Actualitat i experiències

Compartim experiències a la Trobada anual de l’AACIC CorAvant

Dissabte 27 de maig, 28 pares i mares, 25 nens i nenes, i un equip de l’AACIC CorAvant format per 12 persones (treballadors i voluntaris) vam passar una bona estona junts a la Trobada.

A les 10 del matí les famílies van començar a arribar a la casa de colònies Mogent de Llinars del Vallès. Allà, l’equip de l’AACIC CorAvant ja els estàvem esperant per començar amb les activitats de la Trobada anual de l’AACIC CorAvant.

Assemblea anual

A 2/4 d’11, els pares i les mares es van reunir a l’Assemblea on Rosa Armengol i Berta Giménez, gerent i responsable de comunicació de l’entitat respectivament, van explicar la feina feta a partir de la memòria d’activitats de 2016, els projectes que tenim en marxa des de l’entitat i els que estan previstos per aquest 2017. A l’Assemblea es va aprovar poder començar a tramitat que l’AACIC sigui una Entitat d’Utilitat Pública.

Taller de papiroflèxia i espectacle del clown Pasquale per als nens i nenes

Al matí, els nens i nenes van participar a un taller de papiroflèxia, on van plegar un cor de paper i diversos avions que després van fer volar tant lluny com van poder pels jardins de la casa de colònies. Els més petitons, mentrestant, jugaven a construir torres ben altes i robots ben forts. Després d’agafar forces menjant un plàtan, Pasquale Marino, clown-actor i professor de teatre, va oferir-los un espectacle que els va deixar a tots ben captivats.

Pares i mares conversen amb la doctora Sílvia Teodoro

A les 12 del migdia, després d’unes pastetes i una mica de cafè, la Dra. Sílvia Teodoro, cardiòloga pediàtrica a l’Hospital Parc Taulí de Sabadell, es va reunir amb els pares, les mares i amb l’equip tècnic de l’AACIC CorAvant en una taula rodona per parlar sobre la relació metge-pacient. Després d’una petita presentació de tots els qui estàvem a la trobada, Àngels Estévez, psicòloga de l’AACIC CorAvant, va encetar la conversa amb la doctora explicant que ara amb Internet tenim molta informació al nostre abast. Totes dues van coincidir que aquesta informació s’ha de saber contrastar i interpretar. Les famílies van començar a dir-hi la seva: hi havia diversitat d’opinions sobre si era bo o no buscar informació per Internet, tot depenia de les experiències personals que cada una havia viscut.

Algunes de les famílies coincidien dient que creien que no se’ls havia informat prou sobre la patologia del seu fill o filla…

“Volem més informació, conèixer quins són els símptomes, les recomanacions que hem de tenir en compte…”, comentava una mare.

“El metge no et coneix, hem de ser proactius i fer-li veure que ho volem saber tot. No marxar sense preguntar, preguntar i preguntar”, deia un pare.

La doctora va comentar que hi ha molts diagnòstics i que els metges no saben fins a on han d’informar:

“Molta informació tampoc és bona, perquè no saps si passarà. A vegades no informem de tot perquè la patologia pot evolucionar de moltes maneres i sempre hi poden haver imprevistos”.

Gemma Solsona, psicòloga de l’AACIC CorAvant, va animar als pares i mares a ser capaços de poder demanar al metge tot allò que volem saber davant de la sensació de manca d’informació per poder estar més tranquils.

Alguns dels pares i mares presents van demanar a la doctora quan era el millor moment per explicar als seus fills i filles que tenien una cardiopatia congènita…

“Quan has d’explicar-ho és quan ells ho demanen. Amb 8 – 10 anys és quan ho comencen a demanar a la família. Sempre depèn, però, de la maduresa de cada nen, però normalment és a l’adolescència quan a les revisions els metges ja ens dirigim al nen, ja que és ell qui s’ha de fer responsable de la seva cardiopatia”, explicava la doctora.

Davant d’aquesta afirmació, Rosana Moyano, psicòloga de l’AACIC CorAvant, va comentar que després d’una d’aquestes visites seria un bon moment per iniciar a casa una conversa pares – fill.

“Sempre li he explicat a la meva manera què és el que li feien els metges: una foto al cor”, explica una mare.

“El metge li va fer un dibuix i li va explicar què és el que li podia passar abans i després de l’operació (…) Ell sempre ha estat molt conscient del que tenia, per a nosaltres és important que ho sàpiga per no fer sobreesforços”, comentaven uns pares.

“Si els pares assumim la patologia del nostre fill amb positivisme, ell ho rebrà de la mateixa manera. Hem d’intentar portar-ho bé perquè el nen també ho porti bé”, deia una mare.

Activitat assistida amb gossos de la mà de Conectadogs

Després de dinar i de la tertúlia dels pares i mares, petits i grans vam participar en una activitat assistida amb gossos dirigida per Conectadogs per tal de fomentar els valors de l’empatia, el treball en equip, la superació d’obstacles, la confiança…

La Laura, en Fèlix, l’Albert, l’Aroa i la Laura ens van presentar els gossos: Lu, Luka, Sock i Suerte i la seva història, mentre pares, mares, nens i nenes els podien anar acariciant.

Els més petits van aprendre com donar premis i acariciar a Luka, el més petit, i es van poder endur a casa seva un bon record: una petjada de Luka en una placa d’argila.

Els nens i nenes més grans van fer una activitat juntament amb els seus pares: havien de recórrer un circuit i alliberar als gossos. Per recórrer el circuit, però, el pare o mare portava els ulls tapats i el seu fill o filla és qui l’havia de guiar. Al mig del recorregut, havien de superar una prova i aconseguir la clau per alliberar al gos i, tot seguit, era el nen o nena qui anava amb els ulls tapats i el seu pare o mare el guiava fins al final.

Tots els participant a l’activitat es van poder endur una fotografia de record i una petjada del gos amb qui havien fet l’activitat en una placa d’argila.

Data d'event

Inici: 27 maig, 2017

Lloc: