Editorial

Què és l’hípica social?

Entre el cavall i la persona s’estableix una relació afectiva que, guiada, és la base de la hipoteràpia i que serveix per treballar qüestions d’emocions, de conducta o de socialització

Ha plogut tota la setmana. Avui, finalment, el sol treu el cap i eixuga la humitat amb una escalfor suau. Som al novembre. Els trenta cavalls que s’allotgen en aquesta hípica, a la falda del turó que puja cap a la Guàrdia Pilosa, als afores de Calaf, no perceben com nosaltres els verds, blaus i marrons característics del paisatge de tardor a l’Alta Anoia. No saben que la silueta de pedra que es divisa al fons és Montserrat, ni que l’aire fresc del nord baixa sense cap obstacle que l’aturi directament dels Pirineus travessant les dues agulles del Pedraforca.

Cal Graells està pensat perquè els animals hi visquin en unes condicions naturals. Els pàdocs són individuals i oberts. S’alimenten de pinso, que elabora la mateixa família de la Maite Estany, la mestressa de l’hípica. A casa seva han estat sempre pagesos, i de pinso en saben fer.

Hi ha dues pistes: una per a pràctiques d’equitació i doma i una altra per a entrenament de raids, que són unes curses de competició de recorregut llarg en què es demostra l’habilitat del genet en dosificar les forces del cavall i les seves. Ja tenen el projecte per fer-ne una altra, de pista. Una de coberta. De tros per construir-la no els en falta.

Avui a Cal Graells hi trobem un informàtic, regidor de l’Ajuntament de Tarroja de Segarra, una assessora fiscal, una fisioterapeuta, un mestre… Cadascun explica una història diferent i semblant de com van quedar enganxats a això dels cavalls. (En un cas, però, l’enganxada no va ser per un cavall, sinó per una noia de Tàrrega).

Ja fa un parell d’anys, aquest singular grup va decidir crear una associació per fer arribar a tothom tot el que han descobert i experimentat en relacionar-se amb els cavalls. Els beneficis físics de l’equitació són coneguts i acceptats. Existeixen programes d’exercicis que s’utilitzen com a tècniques de rehabilitació física, com la hipoteràpia. Els beneficis, però, no són només físics. Entre el cavall i la persona s’estableix una relació afectiva que, guiada, és la base de la hipoteràpia i que serveix per treballar qüestions d’emocions, de conducta o de socialització.

Els membres de l’associació hípica de Cal Graells ofereixen com a voluntaris activitats d’hipoteràpia i equitació terapèutica. Els diners que reben pels seus serveis serveixen, per exemple, com a fons de beques per a la formació dels membres de l’associació. La Maite, la mestressa de l’hípica, comparteix aquest esperit. Ha fet el màster d’Hipoteràpia de la Universitat Autònoma de Barcelona, com el Salvador Llopart, l’informàtic de Tarroja, que el cap de setmana passat va estar a València en unes jornades sobre discapacitats mentals. La Raquel Oller i l’Anna Cos són fisioterapeutes. L’Anna, a més, ha fet també el màster d’Hipoteràpia a la Universitat de Girona. L’Arantxa Gallego és monitora d’equitació, com el Salvador, i com la Maite. L’Anna Martí és treballadora social i l’Oscar Martínez ha fet els estudis d’Integració Social. L’Anna Parés, l’Eugènia Jornalé, l’Anna Borràs i la Montse Trillas són portadores. I el Diego, que ja coneixeu. Aquest és el grup de voluntaris que van conduir les activitats amb cavalls en les colònies de l’AACIC CorAvant.

Avui, a la pista, un jove amb síndrome de Rett raspalla el cavall abans de pujar-hi. En un racó, descansa una noia que baixa de Guissona cada dissabte per aprendre a muntar. A la seva mare, que és infermera, li va agradar que la seva filla coincidís a Cal Graells amb altres joves que tenen dificultats diferents a les de la seva filla per fer les coses de cada dia. Ara, la noia, a més d’aprendre a muntar, també fa de voluntària de l’associació.

Els beneficis de l’equitació terapèutica i la hipoteràpia, però, no són únicament individuals. Els cavalls permeten activitats en grup, amb escoles o amb persones que viuen en entorns de marginalitat. Un dissabte com avui hi pot haver un grup de joves d’un barri industrial o una colla de bojos per la competició esportiva o joves amb cardiopatia congènita que aprenen a reconèixer el seu dolor acostant-se al dolor d’un cavall. L’associació que han creat els usuaris de Cal Graells trenca els clixés elitistes que sovint associem al món de l’hípica. Els humans hem tingut el cavall com a aliat en el treball, la guerra, l’esport, la competició, el lleure, i per si tot això fos poc, estem descobrint que els cavalls també són els nostres aliats en el nostre benestar emocional. A Cal Graells, a la paraula hípica cal sumar-hi la paraula social.

L’entrenament amb cavalls

L’entrenament es fonamenta en la idea que el comportament és una resposta d’adaptació a l’entorn que es construeix a partir d’un relat que ens fem a nosaltres mateixos. Es desenvolupa paral·lelament al reconeixement de la intel·ligència emocional i les intel·ligències múltiples. Els especialistes en entrenament insisteixen que si som capaços de canviar el nostre relat, el de la nostra història personal, podrem modificar aquelles conductes que ens limiten i millorar les nostres relacions amb els altres, madurar.

Alguns termes sobre teràpies amb cavalls

Hipoteràpia: Consisteix a aprofitar els principis terapèutics del cavall per tractar persones amb discapacitats físiques, congènites o adquirides. Es basa en aspectes com la transmissió de la calor corporal del cos del cavall a la persona, la d’impulsos rítmics i el moviment tridimensional. Les sessions són dirigides per fisioterapeutes.

Equitació terapèutica: A través del contacte amb el cavall i de la motivació que aquest genera, intenta buscar diverses solucions als problemes d’aprenentatge i adaptació que presenten les persones que tenen alguna discapacitat, partint sempre de la possibilitat d’educabilitat. Augmenta la motivació, estimula l’afectivitat, millora l’atenció i la concentració, estimula la sensibilitat tàctil, visual, auditiva i olfactiva, ajuda a l’aprenentatge pautat d’accions i augmenta la capacitat d’independència.

Equitació adaptada: Dirigida a aquelles persones que practiquen l’equitació com una opció lúdica o esportiva, però que per la seva discapacitat necessiten adaptacions per a accedir al cavall.

Volteig terapèutic: Disciplina eqüestre que consisteix a fer exercicis de gimnàstica sobre el dors del cavall. S’hi munta només amb una manta i una cingla amb nanses dissenyada per a això.

Hipoteràpia social: Disciplina eqüestre que aprofita la relació afectiva que s’estableix amb el cavall per ajudar persones amb problemes d’adaptació social a superar els seus conflictes i així integrar-se de forma normalitzada en la societat.