Ja de ben petit em van detectar una estenosi aòrtica valvular, pel que cada any em feien les proves de control i em recordaven que no em convenia fer esports de cardio (no passar de 160 bpm) o isomètrics (aixecar peses, etc.). Per mala sort sóc el que diuen “un cul inquiet” i mai els hi vaig acabar de fer cas. Vaig fer des de tennis, a ciclisme, gimnàs, cal·listènia, kickboxing, muay thai, running, natació… Una mica de tot! Tant de bo hagués estat un noi més sedentari. Però no va ser el cas i em van haver d’operar molt abans del previst.
Fa un parell d’anys ja em varen dir que tenia l’aorta molt dilatada i que havia d’anar amb molta cura de no fer esforços. A partir de llavors vaig començar a fer un xic més de bondat. Però per més bondat que fes, de tant en tant em venia algun mareig estrany, pel que vam decidir operar. Em varen dir que guanyaria amb qualitat de vida i que podria tornar a fer esport. Allò em va motivar molt per l’operació i em va fer tornar a somiar amb tots els reptes esportius que tenia pendents de feia temps.
La primera operació (recanvi de la vàlvula aòrtica per una pròtesi biològica i recanvi d’un tall d’aorta) va anar molt bé i al cap de pocs dies ja estava a casa. Per mala sort, al cap d’unes tres/quatre setmanes la pròtesi se’m va infectar (endocarditis) i em varen haver de tornar a operar d’urgència. Amb la segona operació vaig haver d’estar una temporadeta (2-3 mesos) a l’hospital per un tractament d’antibiòtics endovenós (cada 4 horetes m’havien d’injectar un còctel per una via central). Per mala sort aquesta segona operació tampoc va acabar de quedar del tot bé, el bacteri va fer un parell de forats molt a prop de la pròtesi i els cirurgians no els van tancar.
Els cardiòlegs ja m’han dit que no faci res d’esport, que hi ha risc que els forats es facin més grans i això implicaria diversos problemes greus. Sens dubte això va tornar a ser un cop dur, ja que estava tot il·lusionat per tornar a córrer, pujar muntanyes, etc. De totes maneres, a la vida i ha moltes altres coses per fer. M’he aficionat al ioga, la meditació, la música (estic aprenent piano i guitarra) i aquest any he pensat aprendre a ballar! Coses que no m’hauria ni plantejat si hagués pogut tornar a fer esport. Sempre s’ha de veure el costat positiu!
Sens dubte hi ha hagut un abans i un després. M’agafo la vida amb molta filosofia i optimisme. Ha estat una experiència que m’ha fet viure molt més en el present i estar més conscient i agraït per tot el que ens envolta.
I per més esbojarrat que soni, agraeixo haver nascut amb un cor trencat i d’haver passat per tota aquesta experiència, m’ha modelat i m’ha fet ser com sóc, entre d’altres, més valent, resilient, optimista i positiu.
Una forta abraçada a tots els companys i companyes cardiòpates. Sens dubte tenim uns cors “edició limitada”.
Maurici