La Revista 25

Prenatal

1. Connectar-se amb la vida inclús abans de néixer

2. “L’anunci de l’embaràs suposa l’inici d’un procés fonamental: biològic, emocional, cultural i social”. Rosana Moyano, psicòloga de l’Associació de Cardiopaties Congènites (AACIC). La Revista 21, 2016. 

3. Què significa néixer amb una cardiopatia congènita? Mireia Salvador Lluesma, psicòloga clínica de l’Associació de Cardiopaties Congènites (AACIC). La Revista 24, 2019.

4. “La dona d’avui pot triar, però ho té difícil. Hi ha massa coses per fer en massa poc temps.” Maria Teresa Pi-Sunyer, psicòloga, especialista en embarassos de risc. Butlletí 14, 2007.

Infància

5. “Els infants demanen (i necessiten) ser escoltats”. Aure Ferran, coordinadora AraCriatures. La Revista 24, 2019. 

6. L’infant amb cardiopatia congènita ha de saber què li està passant. Dra. Georgia Sarquella-Brugada, de la Unitat d’Arrítmies i Cardiopaties Familiars de l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona, experta en cardiologia pediàtrica, cateterisme en cardiopaties congènites, arrítmies i mort sobtada infantil. I Dr. Ferran Gran, cardiòleg de la Unitat de Cardiologia Pediàtrica de l’Hospital Materno Infantil de la Vall d’Hebron i coordinador mèdic del trasplantament cardíac pediàtric. La Revista 24, 2019.

7. “Si tens fills és obligatori educar-los i això és el millor repte del món!” Carles Capdevila, periodista, fundador i primer director del diari Ara. Butlletí 16, 2010. 

8. “He fet un conill simpàtic amb les orelles ben llargues i el cor apedaçat.” Roser Capdevila, il·lustradora i escriptora de contes. Butlletí 19, 2014. 

9. “Les baralles de grans entre germans són per les herències emocionals, no per les herències materials.” Teresa Moratalla, psicoterapeuta i membre del Comitè d’Honor de l’AACIC. Butlletí 15, 2008. 

10. “Un conte pot fer moltes coses pels infants malalts”. Dra. Verónica Violant, doctora en psicologia, professora titular de la Universitat de Barcelona i experta en pedagogia hospitalària i neonatologia. Membre del Comitè Científic de l’AACIC. Butlletí 12, 2005. 

Adolescència

11. Quan el fill o la filla de qui hem tingut tanta cura es fa adolescent. Jaume Funes, psicòleg, educador i periodista. La Revista 22, 2017. 

12. Entendre’s amb adolescents. Pau López de Vicente, doctor en Psicologia i professor de la FPCEE Blanquerna-URL. La Revista 22, 2017. 

13. Adolescència amb cardiopatia congènita. La visió dels metges

14. L’adolescència amb cardiopatia congènita, una qüestió de matís. Gemma Solsona. Psicòloga de l’Associació de Cardiopaties Congènites (AACIC). La Revista 22, 2017.

Joves i adults

15. Viure amb una malaltia crònica o no viure. Fèlix Castillo, psicoterapeuta i coach. La Revista 23, 2018. 

16. Els adults amb cardiopatia congènita estan en bones mans. Dra. Laura Dos, especialista en la Unitat Integrada de Cardiopaties Congènites de l’Adolescent i l’Adult de l’Hospital Vall d’Hebron. I Dra. Sílvia Montserrat, coordinadora del CSUR de Cardiopaties Congènites de l’Adult de l’Hospital Clínic de Barcelona. La Revista 23, 2018. 

17. En les millors mans

18. “Viure amb una cardiopatia congènita no sempre és fàcil”. Rosana Moyano, psicòloga de l’Associació de Cardiopaties Congènites (AACIC). La Revista 23, 2018.

19. Els cardiòlegs Jaume Casaldàliga, Josep Girona, Carlos Mortera i Miquel Rissech, pioners en el tractament mèdic de les cardiopaties congènites, fan balanç. Butlletí 16, 2010. 

Reflexions

20. Viure conscientment. Francesc Torralba, filòsof i teòleg. La Revista 21, 2016. 

21. Prendre consciència. Marc Antoni Broggi, cirurgià i membre del Comitè de Bioètica de Catalunya. La Revista 21, 2016. 

22. El sentit del voluntariat. Marta Ballvé, professora del Col·legi Mare de Déu dels Àngels i coordinadora del Projecte social membre del Seminari d’Aprenentatge-Servei. ICE (UB). La Revista 22, 2017. 

23. L’AACIC pioners en la humanització dels hospitals pediàtrics. Butlletí 14, 2007. 

24. “Reírse de la propia desgracia forma parte de la grandeza que hay que tener”. Roberto Canessa, supervivent de l’accident dels Andes de 1972 i cardiòleg pediàtric. La Revista 23, 2018. 

25. L’AACIC i la Fundació CorAvant en xifres segons els resultats del Panoràmic 2017.

 

Descarrega’t la Revista 25


Monstruos S.A

Any 2001.

