En la sessió de dilluns 24 de febrer vam parlar de com els fills i filles, a mesura que es van fent grans, comencen a interessar-se per allò que els passa, pregunten, volen saber, i d’alguna manera, a poc a poc, volen fer-se’n responsables.
Sovint, els pares i mares tenen pors i dubtes respecte si els seus fills o filles sabran afrontar i resoldre les dificultats i frustracions que es poden trobar al llarg de les seves vides. Normalment, els fills i filles donen “lliçons” als pares i mares, ja que aprenen molt millor del que sembla i saben ben bé com afrontar les situacions derivades de la seva patologia. Aquesta evolució i creixement que fan els nens, nenes, nois i noies, també ajuda als pares i mares a situar-se davant dels reptes que imposa la malaltia. Durant els primers anys de vida, els pares i mares estan molt pendents de les situacions i, a poc a poc, van agafant confiança als seus fills i filles i aprenen a distanciar-se’n i a viure amb més normalitat la patologia, fins que, finalment, reconeixen que poden viure sense que la cardiopatia sigui el centre de la vida de l’infant i la família. Amb el pas del temps, els infants també aprenen a tenir consciència clara de què els passa, de com és el seu cos i com reacciona, a “mirar” les seves cicatrius com una marca d’allò que han pogut superar. Veure com són capaços de créixer i afrontar els reptes imposats per la seva situació és el que dóna tranquil·litat als pares i mares.
A l’Espai virtual per a pares i mares amb fills i filles amb cardiopatia congènita, coordinat per la psicòloga de l’AACIC Rosana Moyano, ens trobem cada quart dilluns de mes de 20.30 a 22 hores. En aquest Espai hi participen pares i mares que tenen nens i nenes d’entre 1 i 3 anys i pares i mares de nois i noies que estan a l’adolescència. Aquest fet enriqueix molt les trobades, ja que podem parlar dels dos moments de la vida dels fills i filles, posant en relació les dues franges d’edat i fent paral·lelismes entre elles.