Fa una mica més de deu anys que vaig entrar a l’Associació, fins aleshores no havia conegut ningú amb cardiopatia congènita i em va al·lucinar trobar un grup de gent jove com jo que estigués passant pel mateix. Jo que sempre havia pensat que era el “bitxo raro”allà on anava!
Recordo que vaig escriure un article sobre què significava néixer amb una cardiopatia congènita. No era un text gaire positiu ni encoratjador, ben al contrari, els de la meva generació no ho vam tenir fàcil. La medicina aquí, feia poc que havia començat a treballar en aquest camp i encara calia recórrer molt camí. I ningú no sabia res sobre com es vivia i es convivia amb una cardiopatia congènita.
Afortunadament, els temps han canviat, el món ha canviat, la medicina ha fet un salt espectacular i gràcies a l’AACIC el nostre dia a dia ha millorat considerablement. És per això que em reconforta i, per altra banda, no m’estranya llegir els testimonis de joves amb cardiopatia congènita que tot just surten de l’adolescència i que parlen amb un criteri, un humor i unes ganes de menjar-se el món increïbles.
Créixer sempre és una experiència difícil per la qual tots hem de passar. Com la vivim, depèn només de nosaltres.
Carme