Editorial

Més enllà de sortir del pas

La columna del Jaume Comas

Quan siguis més gran ja ho entendràs, ens deien de petits. I, fidels a la tradició, ho hem repetit als nostres. Ens fem grans i malgrat tot no creixem en comprensió. La vida se’ns mostra enigmàtica. Ens costa copsar la complexitat, entre altres raons, perquè tot ens aboca al reduccionisme. Plouen explicacions breus, titulars de premsa, eslògans esclatants, dades comprimides i sense context. I en quedem tan amarats que acabem rebutjant els arguments ben travats. No és estrany, doncs, que reclamem i repetim de segona mà frases que engolim sense pair com caldria i que ens provoquen efectes analgèsics. Un dels aspectes més contradictoris de la vida social són els resultats de les conteses electorals. Avui s’ha posat de moda etiquetar-lo de populisme però aquest malaventurat capteniment col·lectiu de votar inconvenientment contra el propi interès és més vell que anar a peu. Hom diu que el més trist de les classes treballadores i populars és ser pobres i votar a la dreta. El clientelisme i l’enlluernament han renovat –a la baixa, tot s’ha de dir– el govern del PP, van impedir el primer intent de secessió escocesa, han desaprovat la pau colombiana, catapulten la xenofòbia i el racisme europeus, consoliden l’autoritarisme polonès, turc, rus i hongarès i, el pitjor de tot, han entronitzat el neonazisme i neoliberalisme de Trump. La involució rau en la seducció d’un món d’aparences, emotiu, mancat de lògica i basat en el pensament immediat. Quan es confonen els símptomes i les causes, difícilment se n’encerta el remei. Costa molt que el vot esdevingui solidari si la mirada no és panoràmica. Cal que canviem de xip. Hem d’informar-nos sobre els afers que ens afecten no sols de prop sinó també de lluny i hem de fer-nos-en una opinió fonamentada i contrastada en el diàleg i l’experiència dels qui tot i saber què és el dolor no s’hi rabegen. Els mitjans de comunicació no ens hi ajuden gaire perquè ens ruixen amb més adoctrinaments i valoracions interessades que amb informació veraç. Les notícies cuinades i les tertúlies manipulades no ens permeten tastar els fets, que són la matèria primera per avaluar la realitat. Però ens pertoca replantejar-nos alhora la dèria de l’immediat. L’obsessió de viure intensament el present és insostenible. Cal pensar en l’abast temporal del que resolem. Optar per cobrir l’expedient no és sinó ajornar la solució millor. Sortir del pas no és el millor, perquè implicar-se a fons també és pensar a llarg termini.

 

Jaume Comas