Editorial

Cristina d’Andrés

“Jo i El país de mai més”

Cristina d’Andrés directora de lleure i presidenta de l’Associació EMOTICAT, intel·ligència emocional al lleure.

Fa dos anys que treballo amb l’AACIC a les colònies d’estiu. Són 7 dies a l’any d’allò més intensos, divertits, enriquidors i satisfactoris.

Les colònies d’aquest any eren especials ja que teníem ganes d’aplicar l’educació emocional al lleure amb aquests infants, a través del projecte dissenyat per Emoticat “Jo i el país de mai més”.

Espero amb ànsia aquestes dates per aportar la meva experiència en el lleure i compartir-la amb els meus companys i amb els nens i les nenes amb cardiopatia congènita.

El treball amb persones amb capacitats diferents no m’és estrany, però cada vegada que conec un col·lectiu nou aprenc coses diferents que permeten adaptar-me a les seves necessitats. Diguem que són ells els qui m’integren en el seu món. El lleure no entén de discriminacions, li és igual que pateixis una malaltia crònica o no. Som les persones les que hi veiem amb ulleres de diferents colors. I com colors té la vida, així de varietats té el lleure per a tothom.

El que fa especial unes colònies són les experiències, l’ambient d’afecte i la confiança que generen els professionals, que respecten en tot moment el ritme del desenvolupament i la diversitat de cada nen/a. He de dir que per a ells és un moment de separació, dels seus pares, cosa que els obliga a fer-ne una gestió emocional; tot plegat els fomenta l’autonomia i els reforça la seva autoestima. Se senten lliures de parlar amb persones iguals com ells, d’expressar les seves inquietuds, pors i els seus somnis.

Als primers dies els costa integrar-se en la fantasia del centre d’interès del qual tracten les colònies, però a poc a poc es deixen portar per la il·lusió i el joc, i acaben sent ells mateixos els protagonistes de la història. Aquí és quan de veritat comencen a gaudir; proposen jocs, assagen actuacions, donen un gir a la història i afegeixen alguna cosa nova al centre d’interès, aportacions que atorguen el seu segell d’identitat infantil a la programació.

Aquesta desconnexió del món real, de la rutina, de les seves preocupacions… passa a un segon pla i comença l’aprenentatge de la normalitat, de la igualtat, del benestar… Tot flueix, es beneficien d’expressar opinions lliurement i se’ls té en compte. Combinant sessions educatives, dinàmiques, lúdiques, excursions i festes, les colònies arriben al seu final, i els deixen empremta. Cadascú ha viscut la seva experiència que més tard veurà amb el color d’ulleres que prefereixi. Els oferim oportunitats i les agafen al vol, per després transformar-les en records, bons records.

El lleure no es pot limitar, s’ha de viure cada dia, ensenyar al nen a triar de quin tipus de temps lliure vol gaudir. Anar descobrint raons que et moguin, que sentis en el teu interior i que s’aproximin a una vida emocionalment intel·ligent i equilibrada. El lleure és ENERGIA EMOCIONAL.