Durant la trobada, el grup va parlar de la situació de crisi sanitària que estem vivint, de què els preocupa, quines són les seves angoixes… hi va haver molt espai de tertúlia entre el grup. També va sortir el tema del voluntariat d’hospital. Hi ha moltes incerteses sobre com avançarà, com s’hauria de repensar, i com ho haurem d’afrontar a partir d’ara.
Aquí et deixem alguns dels missatges que ens han fet arribar alguns dels nostres voluntaris i voluntàries d’hospital:
Penso que aquest trencament d’aquest temps del voluntariat és una cosa lògica. Sembla una resposta freda, però aquesta situació no l’havíem vist mai. Més que pensar com em sento jo, sí que penso amb els nens i les famílies dels nens ingressats. Ja és prou dura la situació que passem que a sobre tot això. Crec que al dia a dia els hi aportàvem sortir de la rutina, distracció. Una sala de jocs oberta, activitats, treballs manuals, jugar amb ells… Un temps d’intentar desconnectar de la seva estada i ajudar a fer-la una mica més fàcil.
Esperem que tot això passi aviat i puguem continuar fent el voluntariat per ells i també per a nosaltres! Una abraçada.
Susana
La meva experiència personal com a voluntària ha sigut i és molt gratificant, per mi mateixa, per l’entitat i la infància. M’ha aportat molta seguretat en mi mateixa i poder oferir tot el que puc sentir de cor, des de dins i cap en fora, per l’entitat, l’hospital i la infància. Que puguin treure el somriure, el mateix que sento jo, el fer aquesta tasca amb alt grau d’altruisme i il·lusió. Per poder conèixer més gent i fer noves amistats. Per aprendre més coses a priori. Pel fet de no poder realitzar en aquests moments el voluntariat, sento una gran tristesa i buidor. Em manca molt, i em manquen les companyes i tot el que envolta el voluntariat.
Desitjo que aquesta situació passi molt aviat, per tornar a les tasques del voluntariat i reunir-nos tots/tes de tot cor.
Teresa
El voluntariat ha format part de la meva vida des de l’any passat, però a començament d’aquest nou curs acadèmic, a causa dels estudis, vaig haver de deixar el voluntariat durant uns mesos. Aquest passat mes de març m’havia de tornar a incorporar al programa de voluntariat justament abans que es decretés el confinament a causa del coronavirus. Per tant no he pogut tornar al voluntariat i ho trobo molt a faltar.
Cada dia teletreballo des de casa i després tinc classe virtual totes les tardes. Això m’ha ajudat a mantenir-me ocupada i a no perdre el sentit del temps. De fet, estava tan enfeinada com sempre.
Nerea
Us trobo molt a faltar, petits herois. Vosaltres i només vosaltres teniu el poder de convertir l’hospital en un taller on dibuixeu i pinteu els vostres somnis, vosaltres i només vosaltres convertiu l’hospital en una sala de jocs on feu volar la vostra imaginació, vosaltres sou els meus herois doncs convertiu l’hospital en un circ on venen mags i pallassos.
Cuideu-vos molt i molts ànims, sou el motor de les nostres vides.
Josep Maria
Laia