El dilluns 28 de gener a les 9 del vespre va tenir lloc una nova trobada de l’Espai virtual per a pares i mares amb fills o filles amb cardiopatia congènita. En aquesta ocasió i, tal com el grup havia demanat a l’avaluació del curs anterior, vam comptar amb la participació d’una noia amb cardiopatia congènita de 27 anys.
Durant l’hora i mitja que va durar l’Espai, els pares i les mares li feien preguntes relacionades amb les vivències i les emocions que ha anat experimentant en diversos moments de la seva vida: l’hospitalització i les intervencions quirúrgiques, la sobreprotecció dels pares, l’acceptació de les cicatrius produïdes pels tractaments mèdics, la vida a l’escola, les relacions amb els amics i amigues…
D’entre les moltes coses que van sorgir durant la sessió volem fer èmfasi en la seva mirada engrescadora cap a les capacitats i no tant cap a les limitacions imposades per la malaltia. Aquest testimoni va voler donar un missatge de coratge i força als pares i mares, ajudar-los a entendre que la mirada que tinguin cap al seu fill o la seva filla tindrà molt a veure en com ell o ella es vegi a si mateix.
La convidada va explicar molt bé al grup de pares i mares què li va suposar prendre consciència de la malaltia i com va poder afrontar les intervencions quirúrgiques i els tractaments mèdics. També va comentar quines situacions viscudes la van ajudar i quines no a sentir-se bé i com l’actitud del pare i la mare i un entorn d’amistats favorable li ha permès seguir endavant amb seguretat i entusiasme, malgrat les dificultats que puguin aparèixer més endavant en l’evolució de la malaltia.