És molt curiós que, quan descontextualitzes, la nova normalitat ha sigut la nostra normalitat

Aquests dies les notícies van plenes d’incerteses. La majoria de la població es veu sotmesa a un confinament estricte per preservar la salut col·lectiva i desbloquejar les urgències i els llits d’UCI necessaris per a aquelles persones afectades per la COVID-19.

Aquest canvi de perspectiva ha arribat en una societat on tot ho teníem controlat; plans de futur amb grans objectius. L’excés de control ens ha portat a un desequilibri emocional per gestionar la frustració, quan de cop i volta la vida s’atura i ens condueix a la reclusió. Una part de la societat s’ha trencat a trossets, per pèrdues d’éssers estimats, esperats i no tan esperats, per ERTES obligats, per trobar-se caminant cap al llindar de la pobresa o, en el millor dels casos, per sentir com es va esvaint la tan poc valorada llibertat.

La societat s’ha d’adaptar a la nova normalitat, conviure amb la incertesa i liderar responsabilitats en salut pública.

Davant d’aquesta excepcionalitat, hi ha un percentatge petit de la nostra població que, tota aquesta bogeria, ja la tenim viscuda. No ens ve de nou liderar en la incertesa i batallar contra la frustració d’aquell futur que no serà com l’havies dibuixat.

Les famílies amb nens amb cardiopatia congènita hem passat per aïllaments forçats a hospitals. Hem extremat la higiene abans d’entrar a les UCIs; rentat de mans, mascaretes, bates i barrets han format part del dia a dia per evitar que qualsevol patogen compliqués, una miqueta més, la supervivència dels nostres petits. Ens hem distanciat de les relacions socials, ens hem relacionat rere un vidre, rere una habitació i ens hem adaptat a socialitzar-nos unes hores al dia pel bé dels nostres corvalents. És molt curiós que, quan descontextualitzes, la nova normalitat ha sigut la nostra normalitat.

Tenir un fill amb una patologia o una discapacitat comporta conviure en la incertesa, marcar-se objectius a curt termini, ser pragmàtic, creatiu i agraït. Aprens que la vida és fràgil i limitada en el temps, que l’associacionisme augmenta la capacitat de resposta i que no és més feliç qui més té, si no que la felicitat depèn de l’exigència d’un mateix.

Cada 27 de maig celebrem l’oportunitat i l’aprenentatge que la vida ens ha donat gràcies al Ramon, una persona que amb només cinc anys, ens ha posat a tots a lloc, sent el nostre motor pel canvi i, junt amb la Carlota i la Francina, posa en valor el nostre camí per aquest món de bojos.

 

Maria Bonich


Els 7 consells bàsics sobre alimentació per estimular el sistema immunològic i reforçar les defenses

Des de l’equip de l’AACIC i de la Fundació CorAvant et volem donar 7 consells bàsics sobre alimentació per estimular el sistema immunològic i reforçar les defenses.

  1. Augmenta el consum de fruites i verdures. Aquests aliments ens aporten vitamines C, D i B que són tan importants per millorar les nostres defenses.
  2. Incrementa el consum del magnesi. Aquest mineral el pots trobar en els fruits secs, sobretot en les pipes, siguin de gira-sol o de carabassa
  3. Controla el consum d’hidrats de carboni. Això no vol dir disminuir-los o reduir-los, sinó controlar la quantitat que en prenem i de quina qualitat són. Intenta que la majoria siguin integrals, poc calòrics, i introdueix cereals que potser no havies pres com la civada o l’espelta. Els hidrats de carboni ens aporten minerals que són necessaris per a l’organisme.
  4.  Vigila el consum de processats, sobretot de brioixeria industrial i els dolços. Aquests aliments fan que augmenti la glucosa en la sang i l’estat de nerviosisme i excitació.
  5. Menja més làctics, t’ajudaran a augmentar les defenses. Si poden ser probiòtics molt millor, fins i tot el conegut quefir.
  6. Hidrata’t molt, beu molta aigua i/o infusions.
  7. Si és possible, que cada dia et toqui una mica el sol, així tots els minerals i vitamines que consumeixes serà molt més fàcil que arribin i que siguin sintetitzats pel teu organisme.

