Editorial

La bona vida i La bona crisi

La bona vida no és altra cosa que saber gaudir del temps, confiar, desenvolupar la nostra força interior, i descarregar-nos de les motxilles plenes de pedres que portem penjades a l’esquena

“La bona vida” i “La bona crisi” són dos assajos. A “La bona vida” l’autor ens explica que la qualitat de la nostra existència és el resultat de les decisions que prenem en cada moment. Per això cal conrear actituds positives. Hi haurà crisis, sí. Superar una crisi consisteix a aconseguir ser, no a tornar a tenir, diu l’autor a “La bona crisi”.

“Sobre la bona vida sempre em ve a la memòria el poema Palabras para Julia, d’Agustín Goytisolo. És difícil viure, diu. Hi ha sofriment, però (recita): “… a pesar de todo tendrás amigos, tendrás amor…”. La bona vida no és altra cosa que saber gaudir del temps, confiar, desenvolupar la nostra força interior, i descarregar-nos de les motxilles plenes de pedres que portem penjades a l’esquena. Ho resumeixo dient que cal caminar amb els peus ferms a terra, però amb la mirada amunt, cap a les estrelles. I la crisi… Les crisis tenen aspectes devastadors, però t’obliguen, et forcen a fer canvis. La crisi t’obliga a deixar de tenir per esdevenir, et fa renunciar a coses perquè siguis tu mateix. La paraula crisàlide i algunes altres comparteixen una mateixa arrel etimològica que significa “creativitat, expressió positiva orientada a la transformació”. (Àlex Rovira).