No sóc una persona d’explicar moltes coses, però el que he viscut sí que puc relatar-ho el més breu possible.
Hi ha moltes coses que jo de petit no recordo bé. El que sí que recordo és que prenia una medicació que ajudava la circulació de la sang.
De petit sempre m’ha agradat el futbol, però no podia practicar-lo perquè era molta resistència i el més segur és que em cansaria. Admeto que no m’agradava reconèixer-ho perquè em sentia inferior.
Però també és cert que vaig tenir molts punts a favor. Això ho sé gràcies a l’ajuda dels meus pares: ells m’han ajudat a treure el millor de mi. I jo he après a treure el millor dels altres.
He fet de voluntari a l’Hospital Vall d’Hebron i he pogut ajudar als petits a treure el millor de si mateixos i que no se sentissin limitats.
El dibuix sempre se m’ha donat bé. És més que un hobby. Inclús m’agrada. També hi ha la natació. Nedar m’ha ajudat molt a respirar millor. Inclús he pogut treballar millor la tècnica. I reconec que mai vaig pensar que nadaria gairebé com un professional.
Vaig aprendre a fer esport regular, sense excessos i sense competir. No hi ha necessitat de competir contra alguna cosa o contra algú. Es pot competir per coses importants, però en coses innecessàries no val la pena excedir-se. Perillaria la teva salut.
Amb els anys m’he adonat que per molt que vulguem estar en plena forma, sempre existiran límits i si un els sobrepassa, pot, fins i tot, posar-se en perill.
Us animo a tots a què, si alguna vegada us sentiu identificats amb una malaltia similar, que no us sentiu incomodats, sinó que busqueu els vostres punts forts i us hi dediqueu completament, perquè la veritat, s’ha de saber viure la vida i fer el millor que es pugui.
Animo a tot el món a treure el millor de si i dels altres.
Una forta salutació.
Rubén Sosa Nicolle