A més de saber què menges, has de tenir en compte:

  • Com cuines els aliments: hi ha diferents tipus de preparacions que pots utilitzar de manera més freqüent, com la carn d’olla, microones, forn, planxa… i altres, com els fregits, estofats, amb salses…, que és millor menjar-los de tant en tant.
  • Com menges: per menjar correctament, cal dedicar un mínim de temps i intentar fer-ho en companyia, sempre que sigui possible.
  • Et mous prou? L’activitat física no es pot deslligar mai de l’alimentació. És tan essencial menjar bé com fer exercici, sempre d’acord amb les nostres possibilitats.

I, finalment, una petita recomanació: menja de colors! Com més colors hi hagi al plat, més variada serà la teva alimentació.


Parlem de la desescalada del confinament i de les pors dels nens i nenes a l’Espai virtual per a pares i mares amb fills i filles amb cardiopatia congènita

Durant l’Espai, coordinat per la psicòloga de l’entitat Rosana Moyano, vam parlar de la desescalada del confinament i de com es gestionarà la tornada a les activitats del dia a dia, sobretot, la tornada a l’escola.

Per a molts pares i mares suposa una situació angoixant, sobretot per saber si es podran mantenir les condicions d’higiene i de seguretat que calen i per la falta de confiança que això es pugui realment tenir present en contextos tan multitudinaris i imprevisibles com a l’escola.

Algunes famílies d’infants molt petits que havien de començar l’escola opten per mantenir-los més temps a casa i retardar aquest ingrés als centres. En el cas d’infants ja escolaritzats, el dubte està en si aquest retard pot afectar el seu desenvolupament acadèmic.

Per altra banda, algunes de les persones participants van explicar que comencen a haver-hi situacions que els preocupen com, per exemple, els nens o nenes que no volen sortir, o que han agafat por a relacionar-se amb altres persones, o bé infants tristos per no poder veure als avis o familiars. Tot això s’afegeix a la ja angoixant situació d’incertesa que es viu en aquests moments amb relació a la malaltia.

Segurament haurem d’afrontar en els pròxims mesos les conseqüències emocionals de la pandèmia i veure quines estratègies caldrà utilitzar per seguir endavant.


Quan en un cor tan petit hi cap tanta gent és que estem davant d’un àngel

És difícil expressar el que sento; ho descriuria entre ràbia i impotència. Visc en un estat bipolar on hi ha moments que m’enfonso en la més profunda misèria i després creixo creient-me que ningú ni res podrà amb mi. Tot això embolicat en un paper de regal molt bonic, amb un somriure “sempre” i una bona aparença, perquè ningú noti la realitat en la qual visc… un patiment constant que em trenca en mil bocins i no em deixa respirar.

Però, com va començar tot? Quan va començar aquesta ràbia?

En el moment que vaig haver de decidir si tenir al meu fill o avortar, estant embarassada de vint-i-cinc setmanes. On veus que tots els teus plans s’enfonsen en qüestió de segons i la incertesa comença a prendre força.

Ningú em va explicar com seria tenir un fill amb aquesta malaltia. L’única informació que vaig rebre va ser “abans aquests nens no tenien cap possibilitat i es morien, ara existeix una intervenció”.

El meu fill Marc té una cardiopatia congènita anomenada tetralogia de fallot. Va ser diagnosticat quan encara estava dins del meu ventre.

Molt sovint recordo aquell dia i revisc la mateixa sensació una vegada i una altra. Com si es tractés d’una pel.lícula, amb escenes i seqüències d’imatges impossibles d’esborrar…

No m’ho podia creure, com podia ser que m’estigués passant una cosa així? Sempre he pensat que aquestes coses només els hi passaven als altres. Jo no estava preparada, però qui ho està?

Era un dia molt bonic del mes de maig de l’any 2008 i brillava un sol espectacular. Em dirigia amb el meu cotxe al centre de Ginecologia-Obstetrícia per fer-me l’ecografia morfològica. La meva mare m’acompanyava. Recordo en el cotxe que no paràvem de parlar de com seria el nen, si tindria els ulls blaus, si tindria el cabell ros o castany, si s’assemblaria a mi o al seu pare… en cap moment vam dir: naixerà sa? Això ja ho donàvem per suposat! Per tant, només calia preocupar-se de coses “tan importants” com el color dels ulls o el cabell.

En arribar al centre vaig passar per recepció a dir el meu nom i em van indicar on era la sala d’espera.

Era un centre privat, molt elegant i modern. Les noies també mostraven un tracte molt agradable i educat (crec que és el que s’espera quan vas a un lloc així).

