En Joaquim Jornet és advocat. Va néixer a Montblanc fa quaranta-cinc anys. No cal que ens expliqui quin pensava que podria ser el seu paper en el patronat de CorAvant: ha estat una peça clau en l’elaboració dels estatuts de la fundació. És el director de l’assessoria jurídica de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. L’experiència professional d’en Joaquim semblava feta a mida per a CorAvant. Ha fet molt fàcil el complex procés inicial de posada en marxa de la fundació. Quan li hem preguntat si s’ho va haver de pensar molt, ens confessa que sentia una certa admiració per la capacitat de treball de l’AACIC: “Em varen seduir! Quan tens l’oportunitat de conèixer què fa l’AACIC, i parlo de la mentalitat més que no pas dels projectes, de la capacitat de treball, de voler estar sempre al capdavant, és relativament fàcil dir que sí. És molt engrescador que una gent així et convidi a formar part d’un projecte nou.”
Quedem amb en Joaquim Jornet (JJ) al centre de Barcelona. Arriba en una moto, tipus escúter, que s’atura allà mateix, em diu que ve d’una reunió i s’excusa pel retard. El truquen per telèfon. “No para de sonar!”, diu. Ho justifica: “avui faig quaranta cinc anys”. És directe. Parla amb franquesa. Explica les coses amb claredat. No s’embolica. Entrem a una cafeteria ens asseiem i demanem uns cafès. El telèfon sona més d’una vegada. Li he fet prometre que respondria totes les trucades que rebés. Hi ha algú a qui no li faci il·lusió que el felicitin el dia del seu aniversari, encara que sigui per telèfon?
Jaume Piqué (JP): En una entrevista del Butlletí anterior, en José Vas, president de l’AACIC i de la Fundació CorAvant, ens explicava que van ser els tècnics de l’entitat, encarregats de la captació de recursos, els primers a adonar-se que molts ajuts i subvencions van adreçats exclusivament a fundacions, que calia explorar les possibilitats de finançament del sector privat i que la forma jurídica mes adient per captar aquests recursos era una fundació.
JJ: Des de la perspectiva de la captació de fons, la fundació avantatja a l’associació, perquè compta amb tot un seguit d’atractius incentius fiscals de cara a les desgravacions, tant per a donants com per a aportants. Per tant, si el que es pretén és construir una estructura sòlida des de la que captar fons per potenciar fins d’interès general, jo em decanto per la fundació, perquè, a més a més d’estar més acreditada de cara a la societat civil, tècnicament està més ben capacitada per donar millors respostes a la societat i als seus beneficiaris, i disposa de més solvència patrimonial, atès que compta amb garanties perquè es compleixin els fins a través dels controls legals en vigor.
JP: Quines diferències essencials hi ha entre una fundació i una associació?
JJ: Una fundació es una entitat sense afany de lucre, constituïda per un fundador o per diversos fundadors mitjançant l’afectació d’un patrimoni. Els rendiments o els altres recursos que hagi obtingut aquesta entitat es dediquen a complir una finalitat d’interès general. A diferencia d’una fundació, l’associació consisteix en un grup de persones que s’uneix per, mitjançant la seva activitat, buscar un fi determinat i d’interès general o particular, tot posant en comú de recursos personals o patrimonials.
JP: Així, l’AACIC està fent una tasca d’interès general. Atén a tothom.
JJ: Exacte, l’AACIC té, com a finalitat, l’ajut als malalts i familiars amb cardiopaties congènites, que és un fi d’interès general.
JP: Dius que no pots constituir una fundació sense un capital fundacional.
JJ: Això mateix. La creació d’una fundació suposa vincular un patrimoni al compliment d’una finalitat, i el rendiment d’aquest patrimoni, juntament amb altres recursos, ha de ser suficient per dur a terme els fins fundacionals. Per això es necessita, com a requisit previ, el desemborsament d’una quantitat en metàl·lic o en béns juntament amb un pla que garanteixi la viabilitat del projecte fundacional.
JP: Quin és el fons “important i suficient” mínim per crear una fundació?
JJ: La llei estableix que la dotació mínima d’una fundació ha de ser de seixanta mil euros.
JP: Ja fa temps que els socis de l’AACIC senten a parlar de la fundació. Primer varen aprovar-ne la creació. Ara ja és una realitat. Quan ens pregunten què fa ara la fundació, què els hem de dir?
