-los qualsevol tipus d’ajuda.

LA CICATRIU
Edward Cullen va presentar un estudi d’un cas. Va parlar d’una dona que tenia molts problemes per mirar-se la cicatriu, que la feia sentir-se exclosa, invisible i avergonyida, ja que de petita no la deixaven anar a classe de gimnàstica. Per a ella, el problema no era la seva condició, sinó com els adults l’havien fet sentir. Cullen reclamava la necessitat de formar el professorat.

ACTIVITAT FÍSICA
És impossible que un infant, amb cardiopatia o sense, no tingui activitat física. Això és el primer que va posar sobre la taula Birna Bjarnason- Weherens en parlar de cardiopaties i educació física/ activitat física. La investigadora ha detectat que hi ha una relació entre la poca activitat esportiva dels joves (d’entre 14 i 17 anys) i les actituds sobreprotectores de la família. El fet de renunciar a l’activitat esportiva es tradueix amb menys tonificació muscular, menys força i menys resistència. L’exercici, adaptat a la persona, millora la qualitat de vida, diu aquesta investigadora. Altres ponents van destacar aspectes diversos sobre els beneficis de la pràctica esportiva. Es va dir, per exemple, que la millora en la tonificació de l’organisme es tradueix en una millor capacitat d’afrontar altres reptes diaris. O que en pensar en activitat esportiva, no cal reduir-ho tot a l’escola. Una activitat de cap de setmana o unes colònies són moments idonis per a pràctiques que millorin el nostre estat físic. Per als qui seguiu regularment les informacions de l’AACIC CorAvant us adonareu que les aportacions fetes al Congrés Europeu sobre Atenció Psicosocial estan en sintonia amb la manera d’entendre l’atenció a les persones que té la nostra l’entitat. Celebrem que la iniciativa d’aquest congrés hagi nascut dintre d’una organització mèdica de cardiòlegs europeus.

Per als qui seguiu regularment les informacions de l’AACIC CorAvant us adonareu que les aportacions fetes al Congrés Europeu sobre Atenció Psicosocial estan en sintonia amb la manera d’entendre l’atenció a les persones que té la nostra l’entitat. Celebrem que la iniciativa d’aquest congrés hagi nascut dintre d’una organització mèdica de cardiòlegs europeus.