Editorial

A la Gemma Solsona li agrada la vida senzilla

Li agrada fer puzzles. “El darrer puzle que he fet és un mapamundi de cinc mil peces”. El va fer quan estava embarassada del Nil, el seu primer fill

La Gemma no ha tingut gaire temps de fer puzles en els darrers anys. Li han passat moltes coses. Per exemple, ha estat mare per segona vegada d’una nena, l’Ona, que amb cinc mesos es va presentar a la 17a Festa de l’AACIC CorAvant al Tibidabo (no va pujar a cap atracció perquè va estar dormint tota l’estona!).

La Gemma va néixer a Barcelona, però ha viscut pràcticament sempre a Palau-solità i Plegamans, al Vallès. Ara fa dos anys es va presentar a l’AACIC. L’entitat es plantejava obrir una seu a les comarques de Girona i la Gemma va dir que si l’agafàvem per a la feina ella se n’hi aniria a viure. “Al meu marit i a mi ens agrada Girona”. Els avis del seu marit són de Palafrugell i ells han voltat per tots aquells pobles. Dit i fet. La Gemma va aconseguir la feina i ara viu a Girona. El que sorprèn d’aquesta història és com ho explica. Sembla fàcil això d’anar a viure a una altra ciutat. “Sí que n’és, de fàcil”, ens diu. “Per a nosaltres era important trobar una escola que ens agradés per al Nil. Quan la vàrem trobar, vàrem buscar un pis al barri i aquí estem”.

La seu de l’AACIC-CorAvant a les comarques de Girona és al poble de Fornells de la Selva. L’Ajuntament de Fornells va facilitar el local on la Gemma atén les famílies. També la podeu trobar a l’Hotel d’Entitats de Girona ciutat i a l’Hospital Josep Trueta, on duu a terme la seva tasca en coordinació amb la cardiòloga Maria Àngels Puigdevall. La xarxa que ha anat teixint la Gemma ja comença a donar fruits. El curs passat es van fer les primeres trobades estables de grups de pares. “El nostre objectiu ara és fer-ho conèixer. Pensem que hi ha més famílies interessades”. La Gemma a Griona ha trobat una aliada inqüestionable en un altre membre de AACIC CorAvant, l’Ani Fernàndez.

Fent-se seva una dita del seu marit, ens comenta que ha arribat fins aquí “buscant el camí cap a la vida senzilla”. Confessa que li agrada entaular-se i que d’aquest Nadal no passa: “Per Reis demano un puzle nou. Ja en tinc ganes”. (Estarà de sort si no perd cap peça, amb dues criatures pel voltant, però bé, sempre acaben sortint les peces que es perden, oi?)

 

Jaume Piqué i Abadal