Enguany, el fil conductor de la Trobada han estat les relacions humanes… (i amb els animals!). A més, es presentaven algunes novetats en el format de la Trobada. Per cert, les “cites ràpides” van funcionar estupendament! Us en mostrem alguns moments.
La Trobada es va celebrar el 7 de maig del 2011 a l’Espai Martí Codolar de Barcelona, un centre amb diverses dependències, espaiós, amb un jardí acollidor i ben comunicat. Pel fet de trobar-se prop de l’Hospital Vall d’Hebron, que molts dels que viviu fora de Barcelona coneixeu, va ser fàcil arribar-hi.
Les relacions humanes, de família, a77mb les amistats, amb la parella, les relacions a la feina… van ser l’eix de la Trobada. Només arribar ens van proposar un joc, una dinàmica de grup. La dinàmica va ser el pròleg del debat de les famílies.
La gerent i altres responsables de l’equip tècnic de l’entitat van presentar el balanç dels programes, serveis i activitats del curs anual que es tancava i les propostes per al nou període. Malgrat les restriccions en el finançament a les entitats del tercer sector, l’AACIC-CorAvant es proposa dur a terme iniciatives noves de captació de fons.
Aquest any s’han organitzat en la mateixa jornada dos programes específics d’activitats: un per a les famílies i un altre per als afectats, amb algunes propostes comunes. Amb aquest canvi de format respecte a edicions anteriors es volien oferir propostes atractives a dos col·lectius amb interessos comuns, però també diferenciats.
Un noi explica que el negoci on treballava va tancar perquè no hi havia prou feina. D’avui per demà et veus obligat a buscar una altra feina. Dubtes, però te’n surts. Trobes una altra cosa que no havies fet mai. Un altre diu que està estudiant i que li agradaria dedicar-se al que ha estudiat. Diu que ho intentarà. Els joves van tractar l’accés al món del treball. S’insisteix en els avantatges de planificar la vida laboral.
El programa de les famílies proposava un debat sobre les relacions humanes. Es va fer evident l’important que havia estat el fet de compartir experiències amb altres persones que passaven pel mateix, especialment en els moments més difícils. Les intervencions eren obertes. Tothom estava convidat a dir-hi la seva. Es va parlar d’alts i baixos, de relacions complexes… i hi va haver un acord comú: cal fer l’esforç d’obrir-se als altres.
Semblava que no hi fossin, però hi eren. Els més menuts van estar ben entretinguts tot el dia. Un grup de voluntaris de l’Escola Mare de Déu dels Àngels de Barcelona els va fer jugar tot el matí. Havent dinat, van poder fer altres activitats que els havien preparat els alumnes de pràctiques de la Facultat de Pedagogia de la UB.
El programa anunciava “Cites ràpides”. A la sala hi havia tres grups de joves. Davant de cada grup, cadires buides. T’acostaves a un grup, seies i durant quinze minuts, només quinze, els podies fer les preguntes que et vinguessin de gust. Un grup responia preguntes sobre les relacions amb la família. Un altre sobre les amistats i la parella. L’altre, sobre el món laboral i el fet d’independitzar-se de la família. Passats els quinze minuts, canviaves de grup. Una mare va preguntar a un jove què pensava dels seus pares quan li deien que fes o no fes una cosa: et queia la bava escoltant la sinceritat de les respostes.
Llista d’espera, hi havia, per assistir al taller amb gossos de la Paula Calvo i les seves companyes, educadores de gossos. El taller s’anunciava així: “La mascota com a facilitadora de les relacions humanes”.
La Paula, que és especialista en comportament d’animals, ens va ensenyar com comunicar-nos amb un gos. Si aprenen a comunicar-nos amb un gos, també serem capaços d’aprendre a comunicar-nos millor amb les persones del nostre entorn. En acabar, més d’un i més d’una deien: “Papa, mama, vull un gos”. I el papa i la mama responien: “Però l’hauràs de treure a passejar cada dia!”.
