Les persones amb discapacitat estem buscant el nostre lloc. Viure amb una discapacitat no és exactament una falta de salut, és per això que la sanitat no s’ocupa gaire de nosaltres. Tenim unes necessitats però els serveis socials no tenen gaires recursos i hi ha massa emergències socials.
Cansament, dificultats d’atenció i concentració, canvis d’humor, pensaments tristos o pessimistes, ganes de plorar freqüents, pèrdua d’interès per les coses del dia a dia, mal de cap, dolor muscular, dificultats per agafar el son…, són alguns dels símptomes principals de l’estrès.
Les persones amb discapacitat són més felices que la resta? Hi ha gent que m’ha fet notar com de felices es veuen algunes persones amb discapacitat.
A l’hospital, els infants es veuen obligats a assimilar un seguit de canvis: la interacció amb diverses persones a qui no coneixen, la variació en els horaris quotidians, la separació de la família, el malestar per la seva malaltia, les restriccions per desplaçar-se, el repòs obligatori, els sorolls i altres incomoditats.
Vivim en una societat en la qual tot passa massa de pressa i ens obliga inconscientment a participar d’aquest joc que ens impedeix viure el moment en plenitud i gaudir de l’aquí i l’ara. El temps passa sense que ens n’adonem i només som conscients de la seva fragilitat en els moments adversos. En definitiva, dediquem poc temps a viure de forma plena el present.
Un dels grans referents del poder de l’ara és, sens dubte, Eckhart Tolle. L’escriptor alemany va publicar l’any 1997 el llibre ‘El poder del ahora’, una guia plena d’eines molt útils per treballar la connexió amb el moment present.
Per a mi, l’arrel de viure el moment no és positiva, sinó tot el contrari. Quan creixes amb una cardiopatia i no t’expliquen què et passa –quan jo vaig néixer no hi havia ni l’Associació de Cardiopaties Congènites (l’AACIC) ni gaire informació–, et sents diferent.
Parlem amb la doctora María Clara Escobar, cardiòloga pediàtrica i fetal de l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona.
Coneix les seves 15 reflexions sobre el fet de viure i conviure amb una cardiopatia o una patologia al cor.
Parlem amb la doctora Sílvia Montserrat, coordinadora del CSUR (Centres, Serveis i Unitats de Referència del Sistema Nacional de Salut) de la Unitat d’Assistència integral de l’adult amb cardiopatia congènita de l’Hospital Clínic de Barcelona.
L’Albert Espinosa és escriptor, director, actor i guionista de cinema, teatre i televisió, i és l’autor d’aquesta reflexió, extreta del seu llibre ‘Estava preparat per a tot menys per a tu’.
Elles i ells ens expliquen què han après sobre les pors, les intervencions quirúrgiques, els germans i germanes, l’escola, i la solidaritat.