La sala d’espera estava plena de gent, la majoria eren dones embarassades, acompanyades per les seves parelles o les seves mares, suposadament.

Em vaig asseure relaxadament a fullejar una revista de moda, la tauleta que hi havia enmig de la saleta estava arrebossada de revistes. De fet, tota la gent que hi havia a la saleta tenien una revista entre les seves mans. Hi havia un immens silenci, el qual només era interromput quan algú girava una pàgina.

De sobte, vaig escoltar el meu nom. A l’entrada de la saleta hi havia una noia vestida amb un uniforme blanc que em somreia, vaig suposar que era el meu torn i que podia passar a la consulta. La meva mare i jo ens vam aixecar i vàrem seguir la noia de l’uniforme blanc, que ens va dirigir a una sala on ens estava esperant la doctora amb tot preparat per fer l’ecografia.

La noia em va indicar que em tragués la roba i m’estirés sobre la llitera amb una talla per sobre.

Un cop estirada em va estendre un gel fred sobre la panxa, mentrestant la doctora m’explicava el procediment que seguiríem. En aquesta ecografia mirarem tots els òrgans del bebè i estarem una bona estona, em va dir.

L’exploració va començar. La meva mare estava a peu dret al meu costat i les dues miràvem fixament la pantalla on suposadament s’estava veient algun òrgan, però nosaltres no enteníem res del que es mostrava. Avui dia entenc bastant bé les ecografies, sobretot les cardíaques.

Ella em va dir que durant l’exploració no em diria res si tot estava bé. Recordo aquell silenci, aquelles miradetes amb la meva mare mig somrient, l’habitació amb molt poqueta llum, la meva mare a la dreta i la doctora a l’esquerra.

De sobte, em va començar a pressionar molt fort sobre un punt de la panxa, molt fort, cada cop més fort. Em feia tant mal que vaig pensar a dir-li, però em vaig aguantar. Va dir que sabia que m’estava fent mal. Va estar durant 5 minuts pressionant-me i sense treure l’ull de la pantalla.

Finalment, va parar la màquina i em va dir que tots els òrgans estaven bé, però que en el cor li havia semblat veure una malformació i que, per això, volia assegurar-se’n i havia insistit més estona sobre aquell punt.

En aquell mateix moment, la meva mare es va desmaiar i va caure a terra. La doctora va obrir la porta i va cridar: que vingui algú a ajudar-me! Ràpidament va entrar la noia de l’uniforme blanc i va ajudar a aixecar la meva mare.

Jo seguia immòbil, estirada, sense dir res, sense plorar. Realment no sabia què fer, esperava que algú em donés més informació del que estava passant perquè no entenia res.

Quan em vaig vestir i vaig anar al despatx de la doctora, em va explicar que es tractava d’una cardiopatia anomenada tetralogia de fallot, que implicava quatre malformacions del cor. Em va explicar que, fins feia poc temps, aquests nens afectats per aquesta patologia, naixien i es morien al cap de pocs mesos, però que avui dia ja existia una operació possible.

Sense cap més tipus d’informació em va dir que pensés què volia fer, si seguir endavant amb l’embaràs o avortar.

Vam quedar que marxava i que ja li diria quina era la meva decisió. Quan vaig sortir per la porta no vaig poder evitar posar-me a plorar, de fet, vaig estar tot el camí de tornada a casa plorant.

Com més plorava, més em notava les “patadetes” que em feia el meu bebè. Llavors, tornava a plorar.

Vaig prendre la gran decisió de donar-li a en Marc l’oportunitat de néixer i de viure. Avui, crec que ha sigut la decisió més difícil que he pres a la vida, però la més encertada.

I, des d’aquell moment, tot va canviar, la meva manera de ser i de fer, les meves perspectives de futur i les ganes de lluitar pel que un vol. Cada dia que passa ens dóna una gran lliçó de superació, no deixo de sorprendre’m de totes les coses que aquest petit em pot arribar a ensenyar.

Realment ha sigut molt dur arribar fins aquí i ho seguirà sent, ja que estem pendents d’una nova intervenció quirúrgica. Tinc molt clar que, quan vaig prendre la decisió, amb ella vaig acceptar totes les conseqüències.

Avui, ja no em puc imaginar una vida sense ell i és per tot això que vaig decidir estudiar la carrera d’infermeria, per a poder ser infermera i ajudar als nens que, com el meu fill, són “petits valents”.

