Martina significa “guerrera” i temps després vam saber com n’era d’encertat aquest nom, perquè la nostra petita és tota una guerrera.
El 21 de maig de 2008 es va convertir en el dia més feliç de la nostra vida. Li va costar sortir, però ho va fer i amb molt de geni! A les 24 hores, a la revisió, hi havia alguna cosa que no anava bé, tot indicava que hi havia algun tipus de problema al cor. Portar-la a casa ja no va ser com imaginàvem, res era com havíem imaginat, no era com t’expliquen de meravellós tenir-la a casa. Nosaltres teníem por, molta por.
A la setmana tot va canviar, va entrar en parada cardiorespiratoria i de donar-li la benvinguda semblava que li havíem de dir adéu. Teníem molts dubtes, molta por i molts plors. Aquella va ser la pitjor nit de la nostra vida: trasllat a la Vall d’Hebron i dues operacions en menys de 24 hores, un mes i mig a la UCI. Sempre estarem agraïts a tot l’equip de la Vall d’Hebron.
No era la maternitat que somiàvem, no va ser com t’expliquen, però era la nostra i no volíem que la infància de la Martina fos diferent a la dels altres nens. Des del moment de néixer érem un equip, un gran equip que sortiria endavant i podríem amb tot.
Un cop vam sortir de l’hospital van ser lluites diàries per coses simples i rutinàries com podia ser el menjar, control del pes, qualsevol constipat o febre ja ens posava un nus a l’estómac. Visites al cardiòleg, otorrino, digestiu, nutricionista, rehabilitació… tot massa dur, tot massa difícil. Però ella era plenament feliç: reia, jugava, cantava i xerrava i molt!
Poc a poc la por va anar passant, o al menys sabíem portar-la millor, anaven arribant bones noticies, altes en alguns metges, i alguna de dolenta: una nova operació quan li quedava poc per fer els tres anys. La Martina ens continuava sorprenent i ens continuava donant lliçons. Als quatre dies arribava l’alta, als quatre dies! Ja començava a ser més conscient i li va costar superar certes pors, però tot va continuar rutllant, anava creixent, s’anava fent gran. Les visites al cardiòleg es van convertir en anuals, una altra victòria, sempre amb algun ensurt que no ens deixava descansar.
D’aquí poc farà nou anys, nou anys ja! La Martina és molt feliç, sociable, generosa, es fa estimar tant i té tanta energia! Gaudeix cada minut de la seva vida i ho viu tot intensament . Mirant enrere, repassant la nostra història, sí, ha sigut molt dura, però tornaríem a passar per tot mil vegades. No era com imaginàvem això de ser pares, però tenim sort, tanta sort! No tothom pot dir que té una nena tan increïblement especial com la nostra, com els nostres, com tots els asos de cors. Sempre hem pensat que estan fets d’una pasta especial i malgrat els moments dolents, ells donen força, són valents i ho fan tot molt fàcil. Hi va haver moments de tot i amb l’ajuda de l’AACIC aquests moments es van remuntant. Gràcies Gemma per fer-nos costat en tot moment!
El dia 18 de març ens vam casar i la Martina va ser gran la protagonista. Volíem que l’Associació estigués molt present en aquest dia tan especial i vam regalar als convidats unes galetes en forma de cor i unes targetes on explicàvem la donació que vam fer a l’AACIC junt amb un missatge dedicat a tots els asos de cor. Tothom va estar encantat i, no cal dir-ho, nosaltres ben feliços.
El missatge deia així:
Nos encanta compartir este día con vosotros, al mismo tiempo que colaborar con una buena causa; por eso, el dinero de vuestros regalos ha ido destinado a AACIC CorAvant, en apoyo a los niños y jóvenes con cardiopatías congénitas. Este regalo va para todos ellos, nuestros “Asos de cors”. “Se puede nacer y vivir con un corazón diferente”.
Raúl, Blanca y Martina
Voldria donar un últim missatge a aquells pares que s’inicien en aquesta lluita: molta força per les diverses batalles que segur que anireu guanyant. Les cicatrius només són un petit record de les batalles guanyades i sobretot, sobretot, deixeu que gaudeixin, que visquin, i vosaltres, encara que sabem que la por no se’n va, gaudiu de cada dia amb ells. Els dies passen i es van fent grans… Ompliu la seva vida i la vostra de bons records. Ningú va dir que seria fàcil, però valdrà la pena. Molta FORÇA!
Blanca
Descobreix més iniciatives solidàries al blog Jo també sóc un As de Cors