Direcció: Pete Docter, Lee Unkrich i David Silverman.

 


Inside out. Del revés

L’Alegria vol governar sobre tots els seus companys i companyes perquè Riley sempre sigui feliç, però la Tristesa que intenta trobar el seu lloc dins de la ment de la petita, desencadena tota una sèrie de moments que posaran en perill la seva estabilitat emocional.

Any 2005.

Direcció: Pete Docter, Ronnie Del Carmen.

 


La mecánica del corazón, la pel·lícula

Any 2014.

Direcció: Stéphane Berla i Mathias Malzieu.

Explica la història d’en Jack, un nen que neix a Edimburg en un dia tan fred que el seu cor es congela i per reanimar-lo li implanten un rellotge de cucut. Això sí, ha de seguir unes regles: no tocar les agulles del rellotge, dominar el sentiment de la ràbia i no enamorar-se si no vol que el rellotge se li pari. Tot això canvia quan coneix la noia que li robarà el seu cor.


Tinc un volcà

Autora: Míriam Tirado.

Il·lustrador: Joan Turu.

Editorial: El cep i la nansa.

Col·lecció: Caleta.

 


Per què plorem?

Autor: Fran Pintadera.

Il·lustradora: Ana Sender.

Traducció al català: Tina Vallès.

Editorial: Akiara Books.


Les princeses també es tiren pets

Davant del dubte de la seva filla, el pare li llegeix “El llibre secret de les princeses”, un llibre que explica tots els secrets que amaguen les princeses. Aquesta és una història gens convencional de princeses que desmitifica els ideals de la perfecció amb un gran toc d’humor.

Autor: Ilan Brenman.

Il·lustrador: Ionit Zilberman.

Traductor: Josep Franco.

Editorial: Bromera.

 


De tot cor

Autores i autors: Gemma Sales, Maria Carme Roca, Rodolfo del Hoyo, Jaume Comas, Elisa Ramon i Oriol Vergés.

Il·lustradores i il·lustradors: Consol Escarrà, Rosa Sànchez, Pilarín Bayés, Xavier Adroer, Ignasi Blanch i Josep Antoni Tàssies.

Editorial: Barcanova.

Una tarda, sis escriptors i il·lustradors van conèixer a un grup de joves que van néixer amb una malformació al cor: volien conèixer una realitat per a ells fins aleshores invisible. Inspirats en històries reals, varen treballar de forma absolutament solidària amb l’objectiu de difondre el que a ells els havia impactat tant: els sentiments i les experiències que viuen cada dia molts nens, nenes i joves amb una malaltia crònica com la cardiopatia congènita.

Algunes de les històries d’aquest recull de contes van dirigides a infants, i d’altres a joves i adults. Inclouen orientacions que donen a conèixer diferents aspectes sobre les repercussions de créixer amb un problema de cor de naixement.


Els dies feliços

En un rampell de no sé què, em vaig comprometre a parlar dels dies feliços en aquesta pàgina de la revista de l’AACIC. Ja el tenia escrit i l’he estripat, per tornar a començar. I ho faré pel final. Els dies feliços no tenen a veure amb les persones, el lloc o la situació. Això ho dic ara, però estic disposat a canviar d’opinió si trobeu altres arguments. En el comentari que havia escrit explicava tres moments feliços, que no us explicaré! Francament, m’imaginava un sopar en què a algú se li acut preguntar: “Quin ha estat el dia més feliç de la teva vida?”. Tu l’expliques, amb tota la il·lusió del món, mentre la resta de comensals tenen prou bona educació per escoltar-te amb cara d’interès. En acabar la teva història algú diria: “Que bonic!”, mentre algú altre deixaria anar: “Aquestes aletes picants de pollastre m’han obert la gana. Me’n menjaria vuit més!”.

Jo prefereixo pensar en els moments feliços, no en un únic dia feliç o en una colla de dies feliços. I aquí hi ha la qüestió! En cadascun d’aquests records, la situació, els personatges que hi intervenen i el lloc són diferents. És així, oi? Aquest és el problema: què tenen en comú tots els meus dies feliços?

El Grup de Recerca en Orientació Psicopedagògica (GROP) de la Universitat de Barcelona s’ha especialitzat en l’educació emocional. Ens calen paraules precises per reconèixer i expressar allò que sentim. Com més paraules coneguem, millor. El GROP té un estudi en què vincula les emocions més comunes amb conceptes que s’hi relacionen. La felicitat han trobat que està relacionada amb termes com satisfacció, benestar, harmonia, equilibri, plenitud, placidesa, relaxació, pau interior, goig i altres conceptes en menor mesura. Pensant en els meus moments feliços m’adono que coincideix amb alguna d’aquestes emocions. Ara, si he de dir què tenen en comú tots els records feliços és que fos quina fos la situació, el lloc, les persones o l’emoció en aquells moments no pensava, no pensava què havia de fer després ni què havia fet abans.