 

Gemma Noguera


Els pares i mares dels Espais de Tarragona i Girona es tornen a trobar de manera virtual

Espai de pares i mares de Tarragona

El dimarts 12 de maig, quatre famílies de l’Espai de pares i mares de Tarragona es van retrobar. El dia de l’Espai, Tarragona ja estava en la fase 1 i aquest fet va fer que el tema central fos el neguit i la inseguretat que senten els pares i mares davant de la irresponsabilitat d’algunes persones, fet que els provoca que hagin d’estar més alerta amb els seus fills i filles.

Durant la xerrada virtual, dinamitzada per l’Àngels Estévez, psicòloga i responsable de la delegació de Tarragona de l’AACIC, vam treballar com recuperar la seguretat.

Espai de pares i mares de Girona

El divendres 15 de maig, deu famílies van participar en l’Espai de pares i mares de Girona. Va ser tot un èxit de participació. Durant la trobada virtual vam parlar del moment actual, com anaven les sortides amb la canalla i els beneficis que poden tenir, de les precaucions que hem de prendre, de les mascaretes, i també de la desescalada i de les coses que ens atreviríem a fer a la fase 1 i les coses que no.

L’Espai, dinamitzat per la Gemma Solsona, psicòloga i responsables de la delegació de Girona de l’AACIC, va servir per comentar entre totes i tots com estem vivint aquest moment i les angoixes que poden venir en un futur.

Espai de pares i mares de Girona
Espai de pares i mares de Girona

“No és com ets, sinó qui ets”

Rar. Estrany. Anormal. Són paraules que m’han dit en la meva infància i joventut.

Què és normal? Què és estrany?

Em dic Lluc, tinc 20 anys, i tinc la síndrome de Treacher Collins. Faig aquest vídeo per a donar-lo a conèixer i conscienciar a la gent.

La síndrome de Treacher Collins és una malformació craniofacial, estranya i incurable. Afecta a dues de cada cent mil persones. Naixem sense pòmuls o sense orelles, amb problemes de sordesa i amb problemes oculars. També tenim la faringe molt estreta, el paladar obert i això ens ocasiona haver de passar per diferents operacions per a poder millorar.

Tinc la síndrome de Treacher Collins, sí, i què passa?

Em sembla penós que en el segle XXI encara continuem classificant les persones entre normal o estrany, pel simple fet de tenir unes característiques que no hem triat. Cada un és com és. No triem com naixem.

A mi tenir Treacher Collins és una cosa que m’alegra, que m’ha ajudat a ser més fort i més valent. Tinc els meus hobbies, els meus amics, la meva família, les meves motivacions. Sóc una persona com qualsevol de vosaltres.

Al carrer, els nens em miren, riuen i els pares no diuen res. En el metro t’assenyalen i riuen. I els pares passen, com si no hagués passat res. I això no ho podem permetre.

Per què els pares no poden explicar als seus fills que tots som diferents, que ningú és igual.

Tinc la cara diferent potser, però, i què?, tan se val. No importa el físic, importa qui ets realment.

Jo he nascut per a gaudir la meva vida. Vull ser un exemple per a la gent, per a la gent que té les dificultats en les quals jo em trobo dia a dia. Hauríem de deixar de classificar i etiquetar a la gent en normal o estrany.

No és com ets, sinó qui ets.

 

Lluc Molins

 


Recomanem l’ús de mascareta

L’equip de l’AACIC, Associació de Cardiopaties Congènites, i la Fundació CorAvant, et recomanem l’ús de mascareta com una mesura de protecció important i addicional a les mesures de prevenció més efectives: la higiene de mans freqüent i la distància de seguretat entre persones.

La mascareta quirúrgica és  la més habitual i la primera unitat la pots aconseguir gratuïtament a la teva farmàcia mostrant la teva targeta sanitària. El centre de medicaments del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona, a qui em consultat, ens han explicat que la mascareta quirúrgica té una protecció més aviat baixa. Es d’un sol ús, però si s’utilitza poc temps, es manipula correctament i no està humida, es pot tornar ha utilitzar de nou. Caldrà doblegar-la i posar-la dins d’una bossa de plàstic per tornar-la a utilitzar en un altre moment.

Si formes part del col·lectiu de risc, et recomanem la mascareta FFP2sense vàlvula.L’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) aconsella utilitzar la mascareta sense vàlvula, ja que la que porta vàlvula només protegeix a la persona que la porta, no a les persones del seu entorn.

