Editorial

La bona sort

Això que en diem sort té a veure amb alguna cosa que tu no controles, però també amb coses que sí que controles. La sort es crea. Si es creen les circumstàncies que generin les oportunitats, trobarem els trèvols de la sort

“La bona sort” va ser un èxit de vendes inesperat. Se n’han venut uns quatre milions d’exemplars i ha estat traduït a quaranta idiomes. És una faula. En Merlí, un mag, convoca els cavallers del regne i els diu que en set nits naixerà el trèvol màgic de quatre fulles que atorgarà sort il·limitada a qui el trobi.

“No fa gaire érem a Vidrà amb una colla i em van proposar aquest mateix repte: si trobava un trèvol de quatre fulles. En vaig trobar quatre. És la sort? Avui mateix m’han trucat d’una ràdio per preguntar-me si Pep Guardiola, l’entrenador del Barça, és un home de sort. Creus que ho és?”. En un moment determinat, per coses personals, vaig començar a preguntar-me fins a quin punt existeix la sort, la bona sort o la mala sort. Vaig llegir i investigar i vaig trobar que molts pensadors i científics diuen que la sort és una combinació de variables incontrolables, atzaroses, exògenes, amb una resposta o una actitud interna controlable, endògena. Això que en diem sort té a veure amb alguna cosa que tu no controles, però també amb coses que sí que controles. La sort es crea. Si es creen les circumstàncies que generin les oportunitats, trobarem els trèvols de la sort.” (Àlex Rovira)