JJ: Des d’una perspectiva de l’acció social, una fundació està dotada d’instruments molt més sòlids que no pas una associació, per tant, des de la fundació s’han de posar les bases per garantir la continuació dels serveis que presta l’ACCIC per tal d’assolir, en un futur, la sostenibilitat, de manera que la prestació dels serveis als afectats de cardiopatia congènita i les seves famílies no depengui de la conjuntura econòmica o de fons públics.
JP: La dotació fundacional és intocable, però, d’altra banda, aquest capital ha de generar uns rendiments. Hi ha risc de fer un mal negoci?
JJ: Se n’ha de fer una bona gestió. La llei estableix uns límits i unes normes que s’han de complir. Les fundacions, sens dubte, estan sotmeses a uns controls molt més exhaustius que no pas les associacions, el que es tradueix en elements que aporten un valor afegit a l’entitat com ara organització, estructura,
transparència i sostenibilitat (entre d’altres). Es per això que l’administració, com ja he dit, les afavoreix amb beneficis fiscals.
JP: El patronat és l’òrgan de govern d’una fundació. CorAvant compta amb deu patrons. Com explicaries la figura dels patrons?
JJ: Els patrons de la fundació són les persones que tenen la responsabilitat de complir els fins fundacionals i administrar, amb diligència, els béns i els drets que formen el patrimoni. Tradicionalment, la figura del patró ha anat estretament relacionada amb la captació de fons, que es considerava una de les funcions principals dels patrons. Avui dia, els patronats han passat a tenir un alt grau de coneixement i de capacitats, que els aporten els seus membres, que, moltes vegades, són consellers d’altres entitats no lucratives, directius d’empreses, juristes i professionals. I tampoc no hem d’oblidar les funcions essencials de supervisió, control i assessorament dels directius de la fundació. Malgrat tot, també s’ha de dir que la
tendència és que les fundacions acabin creant estructures professionalitzades, perquè com millor sigui la qualificació dels treballadors de la fundació, que són els que porten el dia a dia i executen les directrius del patronat, millors en seran els resultats.
JP: El càrrec de patró no és remunerat, oi?
JJ: La llei disposa que el càrrec de patró és gratuït i només es pot pagar, al patró, les despeses degudament justificades.
JP: Prop de tres mil fundacions en un país de set milions d’habitants. Per què hi ha tantes fundacions a Catalunya?
JJ: Està relacionat amb la riquesa d’un país: la material i la humana. Hi ha hagut una societat civil potent, compromesa amb el seu temps. L’edifici modernista de l’Hospital de Sant Pau, per exemple, es va poder fer gràcies als diners de Pau Gil, un català que exercia de banquer a París. Avui, a Catalunya, les fundacions mouen uns 7.000 milions d’euros i donen feina a 70.000 persones.
JP: Fer una donació a una fundació desgrava, oi?
JJ: Sí, és així. La Llei 49/2002 del règim fiscal de les entitats sense finalitat lucrativa, preveu que els donatius a les fundacions donen dret a la deducció de la quota de l‘IRPF del 25% de l’import donat; també preveu deduccions importants de la quota de l’impost de societats pels donatius que fan les empreses.
JP: Què poden fer els socis de l’AACIC que vulguin vincular-se a CorAvant? Se’n poden fer socis?
JJ: Socis, en sentit estricte, no, perquè les fundacions no tenen socis, però si que es poden articular canals de participació, mitjançant els voluntaris o benefactors, que serien aquelles persones que, amb la seva feina o les seves aportacions, ajuden a fer possible que CorAvant assoleixi els seus fins.
JP: Quina et sembla que és la funció prioritària de CorAvant, ara per ara?
JJ: Des del meu punt de vista, és ideal que el capital fundacional creixi per tal de garantir la prestació dels serveis que fins ara ha ofert l’AACIC. Per tant, s’ha de potenciar la captació de fons. Una fundació com la nostra té molta potencialitat per recaptar fons, però hem de projectar una imatge de seriositat i solvència. L’AACIC té una trajectòria de setze anys i jo penso que, amb CorAvant, ha buscat una estructura jurídica que li permeti consolidar-se i perviure en el temps. Ara hem de saber projectar una imatge que ens permeti guanyar-nos la confiança de la gent.
Jaume Piqué i Abadal
Periodista, col·laborador de l’entitat