El Col·legi de Farmacèutics ens comenta que depenent del fabricant poden tenir una durada d’entre vuit i dotze hores,  tot i que dependrà del bon ús que li donis al posar i treure, si has estat en llocs tancats o amb molta gent, o si està humida quan te la treus perquè has estat parlant molta estona. Per conservar-la pots fer-ho igual que la mascareta quirúrgica.

Consulta amb el personal de farmàcia qualsevol dubte que tinguis respecte la mascareta que adquireixis

Per a més informació, també pots consultar les fonts oficials següents:

¿Qué debes tener en cuenta al comprar una mascarilla? – Ministerio de Consumo

Mascaretes – Canal Salut de la Generalitat de Catalunya

OCU – Organización de Consumidores y Usuarios

Organització Mundial de la Salut


Parlem de la “nova normalitat” a l’Espai virtual per a joves i adults amb cardiopatia

Durant l’Espai, coordinat per la Gemma Solsona, psicòloga de l’AACIC, vam parlar del moment actual: noves sortides a passejar, els sentiments que tenim, l’alegria de poder sortir i la por per sentir-nos vulnerables i exposats.

Alguns dels joves i adults que van participar en la trobada ja es troben a la fase 1, i se’ls afegeix la por a la relació i de com trobar una nova manera de relacionar-nos i poder-nos sentir segurs a la vegada.

També vam parlar de la crisi del coronavirus, de com hi haurà un abans i un després, i que hi haurà coses que canviaran per sempre. Què vol dir “nova normalitat”?

 


Segona trobada virtual del grup de voluntariat d’hospital de l’AACIC

Durant la trobada, el grup va parlar de la situació de crisi sanitària que estem vivint, de què els preocupa, quines són les seves angoixes… hi va haver molt espai de tertúlia entre el grup. També va sortir el tema del voluntariat d’hospital. Hi ha moltes incerteses sobre com avançarà, com s’hauria de repensar, i com ho haurem d’afrontar a partir d’ara.

Aquí et deixem alguns dels missatges que ens han fet arribar alguns dels nostres voluntaris i voluntàries d’hospital:

Penso que aquest trencament d’aquest temps del voluntariat és una cosa lògica. Sembla una resposta freda, però aquesta situació no l’havíem vist mai. Més que pensar com em sento jo, sí que penso amb els nens i les famílies dels nens ingressats. Ja és prou dura la situació que passem que a sobre tot això. Crec que al dia a dia els hi aportàvem sortir de la rutina, distracció. Una sala de jocs oberta, activitats, treballs manuals, jugar amb ells… Un temps d’intentar desconnectar de la seva estada i ajudar a fer-la una mica més fàcil.

Esperem que tot això passi aviat i puguem continuar fent el voluntariat per ells i també per a nosaltres! Una abraçada.

Susana

 

La meva experiència personal com a voluntària ha sigut i és molt gratificant, per mi mateixa, per l’entitat i la infància. M’ha aportat molta seguretat en mi mateixa i poder oferir tot el que puc sentir de cor, des de dins i cap en fora, per l’entitat, l’hospital i la infància. Que puguin treure el somriure, el mateix que sento jo, el fer aquesta tasca amb alt grau d’altruisme i il·lusió. Per poder conèixer més gent i fer noves amistats. Per aprendre més coses a priori. Pel fet de no poder realitzar en aquests moments el voluntariat, sento una gran tristesa i buidor. Em manca molt, i em manquen les companyes i tot el que envolta el voluntariat.

Desitjo que aquesta situació passi molt aviat, per tornar a les tasques del voluntariat i reunir-nos tots/tes de tot cor.

Teresa

 

El voluntariat ha format part de la meva vida des de l’any passat, però a començament d’aquest nou curs acadèmic, a causa dels estudis, vaig haver de deixar el voluntariat durant uns mesos. Aquest passat mes de març m’havia de tornar a incorporar al programa de voluntariat justament abans que es decretés el confinament a causa del coronavirus. Per tant no he pogut tornar al voluntariat i ho trobo molt a faltar.

Cada dia teletreballo des de casa i després tinc classe virtual totes les tardes. Això m’ha ajudat a mantenir-me ocupada i a no perdre el sentit del temps. De fet, estava tan enfeinada com sempre.

Nerea

 

Us trobo molt a faltar, petits herois. Vosaltres i només vosaltres teniu el poder de convertir l’hospital en un taller on dibuixeu i pinteu els vostres somnis, vosaltres i només vosaltres convertiu l’hospital en una sala de jocs on feu volar la vostra imaginació, vosaltres sou els meus herois doncs convertiu l’hospital en un circ on venen mags i pallassos.

Cuideu-vos molt i molts ànims, sou el motor de les nostres vides.

Josep Maria

 

Laia


Una bonica manera de celebrar el teu aniversari i col·laborar amb els infants, joves i adults amb cardiopatia

La Marta, l’Olga, en Carles, en Jordi, l’Ingrid, en Carles i en Dani, aquest any, pel seu aniversari han demanat donacions a través de Facebook a l’AACIC i la Fundació CorAvant perquè la missió de la nostra entitat significa molt per a ells.

I tu, t’hi sumes?

Marta Duro i Olga Jiménez

“De mica en mica s’omple la pica”… a lo mejor puedes participar con 5 euros y eso no lo vas a notar ni que seas mileurista, organizaciones así facilitan la vida a los niños, jóvenes y a sus familias.

Carles Azcón

Fa 38 anys que estic viu gràcies als avenços mèdics, als herois que lluiten per tots nosaltres… Com a persona que té una cardiopatia congènita, vull donar suport amb aquest acte! Ajuda! Compromís amb la vida!

Jordi Bonachi Pellicer

Aquest any, pel meu aniversari, demano donacions per AACIC CorAvant. He triat aquesta entitat sense ànim de lucre perquè la seva missió significa molt per a mi i espero que valori la possibilitat de contribuir a la causa com una manera de celebrar aquest dia amb mi. Cada petita acció m’ajudarà a aconseguir el meu objectiu.

Ingrid Garcia

És la primera vegada que faig això, però estic súper contenta! Tot suma per la recerca en la investigació per les cardiopaties congènites! Gràcies de tor cor ❤

Carles Prats Padrós

Pel meu aniversari d’aquest any, demano donacions a AACIC CorAvant. He triat aquesta entitat sense ànim de lucre perquè la seva missió significa molt per a mi, i espero que considereu contribuir com una manera de celebrar-ho amb mi. Cada miqueta m’ajudarà a arribar al meu objectiu.

Dani Aviles Madrid

Este año, para mi cumpleaños, voy a pedir donaciones para AACIC CorAvant. He elegido esta organización sin ánimo de lucro porque su misión significa mucho para mí y espero que valoréis la posibilidad de contribuir con la causa como una forma de celebrar este día conmigo. Cada pequeña acción me ayudará a conseguir mi objetivo.

 

Com funcionen les donacions a Facebook?

  1. Entra a www.facebook.com/fundraisers/
  2. Selecciona l’entitat sense ànim de lucre: AACIC CorAvant
  3. Escull la quantitat de diners que t’agradaria recaptar.
  4. Defineix el dia de finalització de la campanya de captació de fons.
  5. Si vols, pots personalitzar el missatge o escollir el que hi ha predeterminat.
  6. Moltes gràcies!

Si el teu fill o filla està en edat escolar i té cardiopatia, aquesta informació t’interessa!

Sabies que l’AACIC té un contracte de prestació de serveis amb el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya per fer el suport a mestres, professors i altres professionals que tenen alumnes amb cardiopatia congènita en els centres educatius, tant públics com concertats?

El Departament d’Educació ja ha fet públiques les dates de preinscripció escolar del curs 2020-2021:

  • Preinscripció telemàtica: del 13 al 22 de maig de 2020.
  • Preinscripció presencial amb cita prèvia: del 19 al 22 de maig de 2020.

Si vols assessorament, no dubtis en contactar amb nosaltres


Gran èxit en el Taller virtual de postres saludables per a nens i nenes de 6 a 12 anys

Durant el taller virtual de postres saludables per a nens i nenes de 6 a 12 anys vam elaborar tres tipus de postres: dos mug cakes (pastissos en tassa), un de xocolata i un de pastanaga, i una brotxeta de fruita amb iogurt.

L’activitat va ser molt divertida i petits i grans s’ho van passar d’allò més bé. I els postres… boníssims! I el taller va acabar amb el repte de quins nens i nenes s’atrevien a fer el sopar als seus pares i mares!

A l’Espai virtual infantil ens trobem cada tres setmanes amb una nova activitat per a fer amb els nens i nenes. La següent, segurament, serà un treball manual.